FENT CAMÍ
Esports 04/08/2018

El puig de n’Escuder i el pas de la rota d’en Clapat

Amb una figura de muntanya piramidal, està situat al terme de Selva, al llogaret de Caimari, i té una pujada superior als 500 metres

Juanmi Mas
7 min
El puig de n’Escuder
  i el pas de la rota d’en Clapat

PalmaEl llegendari puig de n’Escuder està situat al terme de Selva, al llogaret de Caimari. La seva figura de muntanya isolada i piramidal ja destaca des de la carretera de Selva a Caimari. Les seves parets penya-segades ens acompanyen quan feim el primer tram de la carretera de Lluc, i si ets excursionista no podràs evitar girar la vista cap a elles. Aquesta jornada decidírem pujar-lo i anar a cercar el pas de la rota d’en Clapat, situat a la serra Estreta.

El punt de partida és a l’aparcament que hi ha a la dreta de la carretera Ma 2130 (Inca-Lluc), a la sortida del poble de Caimari (WP-0) (175 m). Si és ple, com ho estava aquest dia, hi ha l’opció de deixar els cotxes a l’aparcament que hi ha devora l’església. Haurem de caminar un poc més, però a això venim.

Començam a caminar a les 9.00 h en direcció a Lluc. Passat el punt quilomètric 7 i als cinc minuts de marxa, ens desviam a l’esquerra (WP-01) (189 m), pel camí dels Horts.

Ben aviat apareix la figura piramidal desafiant del puig de n’Escuder (574 m), on el pas del puig de n’Escuder o dels Caçadors ens permetrà pujar-hi, no sense poques dificultats a causa de la seva verticalitat. En el punt on hem de deixar el camí dels Horts (WP-02) (204 m) rebem una agradable sorpresa: han habilitat una escala-botador i han senyalitzat un senderó que mena als peus del puig. Un gual de fusta permet salvar el torrent de la Mosquera o de la Coveta Negra i continuar coster amunt. Veim alguns garrovers vora la partió de finques.

Unes estaques de fusta pintades assenyalen el camí a seguir. Superam les marjades per les antigues escales de pedra volada, integrades a la mateixa marjada. En pocs minuts (a les 9.18 h) assolim la base dels verticals penyals del puig de n’Escuder, on veurem un marge situat a tocar de la paret, a l’únic punt feble que té aquesta cinglera per on es deixa pujar; es tracta del pas del puig de n’Escuder, popularment anomenat pas dels Caçadors (WP-03) (251 m). On s’acaba el camí de pedres hi ha unes piquetes de ferro, que no són gens segures, ja que s’engronsen molt i no aguantarien el pes d’una persona, són més aviat testimonials; segurament hi havia un passamà de corda. Veim na Rafi a la zona més exposada; allà trobam una anella on aferrar-nos, tot i que per als peus hi ha poques preses.

Continuam pujant, grimpant, com hem dit abans, orientats per alguna fita esporàdica. Tanmateix, l’ascensió no té gaires opcions: a la dreta tenim l’imponent penya-segat que es veu des de la carretera de Lluc i a l’esquerra, un terreny complicat. Enrere queden les marjades de la rota del Carter, la rota d’en Casetes... Guanyam altitud, ens situam als voltants dels 500 metres; als nostres peus apareix el poble de Caimari, on podem veure els nostres vehicles aparcats. Estam situats a la porta o en una de les portes d’entrada de la nostra serra de Tramuntana.

Per ser una muntanya de roca pura i dura, en els pocs replans que hi ha hi trobam bons exemplars de pins. A l’ombra d’un d’ells feim aturada per berenar.

A les 11.00 h assolim el punt més alt del puig (WP-04) (574 m). Podríem dir que és un bony de roca pelada amb molt bones vistes. Al sud-oest tenim la gran depressió del comellar dels Horts, a l’ombra del puig de la Creu o de l’Aladernar (602 m), el coll de les Rotes (498 m), el puig de les Fontanelles (689 m). A l’avançada del puig de la Creu, de roca nua, que veim en primer terme, se situa el pas de l’Herba Tendra. A l’oest, destaca el puig més alt de la comuna de Caimari, el puig de n’Ali (1057 m), que també és el més alt del terme municipal. Al fons, apareix la gran massa calcària del puig de Massanella (1367 m).

Ens disposam a continuar la ruta. Es tracta de baixar per la part oposada a la que hem pujat, ja que tornar enrere i baixar per les verticals parets ha de ser ben perillós. El camí que hem de fer pel coster que mira a l’oest, al comellar dels Horts, té alguns passos on cal posar atenció. Un passet ens mena a un replà. A la dreta, els penyals se separen en una gran bretxa, profunda, per on podrem guaitar a la carretera i al camí vell de Lluc. Apareixen les cases de Son Canta i més amunt, el Barracar, el camí vell de Lluc i la carretera. La possessió de Son Canta és travessada pel camí Llarg o costa Llarga, drecera del camí Vell. D’unes 50 quarterades, era íntegrament dedicada a olivar. Sense tafona, elaborava l’oli a ca les Marianes de Caimari. Dita també can Canta i can Canta dels Solivelles. La possessió del Barracar fou utilitzada com a alberg dels pelegrins que pujaven a Lluc i el seu manteniment era a càrrec dels obrers del santuari. Les primeres notícies que se’n tenen són del 1349 i està documentat el 1370 com a Taverna del Barracar. No s’han acabat els entrebancs: un altre pas ens farà estirar les cames i aferrar-nos fort. La rampa que ve després, molt rosta i amb fullaca de pi, l’haurem de baixar amb seny, ja que acaba en sec i cau en picat al comellar dels Horts. Si no fos pel pi i les mates que camuflen el tall del cingle, faria mal passar per aquest llisar. Passat aquest llisar haurem de fer la darrera grimpada, també un tant exposada; a la nostra esquena tenim un bon pati. Després el terreny s’endolceix, encara que estam bastant amunt vers el coll i el pinaret dels Horts.

