El puig de la Grua, entre les velles rotes i els vestigis d'un passat remot

PalmaEn aquesta ruta exploram un racó poc transitat de la finca pública de Galatzó, que connecta amb el municipi veí d’Andratx i confronta amb Son Hortolà i Son Bosc. Ens enfilam dalt del puig de la Grua, de 483 m, a ponent del Capdellà, fàcilment identificable pel seu característic vèrtex geodèsic. Una àrea rocosa amb nombrosos avencs, envoltada d’una vegetació abundant i caòtica, formada per pins, ullastres, garballó i herbàcies. Gaudim d’una àmplia i bella panoràmica de gairebé tota la vall central d’Andratx, la vall interna de l’Alqueria, la vall del Capdellà, i zones costeres de Calvià i Andratx. Molt a prop del cim es localitza un jaciment arqueològic, una gran cova funerària: és la Cova de Son Bosc, dita també ‘Cementeri dels Moros’.

La finca pública del Galatzó es caracteritza per la seva extensió (1.972,9 quarterades), pels nombrosos jaciments arqueològics que hi trobam (una dotzena) i pel conjunt de muntanyes i pujols que ens permeten gaudir d’una de les més belles i espectaculars panoràmiques del sector de ponent de la serra de Tramuntana – Patrimoni de la Humanitat (2011-2021). No obstant això, la figura històrica del segon comte de Santa Maria de Formiguera, Ramon Burgues Safortesa Pax-Fuster de Villalonga i Nét (1627-1694), conegut amb el sobrenom de Comte Mal, plana per tots els racons de la possessió del municipi de Calvià. El nostre punt d’arrancada és la parada del bus TIB (L-107), a cent metres de l’església parroquial.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa parada del bus, a l’entrada del Capdellà, pel carrer Major cap a l’interior del poble (oest/nord-oest) fins a la plaça Bernat Calvet, d’on surten les carreteres que connecten amb Andratx i Peguera. [05 min] Giram a la dreta pel camí vell de Galatzó i ja trobam els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec que ens menen per aquesta variant en direcció al refugi de la Coma d’en Vidal. A la nostra esquerra, als peus dels penyals del puig de la Grua, podem veure les cases de Son Cabot; i ben davant, omnipresent durant tota la caminada, el puig de Galatzó.

On tot just sembla acabar l’asfalt, tenim a l’esquerra el portell d’accés a Son Hortolà [15 min], una altra possessió d’aquesta contrada que trobam arrecerada als peus del nostre puig, objectiu central de la ruta. A l’altura del coll Gomà, hi trobam els indicadors i la barrera d’entrada a la finca pública de Galatzó [30 min]. Iniciam un suau descens cap a l’interior de la vall; ràpidament abandonam el camí principal i ens desviam per un altre que trobam a l’esquerra, senyalitzat com a circuit inclusiu, i que ens durà fins al Tramuntanal [40 min]. Es tracta d’un conjunt etnogràfic de gran interès compost de dues construccions afegides, la més antiga podria ser del segle XVI. Tot plegat, unes cases de roter i una era dalt d’un turonet a pocs metres del camí, des de la qual gaudim d’una bona perspectiva del puig de la Panada.

Des del Tramuntanal continuam pel mateix camí que ens ha duit fins aquí. Uns cent metres després de les cases giram a l’esquerra per una pista de terra. Abandonam el circuit que tot just acabam d’iniciar i que passa per l’Argolla del Comte Mal, un altre racó de la possessió tocat per la llegenda del Comte Mal, i la Vinya, i ens endisam per un petit comellar de vegetació molt espessa. [50 min] Arribam a una cruïlla, on prenem el camí de la dreta. Però atents! perquè hem de veure aviat una fita a l’esquerra i un tirany gairebé imperceptible. El seguirem i immediatament ens menarà cap a la dreta per un comellar farcit de carritxeres, amb bones fites i un senderó de traça clara (sud/sud-oest) que no deixarem fins arribar al coll de la Grua [1 h 05 min], on acaba.

Just davant hi trobam una paret amitgera, probablement la partió entre Galatzó i Son Hortolà. De moment, giram a l’esquerra, arrambats a la paret seca i ens acostam als penyals (est) del puig de les Rotes Llargues (350 m), on trobam un important jaciment arqueològic, a més de gaudir d’unes belles vistes cap a la banda del Capdellà. Per accedir-hi hem de fer una petita i senzilla grimpada [1 h 10 min]. Baixam del puig pel mateix pas que hi hem pujat, tot i que ara hem de deixar la paret amitgera a la nostra dreta i decantar-nos-en suaument cap a l’esquerra fins endevinar el camí de carro que ens ve de Son Hortolà. Una vegada l’hem fitat [1 h 15 min], el seguim en direcció sud-oest/oest fins arribar a les cases de Ses Rotes Llargues [1 h 25 min].

L’aproximació al cim no és complicada, però ens hi hem de fixar bé. Just abans de les cases, tenim una pista de terra a la dreta. Arranca direcció nord-oest i aviat gira cap a sud-oest/oest. Guanyam altura de manera molt suau i sense presses. Tres-cents mestres després del primer i únic revolt, hem de veure una fita que ens assenyala l’inici del tirany que ens durà directe cap al cim [1 h 30 min]. Abandonam el camí i prenem coster amunt (nord-oest) per aquest senderó ben fitat que s’enfila per un terreny antigament marjat –les rotes que donen nom a aquell entorn–, ara brut i abandonat. Passam entremig de dos imponents quers, ja molt a prop de la carena. El tirany es decanta un poc cap a la dreta (nord-est) i aviat divisam el vèrtex geodèsic del puig de la Grua (483 m) [1 h 45 min].

A pocs metres del cim (nord-oest/nord) trobam la cova de Son Bosc, dita popularment el ‘Cementiri des Moros’. Va ser excavada per primera vegada l’any 1971 i ha estat considerada sempre com una de les necròpolis més importants de l’illa del període postalaiòtic (650-123 a.ne.). A l’actualitat aquest jaciment es troba abandonat i sotmès a continus espolis. La cova té una longitud de 23,5 m i una amplada màxima de 12,3 m; la seva ubicació sembla que té relació, segons els experts, amb la delimitació simbòlica del territori. No debades, la partió de terme entre Calvià i Andratx recorre tota la carena de la muntanya. El jaciment es troba íntimament lligat als nombrosos assentaments humans en aquella època a la zona.

La baixada la farem pel mateix camí que ens hi ha duit. És important idò haver pres bona nota de les fites més destacades del camí per no perdre passa a la tornada, sobretot en haver de travessar el coll de la Grua. Si volem fer un poc de circuit, en ser prop de les cases de Galatzó ens dirigim a l’aparcament de la finca pública (Ca l’amo en Biel) i sortim a la carretera (Ma-1032) pel camí principal. En arribar a l’asfalt, travessam la calçada i continuam per un caminet que, paral·lel a la carretera, ens durà pel camí del Graner del Delme fins a la vila calvianera [4 h 00 min].

Fita_a_Fita