Fita a fita
Esports 26/11/2021

El puig de Can Llenderina i la llarga ombra de les creus dels Feliu de Cabrera

Recorregut al voltant d'Orient que ens acosta al passat recent i enigmàtic d'una de les possessions emblemàtiques de Bunyola, Son Bernadàs

Joan Carles Palos
5 min
La ruta.

PalmaSom a Orient, un llogaret de muntanya integrat en el municipi de Bunyola i encastellat enmig d’una llarga vall que va del coll d’Honor al coll del Bosc, dins Comassema. Les aigües que aplega s’escolen pels torrents de Coanegra i de Solleric cap a la badia de Palma, el primer, i l’Albufera d’Alcúdia, el segon. “Al segle XVI, els Cabot d’Orient posseïen un gran territori que integrava les possessions més tard conegudes com de Cals Reis, del Cabot àlies Rei, Son Garau, i Son Bernadàs, dels Cabot àlies Bernadàs”. (Paisatges Literaris de Mallorca. Gaspar Valero i Martí, -J.J. e Olañeta, 2017-) L’excursió neix a Orient mateix, des d’on seguirem els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221) en direcció al castell d’Alaró.

¡Oh les masies d’Orient

roges del sol qui tant les banya!

La pau hi corre frescament

com una font de muntanya”.

Orient (fragment).

Bartomeu Guasp Gelabert, 1961

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de la mateixa parada del bus TIB (L-331 estació Alaró/Consell-Orient), davant les cases de Cals Reis. Des d’aquí sortim a peu del llogaret bunyolí en direcció a Alaró per la carretera Ma-2100, seguint els indicadors del GR-221. Les nostres primeres passes són per asfalt, entre horts i sementers. Molta precaució, segons el dia de la setmana, el trànsit de vehicles i bicicletes és intens, per aquest redol.

Mentrestant, val la pena recrear-se en el conjunt de penyes i penyals, muntanyes i serretes que ens envolten. A la dreta tenim els penyals del Castellot i el pas de l’Estaló a la seva esquerra, mentre que la talaia de Cals Reis ens governa per damunt dels nostres caps. A mesura que avançam per la carretera, podem destriar a la nostra esquerra el famós pas de na Maria, un xaragall ombrejat, a la dreta d’uns penyals vermellosos, als peus del puig de Lofra. Tot seguit, na Franquesa i la Rateta.

A l’altura del PK 11,2 deixam a la dreta els indicadors de fusta de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221) que ens assenyalen l’inici del camí d’Alaró pel pas de l’Escaleta, i continuam tot dret per la carretera. I uns 300 metres més endavant [15 min], trobam a l’esquerra l’hotel L’Hermitage. “A les cases que antigament es coneixien amb el nom de Son Bernadàs Vell (Sò Bernadaso, en el mapa del Cardenal Despuig del 1784), des de l’any 1981 hi funciona l’hotel l’Hermitage, que pren nom de la famosa pinacoteca russa. Entre 1940 i 1980 fou residència de Sebastià Feliu de Cabrera. El 1966 s’hi beneí una capella per al culte catòlic bizantí, la qual estava sota l’advocació de santa Petronella, patrona de l’illa de Cabrera. L’Arxiduc comenta que l’edifici té dues torres adossades, amb espai cobert entre elles.” (Guia dels Pobles de Mallorca, 2002). A la dreta, just davant l’establiment hoteler, tenim Can Jàques (Can Valentó).

Continuam carretera endavant, i a l’altura del coll d’Orient (498 m) [20 min] veurem a la dreta els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec que ens treuen de l’asfalt cap a un camí de terra, que avança planer entre antics olivars. Tot d’una en travessar la barrera veurem a l’esquerra la font d’en Tries. Segons el web Fonts de Tramuntana, es tracta d’una font de mina, amb una galeria de deu metres de llargària revestida de pedra en sec. Hi trobam una piqueta i una canal que treu l’aigua de l’ullal. Davant la font hi trobam una bassa, que devia servir per abeurar els animals. “L’amo en Tomeu de Son Bernadàs Nou conta que antigament aquesta aigua anava fins a l’antic Son Bernadàs, avui hotel L’Hermitage, amb una canal de teula”, de la qual es conserven bocins visibles a un costat de la carretera.

La carena del puig de Can Llenderina ofereix una perspectiva espectacular de la serra de Tramuntana.

El camí del Castell s’inicia al costat de la font d’en Tries i aviat [30 min] esdevé un senderó, després de travessar marjades d’oliveres sota els penyals del puig de Can Llenderina. Després d’un tram llarg i planer, travessam un portell sense barrera i iniciam l’ascens, breu però intens, al coll del Pouet. En haver assolit aquesta esplanada [1 h 00 min] que sovint s’utilitza com a aparcament per a les persones que pugen al castell per la carretera del Verger (Alaró), ens dirigim cap a la nostra dreta (sud-oest /oest). Abandonam el GR i anam a cercar un vell camí de carro que neix des del mateix coll i enfila coster amunt cap a ponent. Allà on l’itinerari és més confús sempre hi trobam fites que ens orienten per damunt la carena.

[1 h 10 min] Així arribam a una esplanada, presidida per un gran rotlo de sitja i amb unes vistes espectaculars de la vall d’Orient i de la serra de Tramuntana, amb tots els puigs fàcilment identificables des de la serra d’Alfàbia fins al puig de Massanella. Continuam vorejant el penya-segat fins que el camí se separa de la carena i perd una miqueta d’altura. És aquí on, just a la dreta, tenim el puig de Can Llenderina (775 m), senyat amb una gran fita. La nostra caminada recupera la carena passat el puig, és aquí on hem d’obrir bé els ulls per localitzar dues creus ben curioses [1 h 25 min].

Les creus de Can Llenderina

A les immediacions del puig de Can Llenderina s’hi localitzen dues creus de ferro d’un metre d’alçària i separades entre si uns deu metres. Són creus de Calatrava i representen les armes de la família Feliu. Des d’aquesta posició es divisen al fons de la vall les cases de Son Bernadàs Vell. És probable, tal com apunten fons de la família, que fossin col·locades allà per ordre del seu propietari, Sebastià Feliu de Cabrera i Quadreny (1925-1987), per marcar la partió superior de les terres que acabava d’adquirir, a mitjan segle XX. (font: toponimiamallorca.net / Luisa Aleñar Feliu).

Abandonam aquest bell espai i ens dirigim cap a una paret mitgera, a pocs metres de la nostra posició, al vessant de ponent (sud-oest) del puig. La travessam per una part esbaldregada i ràpidament ens introduïm en un comellar rost, solcat per un senderó ben fitat que transita per un vell ranxo de carboner. Al final del recorregut, connectam amb el camí que puja d’Alaró pel pas de l’Escaleta [1 h 55 min]. Seguim el camí en sentit ascendent fins a arribar a un planiol on els indicadors de fusta ens recorden les dues direccions –Orient/Alaró– [2 h 00 min]. Abandonam per l’esquerra aquesta variant del GR-221 i n’enllaçam una altra que ens duu a voltar per baix la Talaia de Cals Reis.

Passam un collet [2 h 10 min] i tot seguit iniciam el descens cap a Orient. La baixada és ràpida, el camí, clar i, tot plegat, no ofereix cap problema. [2 h 30 min] Trobam a la dreta una barrera de ferro amb un botador per on sortim a un camí de carro que travessa els horts de Cals Reis fins a la carretera, molt a prop d’Orient [2 h 40 min].

@Fita_a_Fita

Les dades

Dificultat 2 sobre 5

Distància 7,12 km

Desnivell 344 m

Durada 2 h 40 min

Altitud màxima 775 m

Ruta circular


stats