VALLPARADÍS

Quan les pissarres no existien

Tan sols va jugar a bàsquet durant sis temporades, però la marca de Jordi Bonareu va ser immensa. És l’únic jugador que ha superat els 40 punts més d’una vegada amb la samarreta de la selecció espanyola. Ho va fer, a més, quan encara no hi havia línia de tres punts ni límit de temps per a les possessions. “Aleshores no s’havia inventat la pissarra dels entrenadors i els jugadors teníem llibertat absoluta per decidir què volíem fer”, recorda amb malícia.

Bonareu era un anotador compulsiu. L’any 1956 els Syracuse Nationals, els campions de la NBA, van visitar Barcelona per disputar un partit contra la selecció catalana, que va tenir el reforç d’un parell de jugadors de la resta de l’Estat. “Van riure molt quan els vaig dir que amb la meva alçada -1,92 metres- no jugava de base, sinó de pivot. Dolph Schayes, la gran estrella d’aquell equipàs, em va dir que si era capaç d’anotar-los 20 punts em regalaria unes botes i una pilota americana. Em feia molta il·lusió perquè aquí no es trobaven. Li vaig contestar que faria 25 punts. I en van ser 28”, recorda el català, que va jugar al Mataró, l’Orillo Verde de Sabadell i el Barça abans de penjar les botes de manera prematura perquè el seu pare va emmalaltir i havia de dedicar-se al negoci familiar. La decisió li va impedir fitxar pel Reial Madrid, equip al qual ja havia donat la seva paraula. “Els jugadors nord-americans mai havien vist un jugador com aquell”, explica Nino Buscató, un dels personatges que ha col·laborat en el llibre que amb l’ajuda de Manu Moreno acaba de publicar Bonareu: Com aprendre i jugar fàcil a bàsquet (Redbook).

Dues dècades després, Josep Lluís Núñez va fitxar Bonareu per dirigir la secció de bàsquet del Barça. “Érem veïns de seient a la tribuna del Camp Nou i vèiem junts els partits de futbol. Havíem parlat de bàsquet i ell coneixia les meves idees. Un dia, quan ja havia guanyat les eleccions, Antón Parera em va dir que el president volia reunir-se amb mi. Em va proposar fer-me càrrec del bàsquet i li vaig dir que li crearia complicacions, que no volia que manessin cap dels directius que llavors s’encarregaven de les seccions i que hi hauria una revolució a l’equip. Em va donar carta blanca i va començar el projecte”, explica Bonareu, que amb un pressupost de 60 milions de pessetes posar fi a l’hegemonia del Reial Madrid. Aconseguit l’objectiu, va tornar a plegar de manera prematura. Amb l’orgull intacte.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF