La psicologia maratoniana

Què passa pel cap del corredor de marató? Així tractam de minimitzar al màxim els errors que cometem els corredors populars 

Extret del llibre: "Què passa pel cap del corredor de marató", de Tomás Vich Rodríguez, psicòleg i  maratonià. 

Ens explica com les tècniques d'entrenament us poden ajudar a aconseguir un rendiment i sensacions satisfactòries el dia de la marató. He procurat simplificar-les al màxim, perquè pugueu dur-les a terme vosaltres mateixos, de manera que, diguem-ho així, us convertiu en autodidactes en la matèria. Encara que adaptades a la marató, són també útils, amb les modificacions oportunes, en tot tipus d'activitats esportives. L'objectiu final de cadascuna és tractar de minimitzar al màxim els errors que cometem els corredors populars de marató, abans, durant i després de disputar aquesta distància.

1. Hem de preguntar-nos fins on podem i estam disposats a arribar. És a dir, hem de fer-nos la pregunta de: Podem córrer una marató?, Puc disputar la marató aquest any o necessit més temps per estar perfectament preparat? Seguidament, una vegada que sé que puc córrer-la, ens hem de plantejar en quin temps estim que som capaços d'acabar-la, atenent la nostra forma física, motivació...

Per a això, hem d'estudiar-nos ben a fons, a fi de seleccionar una marca, la que volem fer el dia de la prova, que reuneixi la qualitat de ser difícil, però assolible. És imprescindible que durant els mesos previs tracem un pla d'actuació que ens permeti aconseguir el nostre objectiu. Una vegada que hem establert un objectiu de correguda, que ha de ser realista i factible, hem d'analitzar tots i cadascun dels passos que necessitam dur a terme per intentar aconseguir-ho. Una manera de realitzar una programació seria, per exemple, la següent: "En principi, he de començar a entrenar almenys sis mesos abans del dia de la prova, amb una mitjana de tres o quatre vegades a la setmana i amb una dedicació d'aproximadament una hora i mitja per dia, en els quals realitzaré, segons el dia, sessió  de peses, sèries, llarga distància, abdominals..., a més de seguir unes mesures dietètiques adequades".

2.Quan ja sabem el cost que ens suposarà l'objectiu que volem aconseguir, ens demanam: Tenc al meu abast els mitjans suficients per complir el meu objectiu?, Estic disposat a dur a terme tot aquest sacrifici?, Sacrificar hores familiars, aixecar-me molt prest, fins i tot alguns diumenges, o després de la feina; establir pautes alimentàries que vagin  bé amb l'entrenament?... Si la resposta és afirmativa, podem continuar amb la següent fase en el nostre objectiu.

Hem de saber si tenim possibilitats reals de córrer la marató per poder passar a la fase següent, en la qual he d'analitzar amb detall tot el que he de fer per afrontar amb garanties el repte de la marató. "Per començar, durant els tres primers mesos d'entrenament, he de córrer una mitjana de tres dies per setmana, a raó de 45 minuts per dia. A més, durant aquest període he de realitzar almenys dues o tres corregudes de 10 quilòmetres per veure com evoluciona el meu estat de forma". Una vegada complert aquest període de presa de contacte, incrementarem successivament el temps i els dies d'entrenament, fins a completar el nostre estat de forma. Durant aquest període, a més, haurem de participar en moltes més curses populars i arribar a realitzar, almenys, dues o tres mitges maratons (una de les quals, tres setmanes abans de la marató).

3. La concentració.  Si en començar la correguda tenim la seguretat absoluta que estam preparats per acabar-la d'acord amb el que ens hem proposat, és poc probable que ens deixem endur per les sensacions de por, angoixa, desesperació o preocupació i, en conseqüència, és més fàcil que ens mantinguem en tot moment concentrats en el que tenim programat. Ara bé, i alerta amb aquest detall, hem d'anar molt amb compte amb l'excés de confiança (hi ha moltíssims atletes que pequen d'això), ja que ens pot dur a sobreestimar les nostres possibilitats i provocar, a causa d'un esgotament prematur de les nostres energies, un efecte rebot en la nostra concentració. Per això, el dia de la cursa heu de confiar en vosaltres mateixos, que per això heu entrenat llargs períodes de temps i realitzat corregudes de prova, però no sobreestimeu les vostres capacitats, ja que tan dolent és per a la nostra concentració pecar d'insegurs com fer-ho d'agosarats.

