Futbol

Pablo Machín: "El Sevilla es va fixar en mi pel sistema del Girona"

L'ARA entrevista l'actual tècnic del Sevilla, líder de Primera després de 8 jornades de Lliga

NATÀLIA ARROYO
NATÀLIA ARROYO

Ha aprofitat l’aturada de seleccions per fer sessió de reciclatge d’entrenadors a Madrid, a Las Rozas, i passar per Catalunya a saludar la família. La dinàmica de dos partits per setmana l’estimula i el desgasta, i li està exigint més feina de vídeo i gestió de vestidor que mai. “És el pas que ha de fer un tècnic si vol créixer”, diu a l’ARA, després de la presentació d’una nova empresa de selecció de personal (S&You) que ha buscat ressò amb la seva experiència en “gestió del talent”. Fa mesos que és mediàtic. L'esclat a Montilivi li ha fet viure un autèntic boom futbolístic. Però quan torni a Sevilla Pablo Machín necessita "seguir centrat" a mantenir amunt un equip que, després de vuit jornades, lidera la classificació de Primera.

No sé si en els teus plans més ambiciosos havies visualitzat un escenari així: que a mitjans d’octubre hagués quallat tant la teva idea al Pizjuán que fóssiu líders de la Lliga.
El meu pensament és immediat, és a curt termini, és competir de la millor manera en el partit que tenim. No miro gaire la classificació, però els mitjans me la recordeu, i el cert és que és l’escenari ideal. Potser no vam poder gaudir tant com ens hauria agradat d’un partit i una victòria tan lluïda com la del Madrid, perquè de seguida havíem de tornar a competir, però ara tenim quinze dies en què cada cop que mirem la classificació ens adonarem que estem fent les coses molt bé. També tenim clar que aquest lloc, segurament, no serà el que li correspongui al Sevilla a final d’any. Però és nostre, ara.

Com són les dinàmiques... A la jornada 4, fa menys d’un mes, havíeu empatat i perdut dos partits i hi havia dubtes sobre el teu projecte.
A Sevilla, l’afició i l’entorn són molt passionals i s’ha de conviure amb això. Crec que s’ha de tenir tranquil·litat i confiar en una línia de treball. Jo tinc molt clara quina he de seguir. De fet, em va sorprendre que ràpid que van canviar el xip els jugadors i es van adaptar als automatismes que mirava d’inculcar-los. Vam fer una pretemporada molt bona en aquest aspecte.

"Estem tenint una eficàcia golejadora grandíssima i tampoc és normal"

Malgrat que no vau fer ben bé pretemporada.
Sí, perquè havíem de compatibilitzar el que és una pretemporada normal amb el fet que, sí o sí, havíem de classificar-nos per a l’Europa League. Però la primera jornada contra el Rayo va ser una sorpresa enorme, perquè vam jugar realment bé. Després contra el Getafe va semblar que tot canviava. La gent és molt passional i passem del blanc al negre sense anestèsia. Tampoc havíem fet un partit tan desastrós, però ells van estar més encertats. Ara estem tenint una eficàcia golejadora grandíssima i això tampoc és normal. Espero seguir més a prop del Sevilla d’ara que del del dia del Getafe.

Deixa’m que estiri aquest fil golejador. ¿Vaig errada si hi veig un patró Machín per trobar davanters tan rematadors? ¿Si et dic que crees contextos molt concrets perquè un determinat perfil de golejador llueixi?
Hi ha una primera cosa important, que és trobar el talent del futbolista. Jo tinc molt clar quin tipus de davanter vull, i una altra cosa és si es pot aconseguir aquest jugador ideal o no. És el que vam buscar amb Stuani al Girona: un 9 rematador, un 9 referència. A partir d’aquí, tot el que ens pugui aportar en el joc associatiu, que pugui venir a rebre per jugar d’esquena, són valors afegits, però, sobretot, necessitem un jugador que domini el joc aeri, que sigui bon rematador. Primer, per tenir l'opció del seu joc de cap dins de l’àrea i, segon, perquè altres companys es puguin beneficiar de la feina que ell fa amb els centrals, i que allibera els que venen per darrere. També és important quin context es crea perquè un futbolista brilli. Sempre que he parlat amb davanters per fitxar-los els he dit que tindrien oportunitats de gol. Perquè juguem per a això, després serà la seva capacitat la que faci que marquin més o menys gols. Ja a Segona ens passava, amb Sandaza, amb Longo, amb Mata. Després amb Stuani o, ara, amb André Silva. Són futbolistes molt similars i el context els ajuda perquè la pilota arribi al seu hàbitat i ells facin el que se suposa que ha de fer un davanter centre, que és fer gols.

"Tinc molt clar quin tipus de davanter vull: un 9 referència, un 9 rematador"

Estem recuperant l’essència de la centrada i el remat?
Això va per modes. Els equips guanyadors arrosseguen molt, el Barça ha creat tendència, com va passar en el seu moment amb el Madrid de la Quinta del Buitre. Feien un joc molt combinatiu, més vistós, que es basa en el talent individual de molts futbolistes. Altres no tenim la capacitat de tenir aquest talent als nostres equips i ens hem de buscar alternatives per guanyar i ser competitius, que és el que busquen els entrenadors. Jo vinc d’un futbol més vinculat al nord, que històricament sempre ha sigut un futbol més físic, de buscar les segones jugades, de joc directe perquè els camps no sempre estan en les millors condicions… A mi m’agrada molt el joc combinatiu, però també m’agrada el joc de contraatac. Però, sobretot, m’agrada el joc que generi ocasions de gol, un futbol dinàmic. Sempre m’ha agradat arribar per bandes, fer ample el camp, perquè això et dona possibilitat de fer bones passades interiors però és més fàcil arribar a l’àrea per fora a través de bones centrades.

A Sevilla tens bones peces. Navas està en un moment de forma espectacular, Escudero t’encaixa.
Quan em van parlar d’anar al Sevilla, tenia clar que tenia jugadors ideals per seguir jugant amb el mateix sistema, que és el que m’havia portat a poder-hi anar. Escudero i Navas són dos carrilers ideals per jugar amb defensa de tres i dos homes llargs per fora.

"M’agrada el joc que generi ocasions de gol, un futbol dinàmic"

Vas haver de modificar una mica la idea després dels mals resultats al setembre. Deixes Banega més sol al pivot i connectes millor amb André Silva amb dos arribadors per dins.
Jo estic obligat a buscar-me la vida per fer un bon context perquè els futbolistes amb més qualitat puguin brillar. Nosaltres vam començar amb una idea similar a la que vam acabar a Girona i ara hem tornat a una de similar a la que vam començar allà. Creia que havíem de jugar amb dos puntes, tot i que al Sevilla no els acabàvem de tenir… Al final, el més intel·ligent és apostar pel talent, pels jugadors ofensius. Tenim jugadors que són entre mitjapuntes i davanters i del que es tractava és de convèncer-los que necessitàvem, també, la seva capacitat defensiva. Que fóssim un bloc. Excepte els defenses pròpiament, estem jugant amb tot de jugadors d’atac, i això és gràcies a la implicació dels jugadors. Hem potenciat la capacitat ofensiva de l’equip, estem fent molts gols, i hem creat aquesta por als rivals que fa que no et puguin atacar amb tanta facilitat i que no siguem tan vulnerables al darrere.

"Que la teva llavor segueixi és gratificant [...]. És intel·ligent aprofitar el que hi ha si funciona"

La teva idea ja qualla a Sevilla i el pòsit que vas deixar a Girona també va donant punts. N’estàs orgullós?
No sé si la paraula és orgull, però que la teva llavor segueixi allà és gratificant. Crec que Eusebio ho està fent molt bé i és intel·ligent. En tots els llocs on he estat, he intentat aprofitar el que hi havia, sobretot quan hi ha alguna cosa que funciona i en què els futbolistes creuen, amb automatismes molt adquirits. Més que un sistema, és un tema d’essència, del que es transmet als futbolistes. És cert que la primera victòria va venir amb el retorn als tres centrals i això va donar confiança a l’equip. Ara la versatilitat que els dona Eusebio treballant amb altres esquemes farà del Girona un equip més ric. Des de la diversitat i la varietat, trobaran per a cada partit el que l’entrenador cregui que els pot anar millor.

La Lliga està plena d’entrenadors que tenen un model propi. Ens ha canviat el paradigma?
Crec que va molt amb la personalitat de cada entrenador. N’hi ha que són molt fidels a un mateix sistema, d’altres varien una mica més. Tots busquem guanyar i el benefici per a l’equip. Fins que vaig arribar a Girona jugava d’una manera diferent i sempre he cregut que t’has d’adaptar als futbolistes que tens. Però, al final, el sistema que va fer que el Sevilla es fixés en mi era aquest, i a més, tenia els futbolistes adequats per jugar-lo. Després, pots fer matisos i crear l’entorn perquè els millors puguin encaixar i que la resta aprofitin el seu talent.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF