01/06/2017

La notícia perica de la setmana

2 min

No hi ha dubte que la notícia de la setmana és la tornada d’un professional amb passat perico. Un home seriós en el bon sentit de l’expressió. Que ens ha donat grans moments i esperem que encara ens en doni més. Més moments i més grans. Que parla poc però parla clar. Clar i català. Em refereixo, òbviament, a la tornada -gairebé confirmada- d’Òscar Perarnau a l’Espanyol. És una bona notícia perquè l’Òscar reuneix dues condicions sobre les quals massa sovint tenim debats una mica estèrils. ¿Volem bons professionals amb un sentiment perico manifestament millorable? ¿O volem pericos de raça amb una capacitat professional discutible? En el cas de Perarnau no hi ha dilema: gran perico i gran professional.

L’Espanyol és un club de futbol i Perarnau serà el seu màxim responsable esportiu. Tot i que sembla que la seva condició per accedir al càrrec ha estat la de no treure-li competències a Jordi Lardín, és obvi que n’hi traurà una de molt important: manar. Perarnau no ocupa el seu lloc perquè se’n crea un de nou que estarà per sobre del de l’actual director esportiu. I sense posar en dubte els coneixements futbolístics de Lardín, estic convençut -i entenc que aquest és el que ha portat Mr. Chen a prendre la decisió- que Perarnau té més capacitat directiva, una visió global millor i un concepte de club que transcendeix, tot i que inclou, la gestió del dia a dia.

Mr. Chen és un gran empresari amb poca experiència en el món del futbol. Però aprèn ràpid. I en poc més d’un any ha vist clar que si el, amb perdó, core bussines d’un club de futbol és el futbol (sembla obvi però no ho és), cal posar un professional que hi entengui en una part molt alta de l’organigrama. Som una empresa i ens cal expertesa empresarial. Però com que som una empresa esportiva, l’expertesa esportiva és nuclear, no subsidiària.

Però en el meu organigrama ideal encara hi falta una peça: el portaveu del club. Algú amb discurs, amb capacitat comunicativa i amb autoritat moral. Perico, òbviament. I del món del futbol. Perquè l’Espanyol és una empresa, és un club de futbol, però també és un concepte. I cal algú que el pensi, que el comuniqui, que el defensi. Quique ho fa, però ni és el seu paper ni en sap prou del que som i volem ser. Tamudo té autoritat moral, però -tot i que ara parla més- no té el do de la paraula. Robert és l’home dels números, de la gestió. Perarnau farà aquesta feina però tampoc se’l contracta per a això. Jo tinc un nom, però per no cremar-lo, me’l callo. I haurem d’esperar-lo un parell d’anys.

stats