4. Pensament positiu. "Ja no puc més"; "Qui em mana ficar-me en aquests embolics!"; "Que estaria de bé ara mateix tombat a ca meva"; "No torn a córrer una marató mai més"; "Encara em queden 4 quilòmetres; no puc més!!"; "Això és horrible". Als que hem corregut alguna marató, no ens sonen estranyes aquestes frases o pensaments. La causa d'aquests pensaments no és res més que l'esgotament físic. Ara, la causa que ens esgotem físicament abans són precisament aquests pensaments negatius. Perquè ens entenguem, el desgast físic que es produeix en la marató és degut, almenys en part, al desgast mental.

La millor manera de lluitar contra aquest tipus de pensaments és avaluant de manera objectiva i realista la situació en qüestió. En el nostre exemple, ens hauríem de demanar "I per què no he de ser capaç de baixar de 3 hores i 30 minuts (per exemple) si he entrenat quatre dies a la setmana des de fa un any i totes les proves que he fet prèvies a la marató m'indiquen que puc assolir aquest temps?".

En una primera fase, el que hem de fer és identificar-los. Com? Doncs observant les conclusions a les quals arribem no quan les coses ens surten tal com teníem programat, sinó, precisament, quan veim que no complim amb els nostres objectius. Imaginem que avui tenim previst un entrenament de 60 minuts, en els quals pensam que hem de cobrir una distància d'aproximadament 12 quilòmetres. Realitzam aquest entrenament i, en acabar, observam que, a banda d'haver estat malament, només hem aconseguit realitzar una distància d'uns 10 quilòmetres. Com reaccionam? Què ens deim a nosaltres mateixos davant aquest imprevist? En això consisteix identificar els propis pensaments.

Si hem observat que ens assalten pensaments erronis, hem de realitzar una anàlisi profunda de la situació que ens 'ha impedit' complir amb les nostres pretensions i, llavors, arribar a una conclusió objectiva que ens permeti modificar aquests pensaments. Per exemple: "La veritat és que era massa prest per pretendre córrer en 60 minuts 12 quilòmetres. En realitat, em vaig posar una meta molt ambiciosa ". Amb això, corregiríem un pensament del tipus "ja no he complert amb els entrenaments de la setmana; ja va malament la cosa".

5. Estratègia de correguda. Encara ens queda una tasca per completar finalment els entrenaments i sacrificis de tants mesos: "He d'elaborar el meu pla de cursa. He de preparar-ho tot per complir satisfactòriament i definitivament amb el meu objectiu". El que hem de fer, ara que tenim el perfil de la correguda davant nostre, és preguntar-nos: "He d'arriscar? Surt lent o ràpid? He de ser conservador? M'unesc a un grup d'atletes que duguin el meu ritme?...". És a dir, hem d'elaborar la nostra estratègia. Per a això, abans de res, hem de tenir en compte dos aspectes: d'una banda, hem de tenir clar quin és el ritme de correguda, que en cap concepte hem d'ignorar: per una altra,  hem de conèixer el terreny pel qual ens mourem, és a dir, el perfil de la prova. Una vegada que tenim clares aquestes premisses, podem començar la darrera 'feina', prèvia a la marató. Hem 'd'estudiar' el terreny: si és pla, si té pujades o baixades, si és probable que hi hagi gent animant, si els carrers són estrets o amples... En fi, hem d'analitzar els condicionants de la correguda.

Després d'això, o al mateix temps que estudiam el perfil de la prova, podem dividir la marató en diferents parts –per exemple, en quatre punts de 10 quilòmetres– i assenyalam els temps de pas en cadascun d'ells. Amb tot això només queda ser prudent i, sobretot, gaudir molt dels 42.195 metres de la marató.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF