Un partit sense porteries, un acte amb missatge
Ahir al Camp Nou vam assistir a un fenomen paranormal: un partit sense porteries, que va acabar de l'única manera que podia acabar, amb un previsible 0 a 0. De fet, l'única cosa rellevant del partit s'havia produït mitja hora abans del començament, quan Guardiola feia pública l'alineació. Com ensenyar l'onze que jugarà a Wembley per omissió: això és el que va fer ahir Pep Guardiola, no sabem si volent o no. L'equip era una combinació de suplents, promeses i lesionats en vies de recuperació acompanyats per un sorprenent Valdés. Aquest estrany híbrid que vam veure sobre la gespa no va crear cap ocasió mínimament ressenyable però va conservar el tret distintiu bàsic de l'equip de gala: la possessió de pilota. El respecte cap al Barça és tan gran que pels rivals ja n'hi ha prou amb veure la samarreta blaugrana per abandonar qualsevol temptativa de dominar el joc. Encara que juguin els suplents i els suplents dels suplents, el codi de la possessió es manté intacte. El Dépor va assumir aquest fet com una fatalitat del destí i ni tan sols es va plantejar invertir la tendència, i això que s'hi jugava la vida: va jugar fins al minut noranta amb un respecte reverencial que fregava el ridícul, tenint en compte tot el que hi tenia en joc. Només al temps de descompte es va adonar que només que empenyés una mica era fàcil fer una mica de mal, però ja era tard. Que un equip que corre perill de baixar a Segona tingui una oportunitat com aquesta de guanyar al Camp Nou i la desaprofiti com ho va fer ahir el Deportivo vol dir que la Lliga espanyola ha caigut fins a un nivell baixíssim.
En la línia del partit, l'acte de lliurament de la Copa de la Lliga va ser fred i un pèl forçat. Algú va decidir programar-ho al final del partit, en una hora incomprensiblement intempestiva i quan ja tots els nens feia hores que somiaven en Wembley. La sensació és que es tornava a celebrar el que ja s'havia festejat divendres. Només va haver-hi un detall transcendental, que va ordenar Pep Guardiola: la Copa la van recollir Puyol i Xavi al mateix temps, una manera de subratllar el pes immens del petit 6 blaugrana en aquesta plantilla. Puyol és el capità oficial i l'ànima d'aquest equip, però Xavi és el líder espiritual i el dipositari de la idea sagrada del joc. Guardiola no deixa res a l'atzar. El partit havia quedat oblidat abans fins i tot de començar, però el gest final té una càrrega de gran importància. Fa temps que s'entreveu que a llarg termini l'únic possible successor de Guardiola a la banqueta només pot ser un i es diu Xavi.
