Espanyol
Esports 23/04/2019

Una mini Lliga amb cinc finals

L'Espanyol no vol despenjar-se del tren europeu contra un Celta revifat

Roger Requena
2 min
Rubi dona indicacions a la plantilla durant un entrenament a la Ciutat Esportiva Dani Jarque

BarcelonaQuan a principis d’abril l’Espanyol va visitar el Girona, totes les mirades estaven posades en allunyar un descens que era a només sis punts i que es podia acostar perillosament en cas de derrota a Montilivi. Bé, totes no. Rubi, un tècnic tossut d’idees i d’objectius, es resistia a donar per perduda la lluita amb les posicions nobles, i va qualificar aquell duel com “l’última oportunitat” del seu equip per acostar-se als equips de dalt. Tres jornades després, l’Espanyol ha passat de tenir la setena posició a 9 punts a veure-la a només quatre. Tot plegat, en qüestió de 15 dies. Ara ja ningú parla d’un hipotètic descens que és a 10 punts, sinó de les remotes, però encara factibles possibilitats d’acabar el curs donant la sorpresa.

Per aconseguir-ho, l’Espanyol necessita fer-ho millor en les pròximes cinc jornades que els tres rivals que té al davant: l’Athletic, l’Alabès i el Betis. En cas d’empat a punts amb un d’aquests, ara mateix els blanc-i-blaus només quedarien per davant de l’Athletic, perquè contra l’Alabès (3-3 en el global), pesaria en contra la diferència de gols global, de moment de -2 per l’Espanyol, un problema que, això sí, es podria arreglar en els pròxims partits. Per treure la calculadora, però, encara queda molt, ja que abans l’equip de Rubi ha de fer mèrits per arribar a les últimes dues jornades amb opcions. Per fer-ho, és fonamental no cometre cap més error com els del Ciutat de València, on es van perdre dos punts valuosos jugant contra un equip amb 10. Cap dels tres de dalt van aprofitar l’entrebanc, però una nova relliscada podria ser fatal. L’Espanyol no té un calendari senzill (Celta, Atlètic i Reial Societat a casa, i Betis i Leganés a domicili), però ja ha demostrat que és un equip capaç del millor i del pitjor.

Un bon exemple de tram final el pot trobar, precisament, la temporada passada, quan David Gallego va assumir el relleu de Quique Sánchez Flores i l’Espanyol va sumar 13 dels últims 15 punts. Es podria donar la circumstància que, fins i tot sumant aquests guarismes, l’equip blanc-i-blau no en tingués prou per obtenir la setena posició, però si més no és una meta que la plantilla s’ha de marcar d’aquí que acabi el curs. Arriba el tram final i gairebé tothom s'hi juga alguna cosa important. És el moment, per tant, que l’Espanyol no es deixi anar i tregui l’ambició que el seu tècnic reclama per tal que torni el ja conegut com “el dia de la marmota”.

stats