ESPÈCIE PROTEGIDA

Les nostres petites grans alegries

Com se sol dir, els pericos som estranys. I no només això: també som pobres. I l’alegria, a casa del pobre, no només dura poc, sinó que també és infreqüent. I com que és necessària per viure, els seguidors de l’Espanyol som experts a convertir les pedres en pans de felicitat. Convertim en molt important la felicitat de les petites coses i això ens fa, aparentment, millors des d’una perspectiva moral. Aquestes últimes setmanes hem viscut alguns grans moments fruit d’aquestes modestes aspiracions que no hauríem de confondre amb el conformisme.

L’Espanyol ha participat en la primera edició de LaLiga Genuine, una competició pionera organitzada per la Lliga que han jugat equips formats per persones amb discapacitat intel·lectual. El primer motiu d’orgull és haver optat per participar-hi. Ho podien fer tots els clubs de futbol professional. Entre els catalans també l’han jugat el Girona, el Reus i el Nàstic. El Barça -en aquest cas comportant-se també com el Reial Madrid-, no. Els jugadors blanc-i-blaus, per completar la felicitat, n’han quedat campions.

L’Espanyol B ha tornat a Segona B després d’una campanya triomfal completada diumenge amb una brillant victòria contra el Compostel·la. Nou èxit de David Gallego, que ha tingut un maig que no oblidarà mai. A sobre, justícia poètica, l’ascens coincideix amb el descens del filial blaugrana tot just quan fa un any alguns jugadors culers se’n reien dels seus rivals en un miniderbi en què els uns eren campions i els altres consumaven un cruel descens a Tercera.

Un grup de pericos de base -amb un important paper de l’APMAE- han engegat un interessant projecte de seccions. De moment, amb voleibol i hoquei patins (esport d’arrel blanc-i-blava). La iniciativa -que la temporada vinent s’amplia amb secció d’handbol- té mèrit per si mateixa. Però la felicitat es completa amb bons resultats esportius i ascensos de categoria.

Tot això està molt bé. M’agrada ser d’un equip compromès socialment, que té cura del planter i amb uns activistes compromesos. En presumeixo i en celebro les victòries. Però no ens enganyem, el que de veritat interessa a la gran majoria dels pericos són els resultats del primer equip: jugar bé, tenir ídols, guanyar partits, anar a Europa, tornar a guanyar un títol. Tot això em pot donar la felicitat amb majúscules. Fer de la necessitat una virtut està bé. Practicar els valors en lloc de parlar-ne, també. Però no oblidem quina és la missió d’un club de futbol.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF