Jo no em canvio amb el Madrid

Una de les preguntes que més barcelonistes es fan aquests dies és si es canviarien o no pel Madrid. És a dir, anar líders amb quatre punts havent de visitar encara el rival i jugar les semifinals de la Champions. A primera vista podria semblar un bon panorama, però, com diria aquell, no deixeu que us enredin. Perquè sí que és cert que el conjunt blanc és el gran favorit per guanyar la Lliga, però a la Champions és bastant més assequible el Chelsea que no pas el Bayer. I, a més, el Barça és finalista de Copa i el Madrid no.

Però fugint de les dades esportives pures i dures, el barcelonisme de finals de la primera dècada del segle XXI ha après algunes experiències noves. Com, per exemple, saber diferenciar entre quin discurs li agrada escoltar per part del seu entrenador i quin no. Entre tenir clar que el teu club és més que un club i no un club més de Mou. Que la teva plantilla està fonamentada en el planter i no en un talonari. Però, sobretot, per les expectatives de futur que té una institució i una altra.

Després d'arribar a cinc semifinals consecutives de Champions, l'èxit està assegurat. I guanyar o perdre dependrà de detalls. En canvi, altres han de guanyar a qualsevol preu. Fins i tot pagant l'egoisme del seu tècnic: un portuguès que vol guanyar un títol per marxar a Anglaterra. Però si no guanya i perd aquesta Lliga que ja tenia al sac, serà el mateix club qui l'haurà de fer fora. Total, que passi el que passi, Mourinho no seguirà. I si marxa, deixarà el club com un solar. Perquè tot el poder que li han donat s'haurà de reestructurar de nou.

Canviar-me pel Madrid? No, gràcies. Prefereixo ser segon i estar orgullós d'una manera de fer. I sobretot de saber que es té un demà assegurat. I si renova Guardiola, millor. Però si no ho fa, el Barça seguirà tenint els fonaments ben ferms. No deixaria un solar. Al contrari.