Admiració per una generació que fa història

BarcelonaA l’estadi Charrúa de Montevideo un grup d’adolescents uruguaianes demanaven un autògraf a Eva Navarro després del 5-0 al Canadà. Al darrere, Jana Fernández i Claudia Pina reien de la vergonya amb què la murciana acceptava el moment fan, fins que les aficionades les van identificar i es van voler fer una foto amb les blaugranes. S’hi van posar i van exhibir el millor dels seus somriures. La selecció espanyola acabava de certificar la primera plaça del grup D amb una contundent golejada i a les grades tot eren elogis i admiració. Les famílies nord-americanes es meravellaven de l’espectacle que estaven oferint les noies de Toña Is, que no havien deixat que el Canadà creués el mig del camp. Les internacionals dels Estats Units i Alemanya, que jugaven després per buscar un lloc a quarts, no trobaven la manera de concentrar-se. Qualsevol carambola les podia creuar amb Espanya i ningú es volia enfrontar a la rojita. “Admiro molt el joc d’Espanya. Totes les jugadores tenen molta qualitat, sembla que juguin de memòria. Em fixo molt en el seu estil”, deia Mónica Vergara, prenent apunts. La seleccionadora mexicana, que era conscient que el seu equip estava anant de menys a més en el torneig i que tenia opcions d’arribar a la final si feia bé les coses contra Ghana, prenia notes amb els seus ajudants. Potser ho veia venir.

Els camins van fer que, després de superar els quarts amb molt de patiment i als penals, i amb certa comoditat a les semifinals, les seleccions d’Espanya i Mèxic es trobessin a la gran final del Mundial sub-17 de l’Uruguai. I ahir, a mitja tarda a Montevideo, va passar: Espanya va fer història i es va proclamar campiona del món. La sub-17 femenina va poder trencar el malefici que fins ara l’havia privat del màxim èxit en un Mundial i va vèncer Mèxic per 2-1 per aconseguir el que mai abans s’havia aconseguit en el futbol femení de l’Estat. Els dos gols els va marcar la blaugrana Claudia Pina, que va encarrilar el triomf a la primera meitat, amb dues grans accions de rematadora a l’àrea. Una diana de Denise Castro a la mitja hora va afegir emoció i nervis al duel, i va obligar la rojita a resistir. La sobrietat al darrere, l’amenaça a dalt d’Eva Navarro i l’omnipresència de Claudia Pina van anar permetent que Espanya agafés aire i frustrés els últims atacs directes i desesperats de Mèxic. La cridòria a les graderies, on l’afició mexicana cantava plena de banderes i bufandes, no va descentrar les jugadores, que van acabar estirades a terra, en una muntanya d’abraçades i llàgrimes.

El triomf al Mundial sub-17 de l’Uruguai, amb les catalanes Claudia Pina, Jana Fernández i Ainhoa Marín -tot i que per lesió ja estava a Barcelona-, arrodoneix un 2018 de somni per a la selecció espanyola, que a l’estiu també celebrava el subcampionat mundial sub-20 a França. Uns mesos abans Espanya s’havia proclamat campiona d’Europa en sub-17 i sub-19. Són tres les campiones catalanes: les culers.

“No estic completament segura de tot el que això significa. Fins que no tornem no sabrem quines són les repercussions reals, però, pel que vaig sentint, les reaccions del públic han sigut enormes. Crec que tot el país estava darrere de l’equip”, va dir Toña Is, que es va fer un fart de petonejar la copa a la gespa. Com si fos una més d’aquesta generació d’or.