Observant l’orografia d’aquesta part de la muntanya, el punt on estam situats és un dels pocs, per no dir l’únic pas per on es pot accedir al puig per aquest vessant; per tant, la paret devia ser defensiva (WP-5) (512 m). Algunes llegendes dels temps dels moros situen els fets en aquest puig; la paret tindria relació amb aquestes contarelles. La paret amida uns 8 m de llargària per uns 2,30 d’alçada màxima. A uns metres més avall de la paret, seguint el senderó, poguérem veure les restes del camí que traçaren per pujar al puig. L’article assenyala tres tipus d’estructures: condicionament d’accessos i camins, estructures defensives i condicionament del terreny. Els autors de l’article situen aquest jaciment a l’època almohade, de la dominació islàmica de l’illa. La conquesta de Mayürca per part de les tropes almohades es va produir l’any 591 de l’hègira (1203 de l’era cristiana), els quals foren derrotats per les tropes de Jaume I l’any 1229. Assolim el coll a les 11.53 h (WP-06) (467 m).

A l’esquerra, a l’altra part de la paret, hi ha el pinaret dels Horts, a través del qual podríem arribar al camí homònim i a l’inici de l’excursió. En aquesta altra part, s’estén la rota de Caimari. Esquena paret admiram altres cims comunals, el puig Nespler i el puig dels Albellons, separats pel coll dels Albellons. Arrambats a la paret, continuam la ruta a la recerca del pas de la Rota d’en Clapat. Passam una paret transversal (rota de Son Canta) i uns colls de caça. Llavors la costa és empinada de valent.

Pas de la rota d’en Clapat

Enrevoltam un penyal en forma de queixal, pujam una rosseguera i creim assolir el pas de la Rota d’en Clapat. Si no és aquí exactament, podria ser un poc més amunt, a la collada més ampla, també tancada de reixeta. Aquest és un collet estret tancat de reixeta, no gaire vella, amb un pas a l’esquerra, on antigament hi havia una porta, ja que podem observar un vell galfó ficat a la roca. Continuam guanyant alçada per l’estret i rost comellar. Assenyalam l’indret com el pas de la rota d’en Clapat (WP-07) (520 m) tot i no estar completament segurs. Per aquesta cresta se situen una successió de collets anomenats els colls del Pinaret.

Avanç un poc més fins a la serra de Davant (WP-07/1) (549 m), allà s’obre el camp visual de la zona on se situa el pas de la rota de Son Canta, el coll de la Jonqueta i la serra de l’Esquerda (705-626 m), n’Ali (1035 m), el Massanella (1367 m) i, més a la dreta, el Caragoler del Guix (906-861 m). Dinam pels colls del Pinaret amb magnífiques vistes d’un territori indòmit, abrupte, natura en estat pur, d’aquí li ve precisament la seva bellesa. Li hem de fer un retret, i no és culpa seva: el soroll de les motos que pugen per la carretera cap a Lluc. Ara toca baixar tot allò que hem pujat des del coll que fa partió entre els Horts i la rota de Caimari. Au idò!

En el coll s’inicia un camí de carro que baixa fent giragonses per les marjades de la rota de Caimari fins al camí Vell de Lluc. Les cases de Son Canta apareixen ara a una cota més elevada que nosaltres. Connectam amb el camí Nou de Lluc a les 14.29 h (WP-08) (317 m). Ja no hi ha pèrdua possible. Passarem pel llegendari còdol d’en Seda o d’en Ceba, on provarem sort d’encertar amb un mac el forat que té (WP-09) (233 m). Més avall passarem ran del Cavall Bernat o la Filosa de la Mare de Déu, i observarem els penyals i coves de n’Escuder; i amb un tres i no res, ens plantarem a Caimari, ben contents d’haver aconseguit culminar amb èxit l’eixida. Acabam la ruta a les 14.54 h.

Història

“Els voltants del puig de n’Escuder foren l’escenari d’un crim comès el 14 de juliol de 1574 per dos moros, Amet i Abrahim, pare i fill, sobre Gabriel Mairata, un al·lot de 14 o 15 anys, caimarienc, missatge de la casa de Nostra Senyora de Lluc. El 14 de juliol, va ser tramès pel prior de Lluc a Ciutat per sal i sabates per a la dona i fil d’empalomar i per una mà de paper, que seria per donar matèria o tasca als minyons. Dotze sous bastaven per pagar-ho tot. En Gabriel ensellà l’ase i partí com tantes vegades, però aquesta ja no arribaria a Lluc. Es malfactors serien prest descoberts, ja que en el seu poder obraven les robes del malaurat minyó. Damunt el pare cauria tot el pes de la justícia mentre el fill, tal volta per minoritat, sortiria escàpol”. El Camí Vell de Lluc (1998). Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.

Recomanacions

Algunes persones poden tenir problemes a l’hora de fer els passos que trobaran al puig. El recorregut només és orientatiu per seguir l’excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, senderes o passes a fer. L’autor d’aquest bloc no es fa responsable del mal ús d’aquesta informació ni de les imprudències de cadascú. Respectam la naturalesa i la propietat privada.

stats