El veto esportiu ofega la natació catalana
El sector demana canvis i exigeix responsabilitats per evitar el col·lapse econòmic
BarcelonaL'evolució del coronavirus ha destapat la voluntat de resoldre riscos amb mesures de guerra que amenacen la viabilitat de l'esport català. La natació és un dels molts actius que s’ofeguen en un context de veto de màxims, amb les instal·lacions tancades i les competicions en punt i seguit a l'espera dels timings de l'elit. La demanda de canvis és unitària. Les entitats que formen la disciplina denuncien a l'ARA que les decisions de la Generalitat de Catalunya són "arbitràries i unilaterals", sense diàleg previ ni voluntat d'evitar víctimes col·laterals. "No ens van consultar, i no parlo només de la natació", explica el president de la Federació Catalana de Natació i vicepresident de la UFEC, Enric Bertran, defensant la professionalitat del sector: "Plou sobre mullat. La taxa de contagis en centres esportius no arriba al 0,5%, és una dada baixíssima. Volem incidir que l’esport és la solució, no el problema. L’esport és salut. Nosaltres cuidem de la salut de les persones. Hi ha un greuge comparatiu fins i tot dins l’àmbit estatal, amb comunitats que sí que poden tenir una mitja normalitat. No entenem que després de fer els deures tornem a la paralització total".
El dirigent lamenta el bloqueig institucional després de coordinar una inversió milionària per adaptar la natació a les amenaces de la pandèmia. Els grans clubs van destinar entre 100.000 i 200.000 euros de mitjana a complir els protocols covid. Les millores (nous vestidors, dutxes especials, reorganització immobiliària) van rebre el vistiplau de la UFEC i posteriorment del Govern abans de les reobertures. La reformulació de criteris centra el focus en la definició del model. "Ja hem superat línies vermelles. Cada vegada que abaixem la persiana és un degoteig. No parlaria de la possible desaparició de les entitats, perquè seria molt agosarat, però sí que podem dir que el risc de perdre el model català és real. És un vessant social i esportiu des de la base fins al més alt nivell, amb esportistes olímpics. Si els clubs no tenen recursos ni excedents, no hi haurà inversions i el model pot quedar molt malmès o desaparèixer", insisteix Bertran.
Falta d'ajudes
Els clubs són entitats sense ànim de lucre. La seva economia és un cercle tancat entre apostes pressupostàries, possibles excedents i reinversió en l’àmbit competitiu. El covid-19 presenta una segona cadena: lock down, no es paguen les quotes de socis, es perden clients i els beneficis es redueixen a zero. "La nostra pèrdua no és deixar de facturar una mensualitat. Si fos així, tires. Passa que si un mes no ingresses res i perds el 20% o 25% dels teus clients, a partir de llavors passaràs a cobrar el 75% del pressupost que tenies previst. Aquesta resta es perpetua en els anys futurs, perquè no recuperarem la gent al 2021. Quan tornes a l’activitat els teus costos passen a ser del 100%, però els ingressos són menors ja de manera fixa. L’equilibri és inassumible, perquè és un esport molt car que paguem els clubs. No hem rebut cap ajuda. No ho puc entendre", comenta el president del Club Natació Sabadell, Claudi Martí. El màxim responsable de l'equip vallesà, vigent doble campió de la Supercopa de waterpolo, lamenta la inexistència d’un pla de seguretat que protegeixi la natació i denuncia l'immobilisme de les administracions espanyoles.
"Tenim una situació delicada. Estic molt decebut. La Generalitat és el primer organisme que ha dit que posarà diners sobre la taula per ajudar el sector. Però et diré una cosa: el Govern no ha de mantenir l’esport d’elit espanyol. La competició l’ha de mantenir el Consell Superior d'Esports (CSD) i les federacions espanyoles, que tenen les competències i les retribucions", diu, ampliant la queixa al terreny exclusivament competitiu i demanant sentit comú per adaptar el calendari a la realitat dels escuts de primer nivell. "¿Tan difícil és que les federacions entenguin que no es pot competir al nivell de fa un any? No hi ha diners per mantenir aquest nivell de competicions. Les entitats que gestionen totes les disciplines pretenen que fem la mateixa activitat esportiva que hem fet sempre. Escolti, senyors, que no pot ser. No ho hem entès. Hem demanat ajudes estructurals a la Federació Espanyola i al (CSD), però no hem aconseguit res. No s’entén el model de la natació. Al final ens el carregarem i, si això passa, després hi haurà llàgrimes quan no funcioni la disciplina. Per tenir medallistes olímpics necessites clubs que treballin des de la base. Al final no hi haurà res ni a baix ni a dalt. Ens estem quedant sense gent".
La nova realitat esportiva
La pèrdua de massa social condiciona la hipòtesi de recuperar l’antiga normalitat a curt termini. Les economies d'hores baixes obligaran els clubs a aparcar les aspiracions de títols. Els resultats seran una suma de circumstàncies més, renunciant a la seva essència. "El tancament pressupostari de l’any passat va ser en negatiu. No tenim la xifra auditada, però serà al voltant dels 150.000 euros en negatiu. El problema ara és com s’arrossega aquest efecte. Se’ns presenta un segon any complicat que ens obligarà a fer retallades. Segurament la més significativa és la renúncia a competicions, com ara que l’equip masculí de waterpolo no pugui disputar competició europea. Hem reduït despeses en salaris. Ara tenim menys empleats. Les mesures, bé, hi ajuden, però amb l’actual tancament haurem de fer-ne més", assegura Joan Gros, president del Centre Natació Mataró, verbalitzant el peatge esportiu que tindrà el coronavirus.
El Mataró estudia el seu nou sostre mesos després d’aixecar el títol de la lliga femenina de waterpolo. Gros anuncia que no serà sostenible mantenir l’estatus de cap de cartell més enllà de l'estiu vinent, intentant organitzar-se per no tornar a perdre la temporada alta del negoci. Són les noves prioritats. "No crec que sigui possible recuperar ràpidament els nivells d’ingressos de fa uns mesos. En un temps tindrem un club diferent, ens l'haurem de replantejar. La part esportiva és fonamental. De moment intentem mantenir les coses. Tenim present els bons resultats de l’equip femení, per exemple, però no sé si això serà possible de cara a pròximes temporades".
