Superar les males ratxes, el denominador comú dels ascensos

L’Espanyol vol refer-se davant el Saragossa dels tres entrebancs consecutius que acumula

Tres entrebancs consecutius han situat l’Espanyol davant la seva primera crisi de resultats de la temporada, uns resultats que corroboren que a Segona la relaxació es paga ben cara. Els blanc-i-blaus, que reben aquest diumenge el Saragossa (16 h, #Vamos), necessiten tornar a sumar de tres en tres per no desenganxar-se d’un lideratge que van perdre dijous a Leganés i que volen recuperar el més aviat possible. 

“Normalment, quan cuides tots els detalls, els partits cauen al teu favor. Potser hem descuidat alguns detalls”, ha admès Vicente Moreno a la prèvia del partit. El tècnic de Massanassa, bon coneixedor de la Segona Divisió, és plenament conscient que en aquesta categoria tots els equips, fins i tot els capdavanters, pateixen males ratxes que dificulten els seus objectius. “La por, en alguns moments, pot arribar a ser bona, perquè en lloc de bloquejar-te et pot servir per donar-te una empenta”, ha comentat. 

És precisament aquesta empenta la que el seu equip busca per sortir de la dinàmica en què es troba, el denominador comú dels equips que acaben ascendint. N’hi ha prou amb repassar les trajectòries dels últims campions de la categoria per veure com van patir alguns sotracs consecutius però van saber superar-los i sortir-ne reforçats. 

L’exemple més recent és l’Osca, campió de Segona el curs passat. El conjunt aragonès era quart i tenia el líder a quatre punts a la jornada 32 quan va sumar un sol punt en les següents tres jornades, un tram que el va allunyar a set punts del primer classificat quan només en faltaven 21 per finalitzar la lliga regular. Gràcies a una resposta contundent en forma de cinc victòries en els set últims partits, però, l’Osca va acabar escalant fins a la primera posició. 

Les ratxes complicades arriben en qualsevol moment i sense avisar. N’hi ha que les pateixen al principi del curs, com l’Osasuna del curs 2018/19. El conjunt navarrès era tretzè, a deu punts del líder, a la jornada vuit. Després d’un inici irregular van enllaçar 34 jornades sense registrar dos entrebancs consecutius, mostrant una fiabilitat absoluta. La temporada anterior (2017/18) el Rayo Vallecano va trobar-se amb dos moments delicats a mitjans de la primera i la segona volta que el van fer caure algunes posicions i el van allunyar de la promoció d’ascens. Els madrilenys van superar el segon d’aquests trams enduent-se 11 victòries en les següents 15 jornades. 

Més dura encara va ser la caiguda de l’Alabès en la recta final del curs 2015/16. Els vitorians eren primers, amb un marge de sis punts d’avantatge respecte al segon classificat, quan van enllaçar una ratxa nefasta de només dues victòries en 12 jornades que el va allunyar a quatre punts del primer lloc. Una posició que van recuperar després d’obtenir 16 dels últims 18 punts d’aquella temporada. 

El millor exemple, amb Rubi

L’Espanyol va viure un cas similar ara fa dues temporades, sota les ordres de Rubi. A la jornada 11 els blanc-i-blaus eren segons i tenien el Barça a tres punts, però un horrible balanç de nou derrotes en deu jornades (tres punts de 30) el va situar a la zona mitja baixa, a 24 punts del líder, a cinc d’Europa i a només tres del descens. A còpia de treball i fe en el tècnic, els blanc-i-blaus van capgirar la mala dinàmica i després de sumar 19 dels últims 27 punts en joc van assolir la classificació europea. Amb el Mallorca a dos punts, reaccionar aviat és la clau per evitar pensar, d’aquí uns mesos, en gestes més difícils.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF