Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El Barça topa un cop i un altre amb la defensa d'un Celtic que treu petroli en atac

Una pedra a la sabata inesperada

La classificació per als vuitens de final de la Lliga de Campions haurà d'esperar. El Barça, que caminava amb pas ferm a Europa, va desorientar-se ahir i es va fer mal en topar de cara amb el mur defensiu del Celtic. Una derrota inesperada que deixa alguna cicatriu i poc més, ja que la classificació sembla més que assegurada gràcies al bagatge de 9 punts aconseguit fins ara. Ara, caldrà cansar-se més i jugar amb els titulars a Moscou. I afinar la punteria.

La derrota d'ahir al Celtic Park és frustrant, ja que el capítol de la fase de grups no es va poder tancar. Una pedra a la sabata que molesta però no deixa fora de combat. L'equip depèn d'ell mateix, és el millor equip del grup i si ahir va perdre va ser perquè la verge se li va aparèixer a un Celtic que té en la fe la seva principal arma. Decidit a fer de la resistència el seu pilar, va xutar dos cops i va marcar dos cops. El Barça, en canvi, es va cansar de xutar, topant ara amb el pal ara amb l'actuació fantàstica del porter Fraser Foster, a qui Messi només va batre quan no quedava temps per a res.

El partit més important que quedava aquest 2012 va acabar amb la primera derrota de Tito Vilanova davant un equip que no sigui el Madrid. El Barça ho va intentar tot, per terra, mar i aire. Als 77 minuts Iniesta va xutar per sobre el travesser i acte seguit va dir a Xavi que calia xutar des de fora de l'àrea. Fins llavors l'equip havia convertit un partit de futbol en un d'handbol en què només atacava ell, amb el rival deixant-se assetjar i defensant.

El Celtic, limitat futbolísticament, aconsegueix fer patir equips grans gràcies a armes i intangibles que el Barça no controla. Ahir se celebrava el 125è aniversari del club i l'ambient va ser espectacular, propi de les grans nits de futbol. L'invitat era l'ideal. Però el desenllaç era inesperat. Com ja va passar a Barcelona, la possessió i les oportunitats no van ser sinònim de triomf. Però si al Camp Nou el Barça va acabar somrient, ahir la festa va ser tota d'un Celtic que va acabar convertint-se en el primer equip capaç d'aturar un Barça triomfant a la Champions.

Vilanova va posar un equip de luxe per deixar la classificació tancada i va acabar amb un altre encara millor. Va començar amb Bartra i Mascherano de centrals, Alexis en atac i Song de mig centre, i va acabar amb Villa, Piqué i Cesc a la gespa per intentar que la lògica es transformés en fets. Però ahir la lògica va ser derrotada per la fe d'un Celtic que va calcar el guió del partit del Camp Nou però en va canviar el final.

Altre cop un gol per dalt

Com si fos una broma del destí, el guió semblava el mateix del partit d'anada. Idèntic. Gairebé al mateix minut el Celtic marcava en la primera ocasió que tenia en una jugada d'estratègia amb què els locals s'imposaven en l'única cosa en què eren superiors: l'alçada. Si al partit d'anada va ser als 17 minuts, al Celtic Park va ser als 21. Si a l'anada va ser Mascherano en pròpia porta després d'una rematada de Samaras, ahir va ser Wanyama. La resta, igual: domini total del Barça, un rival ultradefensiu i amb ordre i ocasions d'un Barça que es va topar amb la fusta dos cops durant els primers 45 minuts. Primer Messi i després Alexis. Ara bé, a diferència del partit d'anada, no va arribar el gol de l'empat d'Iniesta abans del descans.

El partit va ser especialment frustrant per a un Alexis que ja no sap què fer per marcar. El xilè ho dóna tot, es mou i xuta, però no troba el gol que ara mateix tant necessita. Ahir va formar trident ofensiu amb Messi i Pedro, però el partit es decidia al mig del camp, amb Xavi i Iniesta oferint un recital de joc increïble. Neil Lennon deixava sols en atac Miku i Samaras, però Bartra i Mascherano els guanyaven les poques pilotes que els arribaven. Amb la pilota en joc, el Barça manava. Però quan se sacava un córner la cosa canviava, i Wanyama ho va demostrar.

Vilanova va moure un cop i un altre les seves peces i va situar durant bona part del matx Messi per la dreta, que arrencava i intentava traçar diagonals. Malgrat el gol l'argentí va viure un segon partit frustrant, ja que va patir un marcatge angoixador. El xoc entre dues escoles de futbol oposades es va anar convertint en una lluita contra el rellotge. El Celtic aixecava la vista comptant cada segon i el Barça pecava d'atacs massa llargs, enyorava la grapa de Busquets i es bloquejava davant el mur rival.

Els tres canvis de Vilanova (Piqué, Cesc i Villa) van accentuar el domini visitant, amb un munt d'ocasions que aturava un Foster destinat a ser el porter de la selecció anglesa. I quan més clar era el domini blaugrana, una pilotada llarga que refusava la defensa no la va poder controlar Xavi i el jove Watt, que l'any passat jugava al Miniestadi contra el juvenil, feia el 2-0. El gol de Messi als 92 minuts gairebé va ser anecdòtic. Tan anecdòtic com hauria de ser una derrota que, de sobte, fa interessant el partit al camp de l'Spartak.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF