29/04/2011

Un país petit i un gran entrenador

2 min

El meu país és tan petit que confon les victòries esportives d'un equip amb victòries nacionals. El meu país és tan petit que quan el dijous a les 9 del matí vas a recollir un informe a la teva oficina bancària, el director no l'ha preparat perquè acaba d'arribar de Madrid i, a sobre, vol que l'entenguis. El meu país és tan petit que el dia de Sant Jordi l'empleat de la llibreria més important d'una ciutat reconeguda per la seva vida cultural et contesta que mai no ha sentit parlar de Javier Marías quan li demanes el seu últim llibre. El meu país és tan petit que les portades i els editorials dels diaris els monopolitza la informació d'un equip de futbol. El meu país és tan petit que ningú no opina que la roda de premsa de dimarts va ser entre superba i ridícula. El meu país és tan petit que a ningú no li preocupa que la frase de moda sigui "el puto amo" i que nens de cinc anys la repeteixen a les nostres escoles.

Aquest país no és el país petit de la cançó -que es refereix a l'Empordà-. Aquest país és el que encara practica el que denunciava l'empordanès més il·lustre: el vol gallinaci. I on un entrenador de futbol -més víctima que causa de tot plegat- del qual sabem que ha llegit Els ponts de Madison i Martí i Pol és considerat un referent intel·lectual.

Però en aquest país meu tan estimat hi ha un gran entrenador que, tot i tenir motius, no amenitza les rodes de premsa amb lletres de tangos: Mauricio Pochettino. Ara és fàcil criticar-lo i molts aficionats periquitos ho fan. La memòria és fràgil. Critiquen el mateix Pochettino que fa dues temporades ens va salvar de l'abisme, el que ens ha donat nits màgiques, el que ha gestionat un vestidor en crisi, el que ens va ajudar a resistir després de la tragèdia de Jarque, el que ens ha portat a posicions de Champions, el que fa una aposta pel futbol de qualitat, el que ha d'aguantar uns directius que mai no fan el que diuen i el que ha tret jugadors de sota les pedres.

Malgrat aquesta segona volta nefasta, Pochettino ha de ser l'entrenador de l'Espanyol per molts anys. Els traspassos del mercat d'hivern i les lesions n'expliquen la crisi. No sóc capaç d'imaginar-me'n cap altre a la nostra banqueta. A més a més, ell ho ha deixat ben clar: "Seré a l'Espanyol mentre el club m'hi vulgui". Per sort, ens acabarem classificant per a Europa i Pochettino continuarà. Si per algun atzar no ens classifiquem, el principi rector del nostre president ("el que avui és blanc demà pot ser negre") podria provocar un nou damnificat.

stats