14/02/2018

Un nou fracàs d’Emery

2 min
Un nou fracàs d’Emery

Feia dies que els culers esperaven aquest partit. Un Madrid que havia fet el ridícul a la Copa i que està despenjat de la Lliga només continuava viu a la Champions. I es van trobar amb el mateix de sempre. Que el Madrid reneix de les cendres quan juga aquesta competició i que per molt mal partit que faci totes li ponen. Al conjunt blanc i a Cristiano Ronaldo, que gairebé sense voler-ho va acabar fent dos gols.

I el mateix de sempre també és el PSG mentre l’entreni Unai Emery. Ja va sorprendre a tothom posant LoCelso de titular, que va cometre un penal de ximples, i un cop més li remunten el resultat al tram final de partit. Fa un canvi conservador fent sortir Cavani del camp i n’hi cauen tres. A aquestes altures hauríem de tenir poca fer en la possibilitat que els francesos siguin capaços de capgirar l’eliminatòria, tret que el xeic decideixi prescindir del perdedor Emery.

Però més enllà del resultat i de qui acabi a quarts de final, el partit va generar moltes reflexions sobre un parell de noms propis als espectadors que s’ho miraven des del prisma blaugrana.

El primer i principal, el de Neymar. Quanta enyorança! Al Bernabéu no es va amagar, com no ho fa mai als partits importants. Això sí, has d’aguantar el seu xou amb les botes, que rellisqui, que als 20 minuts se les hagi de canviar, però quina qualitat. Desequilibra, encara, treballa en defensa, protesta, provoca... Jo encara no canvio un Neymar per un Coutinho i un Dembélé. De moment, ni en broma.

I Dani Alves. Encara dona de si per la banda, sobretot veient que el Barça segueix sense trobar-li substitut amb l’experiment de Sergi Roberto que fa que no pugui lluir al mig del camp i amb un Semedo que encara no acaba de trobar-se còmode. Si encara jugués al club blaugrana seguiria sent el titular.

Una cosa sí que s’ha demostrat en aquest partit: que els diners no ho són tot en el món del futbol. Et pots gastar molts milions i tenir molt talent però després has de jugar. Fer jugar aquests jugadors tan cars i en teoria tan bons. No només es tracta d’alinear-los sinó també de conjuntar-los. Que important que és també pensar en l’entrenador! Després del desastre de l’any passat, el propietari del PSG encara aguanta a Emery, que continua fracassant.

En canvi, hi ha altres entrenadors als quals també els posen plantilles milionàries al davant, inverteixen milions d’euros en els jugadors que ell tria, però dona resultats. I el que és més important, apostant per un futbol vistós i espectacular. I en lligues tan poc acostumades a això com a l’anglesa.

stats