Publicitat
Publicitat

Ciclisme

Sagan entra a la història amb un triplet inèdit

Mai ningú havia aconseguit guanyar tres Mundials de ciclisme consecutius

La infinita capacitat de sorprendre de Peter Sagan (Zilina, 1990) l’ha portat a aconseguir aquest diumenge a Bergen, Noruega, una fita històrica: convertir-se en el primer ciclista de tots els temps a guanyar durant tres anys consecutius el Mundial, després de les victòries a Richmond (2015) i Doha (2016). L’eslovac va superar a l’esprint final el noruec Alexander Kristoff i l’australià Michael Matthews en una cursa en què va tenir més sang freda que mai.

“A falta de cinc quilòmetres ho veia tot perdut”, reconeixia sobre el decisiu atac del francès Julian Alaphilippe a l’última pujada a Salmon Hill. Abans, el català David de la Cruz havia format part del tall més perillós de la cursa, amb vuit homes de nivell com el belga Tim Wellens, que van acabar sent atrapats a les dues últimes voltes. També el català Marc Soler va formar part d’una selecció espanyola sense líders ni ambicions clares arran de l’absència d’Alejandro Valverde per lesió. Finalment, un esprint reduït de 29 corredors va decidir la cursa.

Tan sols quatre ciclistes més havien sumat tres mallots de l’arc de Sant Martí: l’italià Alfredo Binda, els belgues Eddy Merckx i Rik Van Steenbergen i, el més recent, el càntabre Óscar Freire. Però ningú en la història havia guanyat tres Mundials consecutius. I amb el mèrit afegit de córrer amb una selecció dèbil com l’eslovaca, un punt normalment clau en proves en què és molt important tenir recursos i poder controlar la cursa.

Sagan ha aconseguit aquesta fita l’any en què ha arribat a la xifra de 100 victòries com a professional, amb tan sols 27 anys. Ho va aconseguir al darrer GP del Quebec, i el títol mundial va ser el seu triomf 101. Amb tot, l’any ha tingut més decepcions de les que hauria volgut: la mala sort en forma de caigudes i punxades el van apartar de la disputa de la victòria en les grans clàssiques de la primavera i va ser expulsat tot just a la quarta etapa del Tour de França quan es disposava a aconseguir el seu sisè mallot verd de la regularitat consecutiu.

Però res d’això sembla afectar Sagan, que segueix alimentant el seu personatge de geni despreocupat. Dissabte va confessar que no havia reconegut el circuit mundialista. “Hi farem 11 o 12 voltes en cursa, ja són suficients per veure com és”, va etzibar, abans de dir també que havia estat malalt la setmana anterior i que no s’havia pogut preparar a la perfecció. ¿I semblava preocupat? Gens: “No es pot preveure res, només en cursa pots intuir què passarà. No em preparo per a res en concret, tan sols veig les coses en el moment. Senzillament sento que no tinc res a perdre. El que passi, passarà”, va apuntar.

I, finalment, va rematar una cursa de manual, sense necessitat d’atacs espectaculars com el que va protagonitzar per aconseguir el primer Mundial, per entrar a la història. Capaç de fer un discurs humanitari quan va guanyar el seu primer títol, ahir va voler dedicar la victòria a l’italià Michele Scarponi, veterà ciclista mort atropellat enguany quan es disposava a disputar el Giro d’Itàlia. “Demà hauria sigut el seu aniversari”, deia referint-se a avui dilluns el ciclista que passarà a la història per mantenir l’idil·li amb una cursa amb què tants altres grans corredors de la història han topat.

Històries de superació esportiva

Etiquetes