Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

La mort de les comparacions

Les comparacions que ens havien torturat els últims anys han mort per inanició. Robinho i Robben són senzillament una nota a peu de pàgina de la llarga llista dels que en una mala tarda van imaginar que algun dels dos podria aspirar al tron de Messi. I Cristiano Ronaldo ha rivalitzat amb l'argentí del Barça fins que la realitat l'ha instal·lat en la resignació. Ha estat un costum generalitzat, una mena de gota malaia des de l'entorn del Madrid l'intent de rivalitzar l'estrella de torn amb Ronaldinho primer i ara amb la bèstia que té quatre Pilotes d'Or al prestatge de casa.

Intentem penetrar en el cervell de l'últim dels aspirants. CR7 fa diumenge al matí un partit superb, una autèntica demostració de potència, velocitat i recursos tècnics. 3 gols i ovació del Bernabéu que per uns moments recupera una ombra d'esperança d'autoestima. Hores més tard, pels volts de les nou del vespre, Messi celebra el quart gol de la nit sense ni un punt d'èpica i el suflé baixa de cop. Poca broma perquè Messi va marcar 4 gols i la sensació general és que el Barça-Osasuna no té un lloc en els 30 millors partits de la seva trajectòria personal. Un fa una gesta heroica al matí amb una explosió de talent i potencial físic. L'altre juga caminant com si fos el pati del col·legi. Una tarda més de Leo.

Aquí hi ha la gran diferència entre Cristiano i Messi. El que en un altre futbolista resulta extraordinari, en el 10 del Barça ens hem acostumat a veure-ho ordinari. Ja ningú s'atreveix a plantejar qui és el millor. Els aspirants han tirat tots la tovallola. Possiblement CR7 lidera la classificació dels humans. El simple debat per triar el millor apareix extemporani. Només podem especular qui arriba millor al clàssic. I quan a les dues de la tarda ens sobrevé el dubte, Messi s'aixeca de la migdiada, veu el resum del Madrid a la televisió i apunta que Cristiano n'ha fet 3. Així de tranquils afronten els companys de Messi el clàssic de demà. Sempre pot tenir una mala tarda. Però això, una mala tarda de Messi en un partit, seria realment extraordinari.

Un apunt al marge: ahir van enterrar a Castellserà (Urgell) el doctor Josep Borrell i Pedrós. El criteri del protocol del club estableix que ja no es fan minuts de silenci a l'estadi si no és en casos d'exjugadors o expresidents de l'entitat. Ara bé, més de 20 anys al club en una posició destacada com la de responsable dels serveis mèdics potser mereixerien un braçal negre en senyal de dol o algun gest més enllà del que diu el manual.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF