El puig de Cura per Albenya: trescant les essències d’Algaida

PalmaEn aquesta ruta ens passejarem pel sud del Pla de Mallorca, per gaudir dels seus valors naturals i culturals. Un itinerari que recorre les essències d’Algaida i de la seva gent (Castellitx, Albenya i Randa) i que s’enfila dalt d’un cim senyat per la figura il·luminada del Savi Foll, el beat Ramon Llull. Ho feim, a més, abeurats a la font insaciable de saber toponímic del bon amic Miquel Sastre Pujol Fiolet, autor també del llibre Possessions d’Algaida (Col·lecció Panoràmica), publicat l’any 2000 per l’Ajuntament d’Algaida i el Consell de Mallorca. Recordau que podem accedir al nostre punt de partida amb transport públic: les línies 402 i 403 del bus TIB (tib.org).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada a la Plaça, centre de la vida social d’Algaida, des d’on ens dirigim cap a llevant pel carrer dels Cavallers, en direcció al cementeri municipal. Aviat deixam les cases enrere i sortim a foravila. [05 min] Travessam la nova variant d’Algaida que enllaça la carretera vella de Manacor (Ma-15E) amb la carretera de Llucmajor (Ma-5010) pel costat est de la vila, i continuam la nostra caminada en direcció cap a Castellitx per Binicomprat.

Abandonam aquest viarany per voltar a la dreta en direcció al cementeri nou d’Algaida [15 min], sens dubte, el més singular de Mallorca, per ubicar-se entre les possessions de Son Divertit i So n’Alegre. Deixam el fossar a la nostra dreta i prosseguim tot dret pel camí conegut com la Drecera de la Pau. En aquest tram de ruta tenim l’oportunitat de tastar una mar de turons i comellars que solquen l’interior de l’illa, tan ben descrits per Tomàs Vibot a les seves 15 rutes pel cor illenc (Vol 1, El Gall Editor), allà on “Caminar permet palpar les aromes, escoltar les clarors i olorar les textures”.

Passarem un collet, on una cadena barra el pas als vehicles [25 min]. Som en un entorn senyat per la història i la llegenda: a prop hi trobam la roca de la Verge Maria i, just a l’esquerra de la nostra posició, ficada dins la clota, la creu del fossar que des del 1711 senyala el lloc d’enterrament i recorda els 60 algaidins morts durant la pesta del 1652. A partir d’aquí el camí ressegueix el relleu sinuós de la contrada i a poc a poc gira cap a llevant. Deixarem un primer ramal a l’esquerra i un segon a la dreta; tot i que aquesta part de ruta es troba contínuament interceptada per pistes que entren i surten, el camí se segueix fàcilment.

[55 min] Arribam a una coma solcada per una filera de plataners que acompanyen un torrentó –dit de s’Adoberia de Randa– i un pou, el Pouet del Torrent. Per darrere del conjunt ja són visibles les cases de Castellitx. Sortim al camí de Castellitx per un pas a la dreta del portell que trobam al final de la Drecera de la Pau [1 h 00 min]. Voltam a l’esquerra i ens dirigim cap a l’indret de Castellitx [1 h 05 min], format per Castellitx d’en Barra d’Or, Castellitx de la Pau i l’església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx, origen de l’antiga parròquia d’Algaida (fins al segle XV) després de l’arribada de Jaume I, bastida sobre un turó ocupat des d’època romana i que fou alqueria en època musulmana.

Tornam enrere pel mateix camí asfaltat que ens ha duit fis aquí, tot i que ara ens dirigim de cara al massís de Randa en direcció a Albenya. [1 h 20 min] Arribam a l’altura d’un xalet, a mà dreta, senyat amb les inicials M. V. a cada brancal de la barrera. Just aquí, a l’esquerra, s’inicia un camí de terra que ens durà directe a les cases de possessió d’Albenya [1 h 35 min].

Possessió d’Albenya

“Extensa possessió de 350 quarterades, de les quals només 100 són de conradís. Es troba arredossada rere els costers del massís de Randa, que s’enfilen fins al morro d’en Moll, per la part oriental del puig de Cura. De cap a tramuntana confronta amb les antigues Castellitx d’en Barra d’Or, de la Pau i altres establits que pertanyien a la possessió mateixa. Cap a llevant, el puig d’en Bord la separa de sa Mata Escrita, Pola i Son Sastre Vell. Per migjorn antigament confrontava amb Binilegant, esdevinguda Son Grau, i per ponent limitava amb l’antic Bellpuig i altres establits de la primitiva alqueria de Randa” (Possessions d’Algaida. Miquel Sastre Pujol, 2000). L’embalum de les cases palesen el passat gloriós d’aquesta possessió algaidina: “A Albenya segaven ordi/un mes davant Sant Joan./ Quan veien el camp tan gran/cridaven: Misericordi!” (Cançoner Popular).

Abandonam Albenya i sortim a la carretera de Randa a Montuïri (Ma-5017), voltam a la dreta i recorrem 350 metres fins trobar a l’esquerra un portell que haurem de botar [1 h 45 min]. Enganxam un camí de terra que s’enfila perpendicular a la muntanya, coster amunt, i que després d’un parell de revolts ens aboca sobre un tirany planer (est) fins a assolir una sitja i una barraca [2 h 00 min]. El sender passa per entremig les dues construccions i inicia una pujada rosta. Cinc minuts després, passam una bifurcació i pel camí de la dreta continuam pujant.

[2 h 25 min] Així arribam a la carretera que puja de Randa, a l’altura dels radars d’Aena. Voltam a la dreta i ens dirigim al santuari de Cura, on aprofitam per gaudir del paisatge i del patrimoni arquitectònic i cultural d’aquest puig emblemàtic en la vida de Ramon Llull (1232-1316). Des del recinte, seguint els indicadors, ens dirigim cap a la Cova del Beat, on se li va revelar l’Art al Doctor Il·luminat (1274), en els costers de ponent del puig [2 h 35].

Poc abans d’arribar a la cova, a l’esquerra, trobam una fita que assenyala el camí de baixada a Randa, que ens conduirà fins al camí de les pedreres d’Albenya i d’aquí a la carretera del puig, a l’esquerra [2 h 55 min]. Un revolt més avall trobam la connexió amb el camí de Randa a Gràcia i Sant Honorat, el qual seguirem en direcció al poble. En ser a Randa [3 h 05 min], per la Creu del Coromer, baixam pel carrer de la Font fins a l’església parroquial, dedicada a la Immaculada Concepció i al beat Ramon Llull.

Continuam davallant per la carretera de Randa fins a arribar al molí d’en Xim [3 h 20 min], vora el qual s’inicia un camí asfaltat que baixa fins a la carretera de Llucmajor a Algaida (Ma-5010) [3 h 25 min]. Ben davant nostre tenim la carretera Vella, per on continuarem la caminada fins a arribar a la vila, on entram pel carrer del Colomer [4 h 05 min]. En arribar a la creu del mateix nom, prenem el carrer de la dreta, que ens conduirà fins a la Plaça, on posam punt final a l’itinerari [4 h 15 min].

@Fita_a_Fita