L’ALTRA MIRADA

L’operació que va salvar la Federació de Tenis

La Federació Catalana estava al límit, amb un deute de sis milions d'euros el 2017

Quan el juny del 2017 la directiva encapçalada per Jordi Tamayo va fer-se càrrec de la Federació Catalana de Tenis (FCT), aquesta institució estava a un pas de desaparèixer. Dos anys després mira cap al futur amb optimisme. “Han sigut mesos complicats”, admet Tamayo a la seu de la FCT, a les instal·lacions olímpiques de la Vall d’Hebron. Allà hi ha un petit museu presidit per una estàtua d’Ernest Francis Witty, una de les figures clau del naixement del tenis català. Witty, que va jugar al Barça i compartia partits de tenis amb Joan Gamper, va iniciar un camí que va estar a punt d’acabar el 2017, quan la FCT tenia un deute superior a sis milions d’euros. “Si la Federació fos una empresa, estaríem en causa de dissolució fa anys. Però com que és una entitat sense ànim de lucre, és diferent”, admet Tamayo.

“Quan vaig assumir el càrrec, no es podia ni pagar l’IVA trimestral. Va caldre demanar als clubs si ens podien avançar el pagament de les llicències del 2018, que se sol fer al gener, per pagar l’IVA i els sous dels 110 treballadors de la Federació. A més, l’any 2017 es va tancar amb 330.000 euros de dèficit”, recorda Tamayo. “La solució va passar per traçar un pla de viabilitat i vendre actius, ja que la FCT gestionava les instal·lacions de la Vall d’Hebron i de Cornellà i unes a l’Hospitalet. Aquesta última s’havia venut per 500.000 euros a principis del 2017, però no s’havia cobrat ni un euro encara. Va caldre negociar els primers cobraments”. Fundada el 1904, la FCT havia arribat a tenir pressupostos anuals de vuit milions d’euros i va projectar un centre d’alt rendiment a Cornellà, fet que va disparar el deute just quan va esclatar la crisi. La situació era límit i la nova directiva va veure’s obligada a presentar un preconcurs de creditors l’estiu del 2018 per “guanyar temps per protegir la institució”. “El risc era rebre demandes i entrar en concurs de creditors. I en aquest cas la llei diu que una federació deixa de rebre subvencions”. Amb el preconcurs, guanyaven uns mesos de marge, al final dels quals hi havia dues opcions: acabar entrant en concurs de creditors o sortir-se’n si s’havien trobat solucions per anar saldant deutes. I les solucions van arribar.

“La idea va ser buscar compradors per a Cornellà. El problema és que aquesta instal·lació està dividida en una part privada i una de pública, de la qual tenim la concessió fins al 2056. Ferrovial va voler comprar-ho tot, però legalment no podíem vendre la part pública. Així que vam buscar altres compradors fins a trobar-los”, diu Tamayo. El president va contactar amb l’extenista Tomàs Carbonell, que va liderar un grup inversor que va efectuar la compra per dos milions d’euros a principis del 2019. “Al vendre Cornellà, 40 treballadors de la Federació van passar a dependre del nou comprador. Vam alliberar massa salarial sense haver de fer fora més gent”, explica Tamayo. Dels 110 treballadors, 8 van ser acomiadats en aquest període. Els altres van salvar els seus llocs de treball. “Quin sentit té que la Federació gestioni instal·lacions i faci la competència als clubs? Si la nostra feina és treballar per als clubs”, afegeix el president, que va pactar amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) la gestió de les instal·lacions de la Vall d’Hebron per acabar d’estalviar.

Tamayo ha inclòs als estatuts que els clubs poden fer fora el president si el seu mandat genera més deutes. El seu pla és haver saldat tot el deute el 2026, quan acabaria un hipotètic segon mandat. Amb el futur assegurat, la FCT ha tancat un acord amb el Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat per cuidar els jugadors amb futur, però especialment ha posat l’accent en créixer en nombre de llicències -actualment n’hi ha 25.000, la xifra més alta a Espanya- i acostar-se a la gent amb nous tornejos i projectes socials. La FCT segueix viva.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF