FITA A FITA

Els miradors de l’Arxiduc, l’arquitectura del paisatge (3)

El camí de la Muntanya és la ruta més llarga i espectacular del ‘gran Miramar’ que ens permet conèixer els dos vessants del seu territori

La ruta que us oferim aquesta setmana és una volta llarga i amb desnivell que ens durà a assaborir en tota la seva plenitud la bellesa i espectacularitat del paisatge que bastí l’arxiduc Lluis Salvador amb els seus camins i miradors. El recorregut ens durà de Valldemossa a l’ermita de la Trinitat, des d’on enganxarem el camí de la Muntanya, que s’enfila des de l’antiga hostatgeria de Ca Madò Pilla fins al Caragolí, el punt més alt del ‘territori Arxiduc’, i d’allà fins a Valldemossa pel Racó Perdut i la coma dels Cairats, als peus del Teix. Tot plegat, abraçarem la majoria de possessions que el noble austríac va anar sumant al seu ‘gran Miramar’.

00’ Ens posam en marxa des de la parada del bus TIB (L-210), ubicada a la plaça de Campdevànol, i dirigim les nostres passes avinguda de l’Arxiduc Lluís Salvador per avall, en direcció ponent. 05’ Al final del passeig trobam una doble barrera, i el portell de l’esquerra, més petit, ens introdueix dins un tirany que, paral·lel a la carretera, ens conduirà fins al girant de Deià, 15’ nom popular amb el qual es coneix la cruïlla on s’uneix la carretera de Palma amb la de Tramuntana (Ma-10).

Giram a la dreta en direcció a Deià (nord-oest). Uns metres després de la benzinera que trobam en aquest indret, veurem al costat dret de la calçada el nou camí que ha condicionat l’Ajuntament de Valldemossa per facilitar l’accés des del poble a l’ermita de la Trinitat i el camí de l’Escolta. 35’ Enganxam la carretera de l’ermita en el primer revolt, des del coll de Can Costa, i tiram tot dret amunt en direcció nord-est.

45’ Arribam a l’ermita de la Trinitat, fundada el segle XVII per l’alaroner Joan de la Concepció Mir i Vallès (1624-1688). Travessam l’esplanada que tenim just a l’enfront fins al fons, travessam un portellet romput i continuam la marxa pel caminet que trobam a la nostra dreta, el camí del Bosc, dins terres de Son Galceran. A un costat del camí tenim el Bufador dels Ermitans, un pedrís vora un petit coval d’on surt un aire refrescant durant els mesos d’estiu i que antigament servia de gelera natural als ermitans que hi duien l’aigua.

El camí, estret i -a trams curts- penjat per damunt les penyes, passa aferrat a les faldes de la Talaia Vella. 1h05’ Just després de travessar un rotlo de sitja, descriu una pujada breu per passar per un collet a la dreta del qual trobam la cova Busquera, i tot seguit la Bassa dels Porcs i les conegudes Ermites Velles. Fundades els segles XVI i XVII sota l’advocació de sant Pau i sant Antoni, es tracta de dos recintes tancats i aferrats l’un a l’altre. El més petit i antic conserva encara l’empremta visible de la seva estructura interna (capella, cel·les, hortet i aljub).

Prosseguim la marxa pel camí del Bosc, que continua baixant. 1h10’ Deixam a un costat el mirador del Pla de l’Ullastre i ràpidament connectam amb el camí de la Muntanya 1h15’, que ens arriba per l’esquerra, provinent de Ca Madò Pilla. Nosaltres voltam a la dreta, en direcció sud-est. Passam per davant un monumental coll de caçador; a l’esquerra, el tirany que mena a la cova de Ramon Llull (a un 1’, aproximadament), assenyalada per una gran creu de fusta. Continuam dret i travessam la paret que fa partió amb Son Gallard.

El camí comença a fer pujada i després d’unes llaçades curtes trobam dalt d’un penyalot el mirador de Son Gallard 1h30’. El caminet que hem seguit fins ara s’ajunta amb el que puja des de les cases a l’altura del portell que dona accés a l’estret de Son Gallard. A partir d’aquí és un camí de carro, ample i còmode, que s’enfila pel coster del comellar fins al coll del mateix nom i que antigament unia diversos ranxos de carboner i forns de calç.

2h00’ Des del coll de l’estret de Son Gallard (766m) voltam a l’esquerra direcció al Caragolí pel camí de les Tres Osques, per damunt les timbes de Son Gallard. Abans haurem passat per la cova de l’ermità Guillem, seguint un caminet que trobam a la dreta del camí principal, uns metres més amunt del coll. 2h25’ Una vegada assolim la carena, identificam tot d’una el que pot ser és el bocí de camí de muntanya més bell i espectacular de tota la serra de Tramuntana.

2h45’ El camí passa per la dreta d’un turonet, “sa cuculla més alta de Miramar”, segons ens diu l’Arxiduc. Som als peus del puig Caragolí (945m), una curta derivació connecta el camí de les Tres Osques amb el cim. Aquest tram de camí que hem seguit fins ara, des del coll de l’estret de Son Gallard, el va traçar l’Arxiduc a partir de la compra de Son Moragues el 1883. La continuació fins al pla de les Aritges i la casa de neu dels Cairats es degué fer entre el 1895 i el 1909 (font: El paisatge de l’Arxiduc, Nicolau S. Cañellas Serrano, 1997).

Des del puig seguim el camí de ferradura en direcció al Teix (est). En arribar la pla de les Aritges 2h55’ voltam a l’esquerra i per damunt del puig Gros (938m) 3h10’ iniciam el descens cap a la coma dels Cairats. La ruta descriu ara una llarga volta als peus del Teix (1064m), a la nostra esquerra, i per damunt una coma fonda i estreta, el Racó Perdut, a la nostra dreta.

3h35’ Arribam a la casa de neu de la coma dels Cairats (1636), dins les terres de Son Moragues. Una bella i enorme construcció del segle XVII que es mantingué activa fins al final del segle XIX. A pocs metres de distància hi trobam la casa dels nevaters, reconvertida en refugi de muntanya (Ibanat). A partir d’aquí, el camí de ferradura esdevé pista forestal. Uns revolts més avall, 3h45’ la font dels Polls i l’inici del camí del Ganxo, a l’esquerra.

Nosaltres continuarem pista avall. Passarem per la font de na Ropit 4h05’ i un centenar de metres més endavant, prendrem el camí de la dreta (tancat per una barrera, amb obertura lateral per a vianants) que ens durà directes a Valldemossa, passant per davant les cases de Son Gual 4h25’, que també va pertànyer a l’Arxiduc. El final de la ruta el tenim a cinc minuts escassos, a la parada del bus 4h30’.

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF