Un penal no xiulat indigna el Girona (0-0)

GironaVa fer mèrits per guanyar, però el Girona es va haver de conformar amb l’empat contra l’Sporting (0-0) en un partit marcat per la polèmica: no li van xiular un penal que podria haver canviat el seu destí. Els gironins són cinquens, amb tres punts de marge respecte al setè classificat. En només quatre dies, Francisco podia igualar les dues victòries consecutives que havien signat Unzué i Martí en tota la Lliga. Va anar d’un pèl, però la rentada de cara del conjunt gironí és absoluta. L’equip és un altre: mossega, pressiona com cal amb les línies més avançades i s’ho creu. Per entrega i lluita no va ser. L’atreviment als despatxos es veu reflectit a la gespa. Sembla que Cárcel ha tocat la tecla encertada. I això no impedeix que la gestió anterior sigui qüestionable, perquè viure un curs amb quatre entrenadors significa que alguna cosa no s’ha fet bé.

Valery, que va ser titular per primer cop després de la lesió de creuats patida l’estiu passat, i Gallar van ser les novetats d’un Girona que volia recuperar la credibilitat lluny de Montilivi, la gran assignatura pendent de la temporada, perquè només ha sumat 15 punts dels 57 en joc. A El Molinón, un escenari que imposa, els blanc-i-vermells van lluir galons. Ben posicionats i amb l’actitud adequada, es van fer un fart de generar ocasions i en van rebre ben poques. La més clara, un cop de cap de Fuego ben tret per Riesgo. No és casualitat que hagi deixat la porteria a zero en cinc dels set partits jugats.

L’única taca va ser el clar penal que ni l’àrbitre ni el VAR van ser capaços d'assenyalar. Perquè la mà de Javi Fuego, que ja tenia una targeta i hauria sigut expulsat, va ser claríssima. Costa de creure que els amonestats fossin Francisco i alguns membres del cos tècnic, que es van posar fets una fera. I amb raó. Els asturians també van demanar un penal, per un contacte de Calavera. El Girona, però, va col·leccionar opcions i, de mica en mica, va decantar el partit per pura inèrcia davant d’un Sporting que es va inquietar amb una falta de Murilo. Pels gironins, Valery va xutar fregant el pal, Maffeo va fer intervenir Mariño en una jugada en què va acabar lesionat, Gallar en va tenir dues per sobre del travesser i un rebuig d’Ignasi Miquel va acabar a la cantonada. Res a retreure.

Per esgotar les opcions d’intentar acabar la Lliga en zona d’ascens directe calia guanyar, i els gironins van fer tot el possible tot i que van deixar escapar una nova oportunitat. Stuani, en el seu partit 100 amb els de Montilivi, va provar una vaselina des de la frontal que hauria sigut el gol de l’any. Francisco, que a la banda no para quiet, seguia empenyent uns jugadors que no van cedir cap mil·límetre en les seves intencions. Tot feia indicar que seria qüestió de temps. Van entrar Aday i Jairo, a la recerca d’oxigen. Cap al final ho faria Borja García. No va haver-hi manera. La millora no servirà per escalar als dos primers llocs, però garanteix que si es fa el play-off, el Girona estarà competitivament preparat per estar a l’altura.