05/08/2021

Posar nom al problema

2 min
Elaine Thompson guanyant la final dels 100 metres femenins

BarcelonaFa cinc anys, un cop acabats els Jocs de Rio, uns estudiants de periodisme interessats en l'especialitat d'esports que havien començat a publicar en una web em van entrevistar. Per descomptat, gran part de la xerrada va estar dedicada al periodisme femení i a l'esport femení i una de les qüestions va ser per què no es donava tanta importància als assoliments aconseguits per les dones. Cansada d'haver d'assenyalar sempre l'evident, els vaig preguntar qui havia guanyat els 100 i els 200 metres a Rio: “Usain Bolt”, van contestar a l'uníson, descartant ells solets que els estigués parlant de la final femenina.

Quan els vaig insistir no van saber contestar-me. La jamaicana Elaine Thompson, com Bolt, acabava de fer doblet i ha tornat a repetir a Tòquio, una fita històrica. No sé si aquells estudiants treballen ara en alguna redacció, ni si s'enrecordaran del que els vaig dir: deixeu de preguntar a les dones per què estan menys reconegudes també en el món de l'esport i reflexioneu vosaltres sobre com és possible que no sapigueu qui és Elaine Thompson, per què no us interessa i la raó per la qual no li pareu atenció.

Aquests Jocs seran ja per sempre recordats perquè una dona, Simone Biles, la número u, ha posat el focus sobre la salut mental i al mateix temps ha deixat a l'aire, ben a la vista, tots aquests senyors que bramen, es donen cops al pit i semblen enyorar velles batalles navals. Són els mateixos que han fet mal a Laura Gil, la jugadora de bàsquet que ha admès els seus errors en el partit contra França i ha denunciat tots els insults i desqualificacions que ha rebut. “Tothom té dret a opinar, però no totes les opinions són respectables”, conclou. Són els mateixos que es reien de Sandra Sánchez, per pura i dura ignorància, just abans que guanyés l'or olímpic en karate al Japó i contra una japonesa. I els mateixos també que no van festejar el bronze d'Ana Peleteiro perquè, admetem-ho, són racistes.

Totes elles són referents. I no en l'esport femení, sinó en l'esport i punt. I qui no les sàpiga reconèixer i les ataqui amb ferotgia, admetem-ho d'una vegada, són una colla de masclistes. Posar nom i saber identificar el problema és un primer pas per poder solucionar-lo. I ja estem trigant.

stats