El passat compta
AMoscou, cada tres metres ensopegues amb un tros del passat de Rússia, de la Unió Soviètica o del comunisme internacional. Passejant per qualsevol carrer et trobes amb plaques que t'informen que en aquell edifici el líder de la Revolució Russa, Lenin, hi va fer una reunió important, o que el president de la República Democràtica del Vietnam Ho Chi Minh hi va tenir una conversa que va canviar el rumb de la història, o que lloa les virtuts d'Antonio Gramsci, un dels fundadors del partit comunista italià. Els monuments apareixen cada dos per tres, dedicats a polítics, escriptors, herois de guerra o soldats desconeguts. Als passatges subterranis imprescindibles per creuar les grans avingudes t'ofereixen en una mateixa paradeta un calendari de l'últim tsar i un altre de Stalin sense cap tipus de problema.
El símbol comunista de la falç i el martell continua ben present en molts edificis i s'ha convertit en carn de souvenir cosit en jaquetes, gorres, samarretes i bufandes. La primera impressió és que la memòria o la història o els antecedents (com vulguem dir-ne) formen part de la quotidianitat dels russos amb tota naturalitat.
Aquesta dinàmica també afecta el futbol. Els clubs de Moscou tenen una història llarga i fecunda al darrere i la pots trobar amb una certa facilitat. El Barça, aquesta tarda (18 hores), s'enfronta al club més popular de la capital de Rússia, un equip que ha guanyat molt malgrat que ara mateix estigui passant una època de vaques magres.
L'Spartak de Moscou és un equip inferior al Barça però que té un passat de victòries i de bon futbol. La tradició futbolística d'un equip, la popularitat d'un club, el pes de la samarreta potser influeixen poc en el desenllaç d'un partit de futbol, però tenint en compte que l'Spartak d'Unai Emery se la juga, el Barça hauria d'anar molt amb compte.
La història ens ensenya que els rivals desesperats poden ser els més perillosos, que el fred pot ser una arma implacable de l'adversari si hi està més acostumat, que les fites que un creu que són senzilles d'aconseguir són les que més es compliquen i que deixar la feina per a l'últim dia pot arribar a ser un desastre.
Per cert, el fundador de l'Spartak de Moscou, Nicolai Starotsin (un supervivent del gulag), també té una placa ben gran al centre de Moscou.
