Una nova lliçó de personalitat d’Arthur
El brasiler, consolidat en l’onze, rep la benedicció d’un Camp Nou que xiula quan és substituït per Vidal
BarcelonaArthur gaudeix al Camp Nou i el Camp Nou gaudeix amb Arthur. Ahir, en el partit contra l’Inter de Milà, va quedar ben clar: al minut 32 de la segona meitat Ernesto Valverde va decidir substituir-lo per Arturo Vidal i l’afició va respondre al canvi amb una sonora xiulada. El Camp Nou va emetre el seu veredicte. No per castigar el futbolista xilè, que tornava a jugar després de la seves polèmiques publicacions a les xarxes socials, sinó per condemnar el canvi. L’afició enyora futbolistes de la talla de Xavi Hernández o Andrés Iniesta i ha trobat en Arthur un vincle amb el joc de possessió que tan gran ha fet el club.
L’exfutbolista del Grêmio de Porto Alegre és la tecla que necessitava el Barça de Valverde per tornar a fer del 4-3-3 l’esquema prioritari i que millor fa rutllar un equip dissenyat per viure de la pilota. Arthur va jugar ahir el seu quart partit consecutiu com a titular des que va formar en l’onze inicial a Wembley en la victòria contra el Tottenham. Contra els anglesos el brasiler va fer un cop de puny sobre la taula i va demostrar que ha arribat al Barça per ser protagonista.
Ahir, contra l’Inter de Milà, els aficionats blaugranes el van ovacionar i el van cuidar quan, en uns moments tensos a l’inici de la segona meitat, es va mostrar una mica imprecís. És la mostra més clara de l’estima d’un Camp Nou que no es va cansar d’ovacionar-lo i que va xiular amb rotunditat el seu canvi. Amb quatre partits, l’ex del Grêmio s’ha guanyat la benedicció d’una afició que ja venia avisada per les paraules de Leo Messi, que en una entrevista a Catalunya Ràdio va afirmar que era el fitxatge que més destacava d’aquest estiu.
Arthur, malgrat tenir només 22 anys, ja s’ha guanyat la benedicció d’una afició exigent com és la del Barça i ho ha fet en un estadi en què és molt fàcil empetitir-se i molt difícil fer-se gran i mostrar personalitat. Això no sembla ser un problema per a un futbolista petitó com ell i que, amb els seus moviments i per com inclina el físic, recorda a Xavi Hernández. El migcampista va demostrar la seva personalitat quan, al primer temps, es va atrevir a aconsellar, amb total confiança, Sergio Busquets (capità ahir) sobre cap a on orientar l’inici d’una jugada des del darrere. Arthur es va oferir en la construcció del joc, es va buidar en la pressió i ho va fer gairebé tot bé. Quan va tenir alguna imprecisió, es va corregir a la jugada següent. Sense arrugar-se.
Les xifres avalen la seva progressió: des del partit contra el Tottenham, Arthur ha superat el 90% d’encert en les seves passades (91% contra els anglesos, 95% a Mestalla, 97% contra el Sevilla i 95% ahir). El Camp Nou ho celebra.
