El propòsit del Girona de no passar desapercebut a Segona

GIRONANi el fet de caure tres anys seguits en una depressió afebleix la idea del Girona, capficat per tornar a crear un projecte engrescador que li permeti arribar al final de temporada amb opció de lluitar per intentar tornar a Primera. Tot i que ja han passat algunes setmanes de la derrota contra el Rayo Vallecano en la tornada de la final del play-off d'ascens i encara no s'ha anunciat cap fitxatge, la direcció esportiva encapçalada per Quique Cárcel treballa de valent i desitja fer oficial, ben aviat, les incorporacions d'Aleix Garcia, David Juncà i Darío Sarmiento.

Però el club sí que ha fet tres moviments potents a l'estiu. L'adeu a la banqueta de Francisco Rodríguez s'ha compensat amb l'arribada de Míchel Sánchez, un tècnic de perfil i personalitat semblants als de l'andalús. Amb el madrileny erigit en líder, van arribar un parell de renovacions d'homes clau: el porter Juan Carlos i el davanter Cristhian Stuani. El gruix de canvis es començarà a fer ara, i els primers noms són el migcampista Aleix Garcia, tal com va avançar el periodista Nil Solà, el lateral esquerre David Juncà i l'extrem Darío Sarmiento. Els dos primers tenen un passat a Montilivi, amb la qual cosa hi ha una picada d'ullet emocional. Les tres operacions es tancaran a cost zero, perquè Garcia i Juncà arribarien lliures després de desvincular-se de l'Eibar i el Celta, i Sarmiento arribaria cedit del Manchester City, que abans que es tanqui el mercat podria enviar algun jove talent més cap a Girona.

L'economia ofega

Míchel tot just fa una setmana i mitja que dirigeix els entrenaments. Això vol dir que no ha tingut gaire temps per conèixer la plantilla, amb la qual cosa encara s'han de decidir els futbolistes que hauran d'abandonar l'entitat. Ens referim als que hi eren, però també als que han tornat de diferents cessions i suposen un elevat cost pel sou que tenen. El cas més evident és el de Mojica. Però n'hi ha d'altres, com Pape Diamanka, Jairo Izquierdo i Àlex Gallar. L'economia del Girona no destaca per l'abundància, últimament, i el club necessita rebaixar la massa salarial del vestidor per fer front a tots els moviments que calgui realitzar per tenir satisfet l'entrenador. Entre les opcions també hi ha Jandro Orellana i Javier Espinosa per poblar el mig del camp, i Ibai Gómez a l'extrem, segons informa el periodista Gerard Romero. Però abans hi ha d'haver baixes.

Dels que ja hi eren, Mamadou Sylla és qui perilla. El davanter, que va acabar el curs com a màxim golejador de l'equip, ha despertat l'interès d'uns quants clubs i el fet de tenir un contracte discret, i que el Girona li donés la paraula de revisar-lo durant el curs passat, satisfet pel seu rendiment, i no complir-la, fa que no pugui assegurar cap mena de lleialtat. Una altra lectura mereix la situació de Samu Saiz, que mai ha acabat de despuntar del tot, malgrat el seu talent, i encaixaria amb el perfil de futbolistes als quals Cárcel podria donar sortida per fer caixa. Pesos pesants com Juanpe, Bernardo, Bueno i Gumbau estan destinats a continuar al club, tot i que no es pot posar la mà al foc que no hi hagi excepcions. El que és clar és que el Girona s'esforça. Perquè a Segona, disposar de segons quin nom, com Míchel, Stuani o Aleix Garcia i David Juncà, com a mínim crida l'atenció.