Misc 14/04/2018

El Barça oblida Europa acostant-se a la Lliga (2-1)

Un Barça efectiu a les àrees derrota el València amb els gols de Suárez i Umtiti

i
Martí Molina
4 min
L'alegria dels jugadors del Barça contra el València

BarcelonaDesprés del fracàs a Europa, al Barça no li servia cap altra cosa que la victòria contra el València. I, davant d’un rival difícil i en un context difícil, el Barça va fer complir amb els gols de Suárez i Umtiti. Tot i que les sensacions al Camp Nou no van ser les millors, i que es va patir pel marcador quan Parejo marcava de penal, els d’Ernesto Valverde van sumar els tres punts i van fer un pas més cap a una Lliga que ja tenen a tocar: a l’equip ja només li calen set punts per ser campió.

En condicions normals, la visita del València hauria estat marcada pel rècord d’imbatibilitat del Barça, que finalment va batre, per ampliar a 39 partits de Lliga sense conèixer la derrota, un més que la Reial Societat de finals dels 70. Però, després de la patacada a Roma, l’enfrontament s’havia convertit en un mar d’interrogants contra un rival que lluita pel segon lloc: com reaccionaria l’entrenador?, com reaccionarien els jugadors?, com reaccionaria el públic?

Valverde no va voler saber res de rotacions. Va jugar l’equip titular clàssic, amb Sergi Roberto al lateral i amb l’entrada de Paulinho pel lesionat Rakitic. El tècnic va ser conservador, també amb els canvis, que no van arribar fins al 78. Com també va ser conservador en el tram final, quan, amb 2-1 al marcador, feia entrar Semedo al descompte per perdre temps. El Txingurri deia després del partit que s’havia fet un pas endavant, però era evident que no les havia tingut totes al llarg dels 90 minuts.

I, segurament, va vacil·lar perquè alguns jugadors seguien sense estar fins del tot. Una vegada més, sobretot en accions senzilles com en la passada en curt. Això va fer que l’equip seguís encallat en algunes facetes del joc, com en la sortida de la pilota. El València va copiar el Roma i va estirar la pressió per dificultar l’inici de les jugades. Tot i que, a diferència del partit en terres italianes, el Barça va saber com desempallegar-se’n i com trobar alguns atacs ràpids, també va concedir moltes ocasions a base de pilotes perdudes. Només Ter Stegen, malament amb els peus i estel·lar sota els pals, va evitar mals majors.

Al primer temps cada transició visitant feia sospirar el Camp Nou. A la represa, només un parell d’ocasions van posar l’ai al cor a l’estadi. Tot i que, en una d’elles, Piqué va haver d’acudir al rescat per refusar una pilota de Rodrigo sobre la línia de gol.

Resolt el dubte sobre Valverde i la plantilla, faltava l’interrogant del públic, condicionat per la pluja que va caure al llarg del dia a Barcelona i que va tirar a la baixa l’assistència. Poc menys de 70.000 aficionats en un duel que, en condicions normals, hauria servit de referèndum al Camp Nou. Però ja fa temps que els seguidors no sempre són els abonats i que l’Espai d’Animació s’encarrega de fer soroll des del gol nord. Entre això i que Suárez va obrir el marcador aviat, el públic es va convertir en un aliat més dels jugadors, tot i que, a la segona part, futbolistes com Paulinho i Suárez no es van escapar d’algun xiulet, fruit dels nervis per un resultat que no estava garantit.

El Barça de Valverde sempre ha acabat bé si les coses se li han posat de cara de seguida. I així va ser contra el València: Suárez va aprofitar una magnífica passada interior de Coutinho per rematar al pal curt i sorprendre Neto. Era la tercera bona ocasió en quinze minuts, després d’un misto de Suárez i una rematada d’Alba que va refusar el porter. El Barça guanyava a les àrees mentre esperava trobar la clau de volta per dominar també al mig del camp.

Les coses es van posar encara més a favor per als blaugranes després del descans, gràcies a un córner que va rematar Umtiti. El central francès no acabava de girar rodó i estava insegur en algunes accions puntuals. Però el gol va ser com un estímul per a ell, i el va convertir en un futbolista solvent en defensa.

En línies generals, el Barça va anar de menys a més i a la segona part hauria pogut sentenciar amb els xuts de Coutinho i les rematades de tisora de Messi i Iniesta. No ho va fer i va acabar patint als últims minuts perquè Dembélé va cometre un penal matusser i innecessari al minut 85 que Parejo va transformar amb fortuna: Ter Stegen va tocar la pilota però se li va escolar per sota el cos. A la desesperada, el València va disposar d’un parell d’atacs precipitats mentre que Denis va errar un mà a mà amb Neto.

El Camp Nou ha patit per uns tres punts que finalment es van quedar a casa. La Lliga està madura i només és qüestió que la fruita caigui de l’arbre, segurament d’aquí a quinze dies.

stats