Puig del Castell, ataliats sobre els camins del Raiguer i de na Pontons

PalmaEl pla de Tel ocupava un enclavament estratègic de comunicacions, en l’entreforc dels camins del Raiguer i de na Pontons. En l’actualitat són camins molt transitats per ciclistes i senderistes, a més de tota la gent que acudeix fins aquí per gaudir de l’espectacle de les fonts Ufanes –monument natural des del 2001–, quan rebenten després de fortes pluges, a la finca pública de Gabellí Petit, i també de la visita a les coves de Campanet.

És en aquest entorn, precisament, on trobam l’església de Sant Miquel, al centre d’una petita vall envoltada d’importants possessions, antigues alqueries islàmiques. Fou l’església parroquial d’una població rural disseminada que, en augmentar considerablement durant la primera meitat del segle XIV, es traslladà de lloc i es construí una nova església a Campanet. Hi ha una tradició local que vincula el seu canvi d’ubicació a les contínues inundacions que patia el pal de Tel a conseqüència del cabal que hi abocava el torrent quan venia ple.

Segons la tradició, Sant Miquel ocupa el lloc d’una mesquita que és possible que substituís, a la vegada, un temple paleocristià d’època tardoromana. El temple fou construït pels repobladors cristians després de la conquesta catalana de Mallorca per Jaume I (1229-1232). Era una de les primitives parròquies de l’illa que apareix ja documentada l’any 1248 a la butla del papa Innocenci IV. Cap a final del segle XV va sofrir importants transformacions, les quals li donaren, en gran part, l’aspecte actual (visit-campa.net).

Tampoc no podem oblidar la rondalla recollida per Mn. Antoni M. Alcover (tom XXIV de l’aplec de Rondalles Mallorquines) i publicada per primera vegada el 1909. Diu així: “Na Pontons era una senyora de Sant Llorenç des Cardassar, d’en temps des moros, que anava a missa a s’esglesieta de Sant Miquel des cementeri de Campanet; i, per anar-hi, comprà un camí, que passava pes Rafal de Búger i sa Pobla cap a s’oratori de Sant Vicenç des terme de Muro, i llavò per dins aquella mateixa vila, Santa Margalida, Petra i Manacor fins a Sant Llorenç. Diuen que ets actes antics des bocins de terra d’aqueixs indrets donen per confronta es camí de Na Pontons. Així ho conta sa gent veia de Campanet”.

Per arribar-hi amb vehicle particular hem de prendre la sortida 37 de l’autopista Palma-sa Pobla (Ma-13), en direcció a l’oratori de Sant Miquel i les coves de Campanet pel camí de na Pontons. Si ho feim amb transport públic, el bus TIB (L-314 Campanet-Búger-Inca) s’atura a l’entrada del poble i tenim 45 minuts a peu fins a Monnàber Vell pel camí Blanc.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de la mateixa església/oratori de Sant Miquel, des d’on ens dirigim cap al camí Blanc, que connecta el camí Vell de Pollença a Lluc a través de Campanet, i que es troba integrat en el llarg i tortuós camí del Raiguer. Seguirem els indicadors dels establiments turístics de Monnàber Vell i Nou (sud/sud-oest) que, recorreguts uns 500 metres [05 min], ens obligaran a abandonar el camí Blanc per endinsar-nos per un vial asfaltat que mena directament a les dues possessions abans esmentades (oest/nord-oest). A l’altura de Monnàber Nou, veurem a la dreta del camí una construcció que de ben segur atraurà la nostra atenció: és un molí de vent aiguader i una sínia bastits a final del segle XIX. Aquest sistema, combinat, permetia treure aigua amb força animal quan s’aturava de bufar el vent i regar l’hort de Monnàber Nou.

Arribam a les cases de Monnàber Vell [20 min], del segle XVII, que voltarem per la dreta, on trobam el pàrquing reservat als clients de l’agroturisme i l’inici del camí que, perpendicular a la muntanya, ens menarà cap a l’interior del comellar de la Font de la Pega. Hi trobam cartells informatius relatius al programa de ‘custòdia del territori i ecoturisme sostenible’ al qual està sotmès des de fa temps tota aquella àrea. Deixam les cases a la nostra esquena i travessam els sementers que envolten el camí, mentre ja distingim la fondalada del torrent d’en Carroç, a la nostra esquerra, tributari del torrent de Sant Miquel.

[30 min] Passam per darrere uns magatzems agrícoles (sestadors), a l’esquerra, i continuam ascendint suaument per un camí retolat com a “Tramuntana”. Començam a veure unes estaques blaves i grogues, indicadores dels dos camins que arranquen des de Monnàber Vell i que permeten explorar l’entorn muntanyós de la possessió, tant la Penya del Migdia (puig del Castell) com el Pas d’en Bisquerra (Capella Blava). Després d’uns metres de bon camí, entram dins el jaç del torrent. [40 min] Passam una primera barrera i poc després una segona, situada a l’ull d’un pont imponent. Es tracta de part d’una obra de mitjan segle XX que comunicava les cases de Santiani Gran amb les rotes de la Plana, als peus del puig d’en Costurer. Actualment la via es troba en desús a causa d’una espectacular esllavissada.

Avançam uns metres per dins el torrent i ja trobam nous indicadors. Abandonam la llera per on discorre un primer tram del camí del comellar de la Font de la Pega i giram a la dreta per un bell i breu camí de ferradura, senyalitzat com a Penya del Migdia. Immediatament ens situam sobre un llisar, rematat amb una paret seca sobre el penya-segat i amb molt bona vista cap a Monnàber Vell i Santiani Gran. A partir d’aquí és un tirany que pren coster amunt (sud-oest/oest), prou clar i ben fitat, amb qualque estaca blava, però maleïdament rost. Per tant, bona cama i paciència.

Esplèndides i vertiginoses vistes

Guanyam altura i perspectiva del paisatge que ens envolta. [1 h 00 min] Trobam restes de cable, ferros i bastides que formaven part d’un coll de caçador. De fet en trobarem un parell més –tots ells abandonats– al llarg del senderó que recorre la carena del puig del Castell. El pinar i l’espessa garriga que vesteixen la muntanya fan que no siguem plenament conscients de la magnitud de l’ascensió i dels penya-segats que la retallen a un costat i l’altre. Val la pena anar fent petites aturades per recuperar l’alè i gaudir de les belles i extenses perspectives. [1 h 30 min] Assolim un replà abans d’encarar la darrera remuntada fins al cim, més aspre i pedregosa que ara sí que ens regala esplèndides i vertiginoses vistes. 

La gent que ha habitat per aquesta contrada, especialment els caimariencs, de sempre ha anomenat Penya del Migdia tot aquest penyalar que ens queda a la dreta, ja que els matins s’hi pot veure a la part central una ombra, com si fos un buit. Quan la penya queda completament il·luminada, sense cap ombra, serà migdia. És el rellotge que ha regit secularment el dinar dels pagesos dels encontorns, i d’aquí li ve el nom.

Ja intuïm el darrer tram de carena que ens durà a fer una petita mitja lluna fins a guanyar l’enorme fita que corona aquesta muntanya [1 h 50 min] de 550 metres d’altura, situada ben damunt la partió entre els municipis de Selva i Campanet. La tornada la farem pel mateix camí fins a l’església de Sant Miquel [3 h 40 min].

@Fita_a_Fita