UN ANY DE RÈCORD
Esports 25/12/2011

El 2011 posa el llistó de Messi encara més alt

Natalia Arroyo
4 min

Un any 2011 immillorable. Impecable. Estratosfèric. Són els mateixos adjectius amb què es van descriure les gestes de Leo Messi els anys 2009 i 2010 i que tornen a ser vàlids després d'un altre any gloriós del crac argentí. Un més, i ja en van quatre al nivell més alt i vuit de constant evolució des que va debutar amb el Barça en un amistós contra el Porto el 16 de novembre del 2003. Ahir el diari francès L'Équipe va dedicar-li la portada per coronar-lo com "el campió dels campions del món" d'enguany per davant del tenista Novak Djokovic i del pilot de Fórmula 1 Sebastian Vettel, i ho va fer tractant-lo de futbolista "intocable". L'Équipe deia, també, que el seu havia sigut un any "fabulós".

Intocable o no, fabulós o no, el cert és que cada cop és més difícil valorar quin és el millor any de Messi perquè n'acumula molts de brillants, però el premi del rotatiu francès, sumat a la resta de distincions individuals que ha anat rebent durant aquests dotze mesos que ja s'acaben, confirmen que el blaugrana no en té mai prou i que, després d'haver fregat el cim en les temporades anteriors, ha tornat a superar-se a si mateix enguany amb unes xifres que esgarrifen: 55 gols i 25 assistències en 57 partits, per ser protagonista absolut dels cinc títols que ha aixecat el Barça aquest 2011.

L'any dels 200 gols

Aquest ha sigut l'any en què Messi ha traspassat la barrera dels 200 gols amb la samarreta del Barça i, amb 295 partits oficials jugats, ja té a tocar els 300 com a blaugrana. Tot plegat li ha servit per acaparar tots i cadascun dels premis individuals, excepte el de pitxitxi de la Lliga, que és l'únic trofeu que no li ha pogut prendre a Cristiano Ronaldo. Messi va començar l'any rebent la Pilota d'Or FIFA de l'any anterior en una gala celebrada el 10 de gener a Zuric i, si no hi ha cap sorpresa, encetarà el 2012 recollint el mateix trofeu per tancar un any magnífic. També té a les seves vitrines el trofeu de millor jugador d'Europa pel seu paper clau en la consecució de la quarta Champions del Barça, en què va ser el màxim golejador, i la Pilota d'Or i el trofeu de millor jugador del Mundial de Clubs.

El seu rendiment amb el Barça ha estovat les crítiques al seu país, on se'l culpa directament dels mals resultats de l' albiceleste . Rendits a les seves exhibicions com a blaugrana, també a l'Argentina ha rebut diversos reconeixements aquest any malgrat la decepció de l'eliminació a quarts de final davant l'Uruguai als penals. D'una banda, el seleccionador Alejandro Sabella el va premiar donant-li el braçalet de capità a finals d'agost i, ara fa uns dies, el Cercle de Periodistes Esportius de l'Argentina el va guardonar amb l'Olímpia d'Or com a millor esportista argentí de l'any.

El mateix Sabella, de fet, va lloar-lo dient que "Messi no juga mai malament". "Però com que sovint juga de manera extraordinària, quan només ho fa bé sembla que hagi jugat malament". Marcelo Bielsa, tècnic de l'Athletic, reconeixia que "Messi no admet comparació", mentre que l'exblaugrana Juan Román Riquelme deia fa una setmana que "és el més gran, el millor del món". L'uruguaià Jorge Fossati, tècnic de l'Al-Sadd i semifinalista del Mundial de Clubs, va definir-lo com un "un producte de la ciència". "El Barça ha posat els mecanismes per ajudar-lo i perfeccionar-lo, i és on ha trobat el seu lloc perfecte".

Juga sempre i decideix

És cert. El Barça és el club que li ofereix el millor context per desenvolupar el seu talent i evolucionar-lo any rere any. La clau d'aquest creixement que sembla que no tingui fre és Pep Guardiola, que és qui l'ha rodejat dels millors futbolistes (fins i tot d'amics, com Cesc) i li ha construït a mida uns automatismes perquè sigui l'epicentre de l'atac de l'equip i llueixi. A més, l'ha sabut mimar perquè se senti sempre el líder del grup, i ell, agraït d'aquests privilegis com les vacances extres de Nadal o les titularitats completes, sempre respon amb gols.

En total, Messi ha jugat 68 partits entre el Barça i la selecció en 365 dies. És a dir, un cada cinc dies. Això, en el seu cas, vol dir disputar 90 minuts sí o sí. De fet, l'argentí només s'ha perdut 358 minuts dels més de 6.120 que ha pogut jugar. I només hi ha hagut dos partits en què no va seure ni tan sols a la banqueta: el 2 de gener contra el Llevant en Lliga, perquè tot just acabava d'arribar de vacances, i el 6 de desembre contra el BATE Borissov a la Champions, perquè van descansar tots els titulars pensant en el duel contra el Madrid de quatre dies més tard. En la resta de duels, tant amb el Barça com amb l'Argentina, Messi va ser-hi present, tot i que va haver d'acceptar tres suplències: a Vila-real, el 2 d'abril, va entrar al minut 53; contra l'Osasuna, el 23 d'abril, al 58, i a Anoeta amb la Reial Societat, el 10 de setembre, al 63.

Tot i el lideratge inqüestionable de Messi en aquest Barça històric, l'argentí reconeix que és qui és gràcies als seus companys. "Xavi i Iniesta són els jugadors que més m'impressionen. Ells m'ajuden a fer els gols", deia el 10 blaugrana. Al seu costat, Alves, el segon amb més minuts aquest any, o Busquets, el cinquè del rànquing, han contribuït a donar joc a Messi. "Intento no perdre el control de la pilota i buscar sempre l'un contra un", afirma l'argentí. És el secret del seu èxit. Ho diu amb senzillesa. Ho diu amb aquell aire discret i humil, com si fos tan normal tancar un any amb números més rodons. I compte, perquè el 2012 pot ser encara millor.

stats