FITA A FITA
Esports 31/01/2020

El penyal de Son Creus, sobre el sostre de la comuna de Bunyola

L’itinerari ens duu a transitar una de les masses forestals més importants de l’illa de Mallorca, més de set hectàrees de garriga i alzinar

Joan Carles Palos
4 min
El penyal de Son Creus, sobre el sostre de la comuna de Bunyola

PalmaEl penyal d’Honor és la màxima altura de la comuna de Bunyola, amb 813 m. Molt a prop hi ha el penyal de Son Creus, sovint confós amb el primer, per ser el més accessible. Tot plegat, el massís de la comuna de Bunyola -de titularitat municipal- conforma una de les masses forestals més importants de Mallorca. Devers 716 hectàrees d’alzinar i garriga, que representen un 8,5% de la superfície total del municipi. Les rutes més transitades són les del camí del Grau i la de la coma Gran o camí de ca na Moragues, que conflueixen a Cas Garriguer (àrea recreativa), que és precisament per on transcorre l’itinerari que us proposam.

00’ El nostre punt de partida és a la parada del bus TIB (L-220) a Sa Plaça. Des d’aquí, caminam en direcció a Palma (S/SE) pel carrer de l’Església fins a arribar a l’altura del carrer del Pare Cerdà, a l’esquerra, 05’ per on continuarem la nostra marxa fins al final de la via, on trobarem unes escales, coronades per una gran creu (dels Caiguts, del 1939, alliberada de tota simbologia feixista), que connecten amb el carrer de Santa Catalina Thomàs. Giram a la dreta i continuam endavant mig centenar de metres fins trobar a l’esquerra un carreró esglaonat, amb dues lloses de fang -Creu d’en Borrallo i carrer d’Orient- que ens anuncien que som a l’antiga via de comunicació que unia la vila amb aquest emblemàtic i pintoresc llogaret de la Tramuntana. Un poc més amunt 10’, a la dreta, trobam el carreró de la Comuna, inici del camí del Grau.

Aviat ens adonam que en un no-res hem guanyat una certa altura que ens regala una àmplia perspectiva de Bunyola. El caminet esglaonat abandona el nucli urbà per darrere les cases de Villa Teresa. 15’ Desembocam a un camí recentment condicionat, per on continuam en direcció est, amb el penyal de Can Fil ben davant i el puig del Castellet a l’esquerra. Aviat 20’, trobam els indicadors que ens assenyalen la continuació del camí del Grau i Cas Garriguer, a l’esquerra. Entram dins un entorn on encara és visible l’empremta dels oficis tradicionals de la Serra, amb tota la seva infraestructura: forns de calç, sitges, barraques de carboner i aljubs.

Pas entre el penyalar

50’ Ja ens hem fet amunt i el camí ens acosta al penya-segat. Podríem dir que entram dins l’entorn del Grau, ja que en aquest punt el camí descriu un seguit de revolts que tot plegat sembla travessar un ‘grau’ o pas entre el penyalar. 1h00’ Deixam a l’esquerra un camí indicat com a mirador (si ens fa ganes, amb un parell de minuts som a una esplanada -miranda natural- des de la qual obtenim una bona perspectiva dels penyals de Son Creus i d’Honor), i continuam pujant perquè aviat arribam a una segona cruïlla més important. 1h10’ Un forn de calç s’ubica just al punt on s’ajunten el camí del Grau i el que puja pel comellar d’en Tupí, i un poc més amunt 1h20’, a la dreta, trobam la desviació a les cases de Cas Gariguer (àrea recreativa de la comuna de Bunyola). No obstant això, nosaltres hem de seguir sempre el camí principal que en direcció nord/nord-est ens anirà acostant al penyal de Son Creus, sempre encaixonat pel mig d’un llarg comellar.

Quan sembla que el camí que seguim acaba 1h25’, esdevé un tirany costerut amb esglaons que s’ajunta amb una pista que prové de la carretera principal de la comuna, molt a prop de Cas Garriguer. Mantenim la direcció nord/nord-est, perquè en poc temps 1h50’ arribam a un encreuament determinant. Tot dret, la pista que hem seguit fins ara continua la seva volta al massís. A l’esquerra, indicat amb dues fites, el tirany que puja al penyal de Son Creus, el nostre cim. A la dreta, unes altres fites indiquen l’entrada al tirany que ens guiarà després fins a Cas Garriguer.

Al penyal de Son Creus hi arribarem en deu minuts 2h00’. Paga la pena deturar-se uns instants sobre la base d’un antic observatori meteorològic per contemplar l’extensa panoràmica de la serra de Tramuntana, des de l’extrem de Ponent, amb el Galatzó i l’Esclop, fins al més septentrional, amb Lofra (L’Ofre) i la Rateta. I al bell mig, la serra d’Alfàbia. No parlem ja de tota la perspectiva que assolim del Llevant i el Migjorn. Emprenem la tornada. Descendim fins a la pista 2h10’, la travessam i anam tot dret per un tirany que en direcció sud-est ens durà directes a Cas Garriguer. 2h25 Travessam novament la pista que puja des del poble i ens dirigim cap a les cases (nucli central de l’àrea recreativa) que tenim just davant, a cent passes. Les deixam a la dreta i continuam camí avall per endinsar-nos per la coma Gran. 3h00’ Passam un portell amb barrera (límit de les terres comunals), sortim de l’espès bosc (alzinar, bàsicament) de la comuna i entram dins un paisatge nou, de marjades poblades d’oliverar -Can Fundo- sota les penyes d’aquell llarg comellar. Poc després, 3h05’, una segona barrera ens introduirà en el tram més engorgat del camí, un pas estret que desemboca vora les cases de sa Cova, dites també la cova del Senyor Guiem. Ubicades dins una gran balma al començament de la coma Gran, després dels Cocons i de ca na Moragues, les cases daten del segle XIV i recorden molt les de Cosconar, a Escorca.

3h15’ Deixam a l’esquerra les cases de ca na Moragues i enllaçam amb el tram asfaltat del camí, que ja no deixarem fins a la carretera. Abans, però, passarem per davant les cases de la possessió dels Cocons 3h30’. Sortim a la via que enllaça Santa Maria amb Bunyola (Ma-2020), a l’altura del km 7,9, entre la subestació elèctrica (Endesa/REE) i el cementeri municipal. Des del punt on es trobam tot just ens queda un quilòmetre fins a la destinació final de la ruta. Pel marge dret de la carretera trobam una vorera que, com un passeig, ens farà més còmoda i segura l’arribada a Bunyola, a Sa Plaça 3h50’, on acaba el nostre itinerari.

@Fita_a_Fita

stats