Barça
Esports 13/10/2021

Modificar els estatuts, una tradició de totes les directives del Barça

El club, que n'ha tingut fins a setze de diferents, ha canviat cinc vegades la carta magna aquest segle XXI

4 min
Els directius del Barça votant en l’assemblea de compromissaris del mes de juny.

BarcelonaA l'assemblea de compromissaris de diumenge la directiva demanarà permís als socis per poder modificar els estatuts del Barça. Serà un nou canvi: el cinquè en aquest segle i el setè des que el president de l'entitat s'escull per sufragi universal entre tota la massa social. No sembla casualitat que cada directiva hagi tingut la seva carta magna. A vegades, amb el pretext d'adaptar-se a normatives vigents, tant de la Generalitat com del Consell Superior d'Esports. I, sovint, perquè cada equip directiu modifiqui les regles del joc i pugui gestionar millor l'entitat. El president Joan Laporta ja va modificar els estatuts el 2009, al tram final de la seva primera etapa al club. Ara ho tornarà a fer. Entremig, els canvis que van fer els expresidents Sandro Rosell (2013) i Josep Maria Bartomeu (2018). I, endarrere, les dues modificacions que va fer Josep Lluís Núñez (1981 i 1992) i la de Joan Gaspart (2001).

Els canvis substancials vindran en l'aspecte econòmic, sobretot a l'article 67, el que obliga la directiva a restituir les eventuals pèrdues en dos exercicis i a no superar un sostre d'endeutament equivalent a una xifra "que no superi la quantitat resultant de no multiplicar per dos l'ebidta (beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions)". Dues condicions que, si no es compleixen, obliguen l'executiu de torn a dimitir i deixar el club en mans d'una gestora. Aquest article 67 es va fer famós el 2013, quan Rosell el va incloure amb el pretext d'incloure un mecanisme de control per assegurar la viabilitat econòmica del Barça. Curiosament, Josep Maria Bartomeu, hereu de Rosell a la presidència, va intentar retocar-lo sense èxit el 2018, en aquella assemblea caòtica en què tampoc va aconseguir modificar una qüestió tan sensible com l'escut del club.

Les raons de Laporta

Ara, amb un deute exagerat –provocat, en part, pel canvi de criteri comptable, que donava més marge a la directiva per gastar–, la directiva de Laporta pretén deixar temporalment sense efecte aquest article. Seria a través d'una disposició transitòria que quedaria sense efecte quan el club tornés a tenir un patrimoni net positiu. Actualment, i segons va explicar el CEO Ferran Reverter, a causa de la mala gestió econòmica de Bartomeu, i també dels efectes de la pandèmia, l'ebitda exigit a l'article 67 dels estatuts no es compleix.

No serà l'únic canvi significatiu. Si els socis avalen el canvi (cal un 66% a favor a l'assemblea), els mandats passaran a ser de cinc anys (ara són de sis), amb l'asterisc que aquesta normativa entraria en vigor un cop hagi acabat el mandat actual (el 2026). També proposen eliminar els poders atorgats de la Confederació Mundial de Penyes, augmentar el sostre de directius a la junta fins a 25 o la possibilitat d'obrir els processos d'alta de soci per via telemàtica. La votació no serà punt per punt, sinó conjunta. Per tant, o s'aprova tot o no s'aprova res.

Setze estatuts diferents

A la web del Barça es poden trobar tots els estatuts que ha tingut el club al llarg de la seva història. En total són setze. Els de diumenge, si obtenen llum verda, seran els dissetens. El document més antic és un manuscrit que data del 1902, tres anys després que es fundés l'entitat. Després es renovarien i s'anirien adaptant al pas del temps i a l'envergadura de l'entitat el 1911, el 1921 i el 1932. Durant el franquisme hi hauria fins a sis actualitzacions (1950, 55, 59, 64, 67 i 73), i les sis posteriors arriben a partir de la Transició.

Precisament el 1981, tres anys després que Núñez guanyés els primers comicis amb cens universal entre tota la massa social, es fan canvis per adaptar el club al context polític del moment, sobretot en clau de democratització. Però, pel que fa a l'organització estricta del Barça, els canvis substancials arriben el 1992. Aquell any s'amplia el mandat del president i es passa de quatre a cinc anys i s'introdueix el vot de censura, que fins aleshores no estava previst. A més, i d'acord amb les exigències del CSD, s'imposa un aval del 15% als directius.

Un dels punts que serveixen per explicar que Núñez es perpetués en el poder era, a part de la seva gestió, que tenia carta blanca per convocar les eleccions quan volgués. Això s'acaba el 2001, amb Gaspart de president, quan la modificació estatutària deixa per escrit que els comicis han de ser al final de mandat. També aquell any es torna als quatre anys de mandat i s'estableix el màxim de dos mandats consecutius. Els que obligarien, per exemple, que Laporta no pogués optar a la reelecció el 2010.

El president i els comptes

Un any abans d'haver d'abandonar el càrrec, Laporta va impulsar una reforma estatutària que ampliaria el mandat del president fins als sis anys, adaptant-se al decret de la Generalitat –ell, però, no s'hi acollia–. També en clau electoral, i escaldat pel que havia passat el 2003, quan els 10 dies de juny que va ser al càrrec van comptabilitzar com un any sencer, va afegir a la carta magna un matís perquè aquest interval de temps produït per una dimissió anticipada no es tingués en compte. Una mesura que va estripar Rosell quan va reformular els estatuts, el 2013. Per acabar, el 2009 s'imposa el català com a llengua pròpia del Barça i d'utilització preferent a totes les activitats del club, s'endureixen les sancions contra socis que cometin actes violents i s'especifica que cal tenir veïnatge civil català per ser president. Una exigència que avui segueix vigent.

Rosell, a part del famós article 67 que regula el deute, també s'empara en un decret de la Generalitat per endurir les condicions del vot de censura. Si fins aleshores calia un 5% de la massa social, ara es necessitarà el 15%, mentre que, per ser president, caldrà una antiguitat mínima de deu anys de soci, i de cinc per formar part de la junta. Finalment, el canvi del 2018, l'any que no es va acabar votant el canvi d'escut pel rebuig entre els socis i també l'any que els compromissaris van denegar la petició per eliminar el topall del 10% de l'endeutament a l'hora de demanar crèdits. En canvi, sí que van acceptar un seguit de canvis socials, com per exemple afegir més restriccions per al vot de censura. Casualment, va ser aquesta iniciativa, un vot de censura, el que faria caure la seva junta directiva ara fa tot just un any.

stats