GIRONA FC

El nou propietari del Girona s’endú Àlex Granell al Bolívar

El capità blanc-i-vermell posa el punt final a una històrica trajectòria a Montilivi

És complicat fer pitjor les coses, però el Girona s’està superant. Després d’un mercat de fitxatges vergonyós, en què s’ha hipotecat el projecte, Marcelo Claure, el nou propietari blanc-i-vermell, s’endú Àlex Granell, el capità i símbol de la millor època, al Bolívar, un dels equips dels quals té el control. També dirigeix l’Inter de Miami, amb qui Granell té l’opció d’acabar la seva carrera. El futbolista hi ha posat molt de la seva part, perquè ja feia un estiu que la idea de marxar li rondava pel cap. Aquest és el punt final a una brillant trajectòria que el situa als llibres d’història: Granell és qui més ha defensat el club a la LFP, amb 233 partits des del seu aterratge el 2014.

Abandona el club amb el gran record de l’ascens a la màxima categoria, assolit el 2017. El seu és un camí exitós, que el va dur a passejar i protegir l’escut del qual és soci als millors camps del país. No va ser fàcil, no ho va ser. Perquè parlar de Granell també és parlar de derrotes. De Lugo. De l’Osasuna. Del Llevant. De l’Elx. Però no taquen el currículum amb un Girona que no el podrà reemplaçar. Simplement, perquè d’Àlex Granell només n’hi ha un. Sempre serà una llegenda.

Sembla mentida que un futbolista que ho representa tot acabi fugint d’aquesta manera. Quina credibilitat tindrà ara el present si un noi de la casa que llueix els màxims galons prefereix anar a jugar a Bolívia? On han quedat el compromís i l’orgull gironí pels quals el Girona treia pit? Ningú hauria encertat mai, quan competia a l’elit, que poc temps més tard res tindria sentit. I sort que Stuani continua, perquè les dues derrotes han deixat al descobert el gran desgavell que es viu. Tan malament està la cosa que no s’ha ni celebrat. Fins i tot Francisco, que mai havia alçat la veu, va reclamar reforços diumenge. El resultat? Li han marxat Granell, Alcalá, Jairo i Zeballos; i han arribat Bustos, Bárcenas i Cristóforo. Fa molt mala pinta.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF