24/04/2013

Si amb pilota no vols, sense pilota no pots

3 min

El mirall va matar el Barça a Munic. El mirall i les accions a pilota aturada i l'alegria ofensiva dels alemanys i la falta de recursos d'un Barça pla i poruc, superat des del principi per la tromba de futbol que tenia preparada el Bayern. Però va ser sobretot el reflex desfigurat i ple de dubtes el que va destrossar un Barça que, des del primer segon, va ser massa conscient del seu delicat moment de forma i confiança i que va topar amb un Bayern Munic pletòric, orgullós i segur. Quan el Barça es mira al mirall, ja fa dies -setmanes- que sap que no roda fi i, ja des del sorteig, va començar a morir d'excés de respecte. Com si tota la plantilla assumís que haver salvat les dues boles de partit de les anteriors eliminatòries fos un premi per sobre de les seves possibilitats. A Munic s'agraden. I buscaven un aparador on lluir-se i demostrar-ho. Les semifinals de la Champions van acabar sent l'altaveu perfecte per reivindicar el futbol més intens, més profund, més passional. El futbol, en definitiva.

Estranyament sorpresos

El bany bavarès no va ser culpa de la falta d'actitud dels blaugranes. Seria injust jutjar el 4-0 d'ahir atacant la voluntat d'una plantilla que, si bé és cert que va quedar-se sense respostes al que anava proposant el Bayern, va fer la sensació de desconèixer els principals perills del seu rival. Els alemanys, com han estat fent durant tota la temporada, van desplegar el seu futbol agressiu, ple d'energia, i el Barça va ser incapaç de frenar-lo. El Bayern, empès per la fortalesa física d'uns immensos Javi Martínez i Schweinsteiger, va atacar amb vuit homes, allargant la carrera dels laterals, esprement la mobilitat de Müller a la mitja punta, explotant el talent individual de Robben i Ribéry, menys lliure que altres dies. La intensitat alemanya va provocar córners que el Barça no va saber defensar, ja fos en la primera rematada o en la continuació de la jugada.

El pecat del Barça, però, va ser la por que va tenir amb pilota. La mirada dels jugadors va ser baixa, va ser segura. Els moviments a l'espai d'Alves van ser estèrils perquè el Barça sempre va voler rebre al peu. Jugar sobre segur. Tenir la pilota per tenir-la. Per guardar-la. Perquè no la tingués el rival. Els blaugranes van oblidar la porteria i va sortir el Messi en versió migcampista. El Messi de l'Argentina. I, amb ell, el Barça de San Siro. Un equip horitzontal, d'handbol.

Sense profunditat ni riscos, el Barça va ser molt més que un equip vulnerable. Va ser un equip vulgar, tot i els intents d'Iniesta i Xavi d'empènyer el Barça endavant; tot i el desig de mossegar en la pressió d'Alexis i Pedro; tot i el coratge defensiu d'una línia de quatre desbordada i desesperada.

L'esquena d'Alaba

El Bayern és un bloc que ofega, que esclafa els seus rivals gràcies a la capacitat física que té d'acumular efectius a prop de la pilota. Això generava desequilibris defensius, sobretot a l'esquena d'Alba (més impetuós que posicional), que el Barça no va saber aprofitar per abusar de la diagonal interior de Pedro. Quan el canari va rebre obert i va encarar per centrar, el Barça va generar perill. Jordi Alba i Alves, activats per Iniesta sobretot al segon temps, van accelerar l'atac del Barça.

Però ja era tard. El Barça va ser profund amb la possessió com a recurs d'urgència. No com a concepte. I la desfeta ja era irreversible.

stats