11/09/2011

Una petita ombra d'autocomplaença

2 min
Dani Alves remata acrobàticament una passada amb l'interior del peu dret davant del català de la Reial Societat De la Bella.

Una petita ombra allargada d'autocomplaença va tornar a sobrevolar sobre el Barça en el preocupant partit d'ahir. Perquè no va ser ni un accident, ni una casualitat i tampoc mala sort, ni de bon tros. Tampoc hi va tenir gaire a veure la Reial Societat, un equip acceptable però que va trobar els dos gols de l'empat com qui troba dos bolets.

Els dos punts que s'esfumen són una lliçó dolorosa, fins al punt que en alguns moments vam tenir un déjà-vu d'aquells temps no tan llunyans en què donàvem els partits per guanyats molt abans que acabessin. El Barça va pensar que havia aconseguit la victòria al descans i només una absurda convicció de superioritat el va portar al desastre absolut de la segona part. L'entrebanc confirma que els homenatges no són sempre el millor aliat per presentar-se a jugar un partit de futbol: l'empat segurament va tenir menys a veure amb el virus FIFA que amb el virus de la medalla.

El matx havia començat molt bé, malgrat que l'alineació estava plena de suplents, amb Messi i Iniesta a la banqueta. I ho havia fet bàsicament gràcies a l'aportació de Cesc. Amb el nou 4 el Barça ha augmentat la versatilitat i l'equip és més profund i, sobretot, més polivalent. L'explosió colossal de Cesc fa dubtar en alguns moments si l'han clonat: apareix a tants llocs alhora -des de l'extrem esquerre fins al davanter centre- que costa creure que tot aquest desplegament l'estigui protagonitzant un sol jugador. Dues fuetades de Cesc -una fent de Xavi i l'altra de davanter centre- van permetre a l'equip viure de renda durant molts minuts, però el Barça va arribar a la mitja part en un núvol d'absoluta irrealitat, com es va acabar veient.

Passada la mitja part, la Reial Societat va aprofitar un error de marca de Fontàs, desconcertat tot el partit, per escurçar distàn cies. Uns instants després, Villa va fer una passada enrere i al mig, allà on ensenyen als cadets que no es pot enviar mai una pilota, i es va consumar un empat que no serà fàcil de digerir. El pitjor de l'error monumental de Villa va ser que és més que un error. Delata quin és l'estat anímic d'un jugador que va acabar la temporada passada amb molts dubtes i aquesta la comença descol·locat i amb un aire mig deprimit. Cesc i Villa són en aquests moments els dos extrems de l'equip: un injecta grans sensa cions, l'altre tan sols desprèn inseguretat.

El cop va ser tan dur que el Barça va entrar en un estat de xoc que no va poder arreglar ni Messi. En els últims minuts els jugadors es passejaven groguis pel camp, conscients que ara toca una pluja de crítiques. Tots hauran de reflexionar, i el primer de la llista és Guardiola, que farà bé recordant a més d'un jugador els valors de la cultura de l'esforç. La bona notícia és que aquest cop arriba en la segona jornada i que Guardiola ha demostrat sobradament com és capaç de convertir en un revulsiu les derrotes precoces. Per cert, la debacle es produeix, casualment o no, amb la samarreta negra de la malastrugança.

stats