Els controls de seguretat dels aeroports semblen dissenyats per humiliar els usuaris, que s'han de treure sabates, cinturó i gairebé qualsevol objecte. Cada país té els seus propis protocols i Rússia és un dels més estrictes. Els passatgers han de situar els peus en paral·lel, flexionar les cames i aixecar els braços a dins d'un cilindre que gira al seu voltant per projectar una imatge perfecta en 3D de l'usuari i de tots els seus defectes.
No és igual, doncs, un control al Prat que a Domodèdovo, de la mateixa manera que no té gaire cosa a veure un arbitratge al Palau Blaugrana que al Basket Hall de Kazan. Per això el Barça Regal fa setmanes que va posar esforços per evitar-se problemes relacionats amb els professionals encarregats d'impartir justícia. El club blaugrana va iniciar un diàleg amb la ULEB per condicionar algunes designacions arbitrals.
La temporada passada el Panathiaikòs va saber pressionar el grec Costas Rigas, director d'arbitratge, per estalviar-se problemes en la sèrie contra el Barça. El criteri del segon partit de l'eliminatòria, molt permissiu amb la intensitat del conjunt d'Obradovic, va ser clau per a la desfeta blaugrana. No es tracta de buscar àrbitres que xiulin a favor, però sí d'estalviar-se els més incòmodes i de situar la resta en el partit adequat. Exemples? Pel seu estil de conduir el joc, és molt millor tenir Lamonica quan un conjunt actua com a local que com a visitant i això és el que dijous va aconseguir el club català.
La defensa és un dels puntals del Barça, però sovint pot ser matisada pel llindar de falta personal que apliquin els àrbitres en els primers minuts. Les normes són les mateixes per a tothom però el criteri d'aplicació no, i els blaugranes ho van patir en la final de la Copa jugada al Sant Jordi, especialment en un primer quart que va condicionar la resta de partit.
L'equip que entrena Xavi Pascual juga demà a Kazan el tercer partit de la sèrie de quarts de final de l'Eurolliga. Ho fa amb un 2-0 al seu favor, un avantatge que fins ara cap equip ha aconseguit remuntar. El mèrit és dels jugadors i de l'entrenador, que ha cuidat tots els detalls tàctics de l'eliminatòria. També del públic, que ha creat un bon ambient al Palau. Però sempre és millor competir sense bastons a les rodes i això és mèrit del club, que s'ha mogut bé al darrere dels focus principals.
