PRIMERA DIVISIÓ

Rubi i el repte de sobreviure a una sequera letal

Només un entrenador de l’Espanyol va mantenir-se al càrrec després de sis derrotes seguides en Lliga

“Sí, la situació és preocupant i només ens queda treballar per tirar endavant”. La recepta per sobreviure a una llarga sequera com la que pateix actualment l’Espanyol la va recitar ara fa 28 anys Luis Aragonés, l’únic entrenador de la història de l’entitat blanc-i-blava capaç de mantenir-se al càrrec després de sis derrotes consecutives en Lliga. Un escenari que, amb el curs actual, l’Espanyol ha viscut en fins a quatre ocasions en les 84 temporades disputades a Primera. “La meva fórmula és treball i tranquil·litat, espero que funcioni”, va dir Rubi tot just abans de la pausa per les festes nadalenques. El maresmenc no ha deixat d’enviar missatges optimistes per tal d’intentar capgirar la nefasta dinàmica de resultats que travessen. Els seus homes ho intentaran un altre cop aquest divendres a casa davant del Leganés (21 h, BeIN LaLiga) en un partit en què poden establir un nou rècord de derrotes seguides en Lliga a l’entitat, set. Un escenari que ningú preveu en un Espanyol al qual últimament no se li dona bé estrenar l'any: des del 2008 no ha guanyat en cap dels primers partits de l'any. 

“Hem fet tres mesos i mig extraordinaris que ens han servit per demostrar que aquest cos tècnic val per entrenar l’Espanyol. Ara cal ajudar a sortir d’aquesta situació”, va reivindicar, defensant la feina feta fins ara. El maresmenc ha treballat aquestes últimes setmanes amb un silenci públic tranquil·litzant: al club no hi ha dubtes, cap dirigent l’ha ratificat al càrrec perquè no fa falta. El convenciment i la confiança de Chen Yansheng i Òscar Perarnau en el preparador maresmenc es mantenen intactes. I més després de l’espectacular inici de curs que ha firmat i que ni els més optimistes imaginaven. Tots dos saben de què és capaç i volen donar-li temps. 

Albéniz i Clemente, acomiadats

Rubi s’enfronta ara a un escenari que va costar el càrrec a dos dels tres entrenadors que van enllaçar sis desfetes seguides. El primer precedent va ser el curs 1945-46. Sota les ordres de Baltazar Albéniz, l’Espanyol només havia aconseguit dues victòries en onze jornades. El tècnic eibarrès va ser destituït deixant l’equip blanc-i-blau un punt per sobre del descens. El seu successor, Tin Bosch, va debutar amb quatre derrotes seguides, que van situar l’Espanyol cuer, a tres punts de la salvació. Aquell curs, malgrat tot, l’equip va remuntar posicions, salvant-se del descens directe en l’última jornada amb un empat patit a Múrcia i superant el Nàstic a la promoció de permanència.

Quatre dècades més tard, el curs 1990-91, va tocar-li a Luis Aragonés viure una situació similar. Aquell curs, l’Espanyol era a un punt de la UEFA a la jornada 14, amb el madrileny a la banqueta. Però sis partits després va acomiadar-se d’aquest somni. A la jornada 20, l’equip espanyolista era divuitè, a set de la UEFA i en posicions de promoció de permanència. Després de la sisena derrota, al Camp Nou, l’aleshores president, Juli Pardo, va mantenir Aragonés al càrrec. L’Espanyol va acabar aquella temporada setzè, un punt per sobre de la promoció de permanència. Aragonés va aguantar fins l’estiu, quan va fer les maletes per marxar a l’Atlètic.

També es va tenir força paciència, uns anys després, el 2003-04, amb Javier Clemente. L’inici de curs amb el de Barakaldo va ser desastrós i a la jornada 8 l’Espanyol era últim amb dos punts, a quatre de la salvació. Tot i la pressió dels consellers per cessar-lo, Dani Sánchez Llibre va donar-li un crèdit que va acabar-se el partit posterior a la victòria a Santander que trencava la ratxa de sis derrotes. Després de sumar la quarta derrota com a local, el públic va demanar la dimissió del consell. Dani va posar el seu càrrec a disposició dels accionistes, però els que van acabar deixant el club, cessats, van ser el secretari tècnic, Sergio Morgado, i l’entrenador, Clemente.

Europa segueix més a prop que el descens

Ara li toca a Rubi treure les castanyes del foc tres dies després de fer 49 anys. El maresmenc ja va viure una experiència similar a l’Osca, on va encadenar vuit jornades seguides sense guanyar, passant d’estar líder destacat amb 11 punts de marge respecte al tercer a ser tercer, a tres dels dos primers classificats. Amb quatre jornades de marge, però, el tècnic va aconseguir tornar els aragonesos a les posicions d’ascens directe. Abans de la mala ratxa que viu ara, el seu Espanyol era segon a tres punts del Barça i 12 per sobre del Leganés. Sis jornades després, els blanc-i-blaus, catorzens, veuen els madrilenys a només dos punts. Europa, això sí, només queda a quatre. Tot i la depressió actual, encara queda a tir. Per què no?

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF