BÀSQUET - LEB OR
Misc 23/01/2018

“Una lesió no em retirarà, em retiraré quan jo vulgui”

Després de 13 mesos sense jugar, Nacho Martín reapareix amb l’ICL Manresa

i
àlex Gozalbo
3 min
Yasmina Alcaraz, Roger Grimau, Cristina Hurtado i Nacho Martín durant la presentació del Circuit 3x3 de la Federació Catalana

Barcelona30 de setembre del 2016. Nacho Martín, que es mor de dolor al turmell, es pren tres voltarens per poder jugar contra l’Iberostar Tenerife, però el seu cos diu prou i necessita passar pel quiròfan. “La lesió es va allargar més del compte per una errada en la primera operació, que no es va fer bé. La segona operació va corregir-ho i em va treure el dolor i les molèsties. A poc a poc vaig aconseguir veure la llum. El pitjor van ser els moments de dolor i una immensa frustració de veure que la primera operació no va sortir bé”, recorda a l’ARA.

“La recuperació ha sigut molt dura. He estat 13 mesos sense jugar a bàsquet i se m’ha fet etern. Mai havia tingut una lesió tan llarga”, reconeix l’aler pivot. Després de reaparèixer amb el Carramimbre CBC Valladolid, l’equip de la seva localitat natal, Martín va fitxar per l’ICL Manresa, conjunt amb el qual va debutar diumenge. “He estat més d’un any fora i ara em falten minuts i quilòmetres per recuperar el ritme de competició que acostumo a tenir. Diumenge vaig jugar gairebé 20 minuts i la idea és anar jugant més a poc a poc i sentir-me millor, perquè noto que em falta força a les cames. Una cosa és que no em faci mal i una altra córrer cap a un costat i cap a l’altre al ritme de la resta. Porto tres o quatre setmanes entrenant-me i per a mi és com una pretemporada”, reconeix. La competició no s’atura, el rival d’aquest dimecres és el Tau Castelló.

Martín acaba d’aterrar al Bages, però en parla bé. “No porto ni una setmana a Manresa, però l’acollida ha sigut molt bona. El club és molt seriós. Tinc ganes de començar a guanyar i d’ajudar a aconseguir l’objectiu, que és ascendir a la Lliga Endesa. L’oferta em va seduir precisament per l’objectiu. He jugat a la LEB i he ascendit un parell de vegades. És una sensació que tinc ganes de tornar a tenir. Lluitar per un objectiu tan gran em motiva molt. Aquest equip de l’ICL Manresa em recorda bastant aquells equips amb els quals vaig pujar a l’ACB. Crec que és a les nostres mans aconseguir-ho”, avança amb una seguretat que s’encomana. El primer que li va venir al cap en tornar a trepitjar el Nou Congost van ser aquells mítics partits amb el Barça de Bodiroga i Jasikevicius en què ell, que era jove i no tenia minuts, es quedava impressionat per l’ambient manresà.

Martín és un tipus entranyable, un malalt del rap que col·lecciona vambes de manera compulsiva. La recuperació li ha fet odiar la piscina i descobrir la boxa, un esport en el qual alguns li veuen futur. “Tinc 34 anys i de vegades em pregunto si val la pena seguir, però tinc clar que sí. Sempre he dit que una lesió no em retirarà, em retiraré quan jo vulgui. Espero que encara em quedi molt”, confessa el jugador, que durant la seva lesió ha tingut ofertes de la Lliga Endesa i del bàsquet llatinoamericà.

Padrí del Circuit 3x3

Martín és un dels grans defensors del bàsquet 3x3, modalitat amb la qual ha sigut internacional. “El 3x3 està quallant molt perquè és molt divertit. La gent s’ho passa bé i, al mateix temps, competeix. El sector està creixent a poc a poc perquè la gent s’adona que cada vegada hi ha més bons equips. Això és bo per potenciar la competència i elevar el nivell”, opina.

“Gràcies al 3x3 he pogut conèixer ciutats impressionants i persones molt interessants. Crec que puc dir ben alt que tinc amics arreu del món que juguen al 3x3. Des de Sèrbia fins a Rússia, passant per Eslovènia”, diu. Ara Martín apadrina el Circuit 3x3 que la Federació Catalana ha posat en marxa. “Veig molt interessant i necessari aquest circuit perquè portem anys demanant una mica més de seriositat en el 3x3, i ara ho estem aconseguit. Crec que és un pas molt gran”, resumeix.

stats