Esports 17/07/2019

El preu per guanyar una Lliga de Campions

El Barça promociona l’estratègia esportiva i el potencial econòmic de l’equip d’Ernesto Valverde i de les diferents seccions del Palau Blaugrana per recuperar l’hegemonia a Europa

Gonzalo Romero
4 min
El preu per guanyar una  Lliga de Campions

BarcelonaLeo Messi, Luis Suárez, Ousmane Dembélé i Antoine Griezmann ja constitueixen una de les rotacions ofensives amb més pólvora i variants de la dècada. Sumar-hi Neymar seria acostar l’equip d’Ernesto Valverde a un format de videojoc. El Barça estudia les seves opcions per sumar el cromo, en singular, jugant amb els timings, esperant que les pretensions del París Saint-Germain s’estovin.

És una partida tan lenta com exagerada. El possible retorn del brasiler a Barcelona només s’explica des d’una planificació esportiva fràgil, pel pes de la paraula del vestidor i les ganes d’assegurar arguments que t’acostin a una nova Lliga de Campions. El club acumula quatre anys sense celebrar una Lliga de Campions que no sigui d’hoquei patins, una excepció brillant en el palmarès: París 2010, Bakú 2014, Colònia 2015 i Berlín 2015 són les últimes, secció per secció. Que els naufragis de Roma i Liverpool hagin estat consecutius i sense esperar-s’ho, complica la ferida. El Barça travessa un moment de necessitat mediàtica. Els títols de la màxima competició continental defineixen part de l’estatus dels clubs d’elit. El Barça sembla decidit a fer produir les seves gallines dels ous d’or per recuperar l’hegemonia global. La Lliga sola no justifica les despeses i l’estratègia de fitxatges -agressiva- que lidera Josep Maria Bartomeu.

Números i operacions

El club ha assumit que el preu per tornar a coronar Europa serà car. Ha invertit més de 915 milions d’euros en fitxatges per al Camp Nou des del títol de Berlín. La marxa de Neymar infla els números, però no els justifica. La tendència d’embarcar-se en operacions prohibitives ha anat creixent amb el pas de les temporades, en la línia d’un negoci amb normes de nou-ric. L’entitat barcelonina ja n’és partícip i ha relegat la Masia i l’ascensor al primer equip a un cinquè pla. El nou mantra són les oportunitats de mercat i els jugadors de primeríssim aparador mediàtic. El preu és un tràmit més del procés de negociació. Els blaugranes han passat d’invertir 51 milions l’estiu del 2015 en dos jugadors (Arda Turan i Aleix Vidal) als 225 que sumen Antoine Griezmann, Frenkie de Jong, Norberto Murara Neto i Marc Cucurella -circumstancial- com a reforços per a la propera temporada. És la segona despesa més gran d’aquesta etapa sense Champions des de l’estiu del 2017. El club va invertir llavors 373 milions en minimitzar l’impacte de la sortida de Neymar. El bagatge final d’operacions van ser 7 altes (Coutinho, Ousmane Dembélé, Paulinho, Nélson Semedo, Gerard Deulofeu, Yerry Mina i Marlon) i 4 baixes, amb tres vendes i la cessió de Deulofeu al Watford de la Premier League. 222 milions de l’operació sortida, dels 235 totals, van ser per pagar la clàusula de rescissió del París Saint-Germain. Va ser una venda rècord. El txec que van presentar els parisencs a la seu de la Lliga és pràcticament la meitat dels 537 milions que ha aconseguit el club en sortides (vendes i cessions) des de la Champions del trident.

Més Palau

Les seccions mantenen l’ambició esportiva i el color vermell del balanç econòmic. La pressió per disputar una final europea és comuna. El club ha promocionat el nivell del Palau Blaugrana i li ha perdonat la condició de deficitari. En aquest mercat estival l’equip de Svetislav Pesic ha fet el salt definitiu i ha trencat la banca. La directiva va tancar el projecte amb gent de la casa que va verbalitzar Albert Soler en la presentació de Sito Alonso per tornar a ser un gran equip, a tot o res. El Barça promociona el bàsquet des dels fitxatges de renom, recuperant un múscul econòmic que hi era però que no se sabia utilitzar. Les arribades de Nikola Mirotic, Àlex Abrines i dos dels millors jugadors de l’última Eurolliga, Cory Higgins i Brandon Davies, asseguren competitivitat i marca NBA, amb tot el que comporta. Els blaugranes han aconseguit un rooster potent centrant el capital en la faceta dels salaris. Només han pagat un traspàs, el de Davies, i s’estalvien dues fitxes importants, la Seraphin i la de Chris Singleton. La gestió de l’handbol, del futbol sala i de l’hoquei patins és diferent. La del bloc de Xavi Pascual està concebuda per mirar a la final four d’Europa. L’arribada de Luka Cindric, un dels millors del món, l’acosta al Lanxess Arena. El seu fitxatge no és una conseqüència de la relliscada -sonada- a les semifinals d’aquest any. Es va fa uns mesos, via traspàs, com el d’Aron Pálmarsson. L’hoquei patins i el futbol sala completen el grup de quatre constel·lacions de cracs amb les contractacions del capità del Porto, Helder Nunes, i un dels referents de l’Inter Movistar, Daniel Shiraishi.

Valverde valora els tres nous fitxatges

En declaracions als mitjans del club, Ernesto Valverde va valorar ahir els tres nous fitxatges del Barça. De Griezmann, el tècnic va destacar la seva “experiència a la Lliga” i el va definir com un futbolista “ràpid, que va bé a l’espai i que és determinant en els últims metres”. Pel que fa a De Jong, Valverde va recordar que arriba de fer “una gran temporada” i confia que que aporti “un punt de frescor al mig del camp”. “És un projecte de futur, amb qualitat i que encaixa en l’estil que pretenem”, va afegir el tècnic. Finalment, el Txingurri va valorar Neto com “una assegurança a la porteria”: “És un complement ideal per a Ter Stegen mentre Iñaki [Peña] es va formant més”.

stats