Setze anys abans de debutar a la NBA disputant 183 segons contra els Houston Rockets, Víctor Claver va començar a jugar a bàsquet a l'equip benjamí dels maristes, un col·legi de València. Callat com ara, el mocós de vuit anys aviat va cridar l'atenció dels conjunts rivals. Per la seva alçada, però sobretot per una coordinació gens habitual.
El seu pare, el Francisco Javier, un professor de física i química, havia sigut jugador professional d'handbol, però ell va començar a practicar el bàsquet perquè l'escola no tenia equips tan joves d'aquesta disciplina. El seu germà Javier va optar pel futbol sala, l'esport amb el qual va arribar a la selecció valenciana cadet. La seva germana Cristina també va optar pel bàsquet.
El seu primer entrenador, Juanjo Rojo, explica que, sense ser un líder, el jugador exercia una gran influència sobre els seus companys i que tenia un carisma especial. "Quan més feliç era és quan aconseguia que el company més dolent de l'equip anotés una cistella. Ho celebrava amb més entusiasme que quan anotava ell", explica. Aquesta falta d'egoisme l'ha conservat sempre, cosa que sovint li ha provocat crítiques per la seva poca agressivitat a l'hora d'atacar la cistella.
D'ofertes en van arribar moltes a les pistes del carrer Salamanca de València, però la família sempre va aïllar el jove de qualsevol cant de sirena. El Barça va ser un dels clubs que més hi va apostar. Miguel López Abril, que anys abans havia coincidit amb el pare de Víctor Claver, va intentar fitxar-lo. Sense sort. La Penya també va preguntar per la seva situació.
Quan el València Basket el va intentar incorporar, la família va tornar a frenar el seu fitxatge. "Sabíem que, quan decidís deixar el Maristas, vindria al València Basket", diu Manolo Real, que en aquell moment dirigia el planter taronja. La tàctica va ser fer-lo jugar amb companys dos anys més grans i convidar-lo a entrenaments mensuals per coordinar la seva evolució.
El moment de fer el salt i passar al València Basket va arribar quan Víctor Claver va ser cadet de segon any. El jugador va evolucionar tant que Jason Filippi, scout dels Portland Trail Blazers, va redactar mil i un informes sobre ell. La seva franquícia va aconseguir l'any 2009 els seus drets, en escollir-lo al draft . El seu debut a la NBA, però, no es va produir fins dissabte a la matinada, quan el cicle es va completar i el jugador va fer realitat el seu gran somni.
