ESPÈCIE PROTEGIDA

Quan els millors són els pitjors

Marc Roca, Sergi Darder i Raúl de Tomás. Jo crec que són els tres jugadors de més qualitat de l’Espanyol. Tot i que fa un parell de mesos els tres tenien peu i mig fora del club, quan falten deu dies per al tancament del mercat, els rumors apunten que com a màxim només marxarà Marc Roca. I la veritat és que no tinc gens clar quins són els meus desitjos.

L’Espanyol és el favorit per pujar a Primera. Amb aquests tres futbolistes compromesos i encertats, no tinc cap dubte que l’objectiu s’aconseguiria amb escreix. Però si l’actitud i el rendiment han de ser els d’aquests dos partits, són més un llast que no pas un motor. Perquè sembla que, tot i ser-ne corresponsables, no han assumit que han de jugar a Segona.

Marc Roca estava (i m’agradaria pensar que encara ho està) cridat a ser el gran ídol dels pericos. Del planter, amb gran classe, perico, amb el 21 sagrat a l’esquena. Però els cants de sirena des de Munic el van il·lusionar i ell es va enfadar amb els dirigents de l’Espanyol quan no van acceptar una oferta insuficient dels bavaresos. Resultat: en lloc de guanyar la Champions fent el millor futbol (potser hauria marcat el novè), va baixar a Segona en una temporada lamentable. Ara està nostàlgic i irritable. Suplent d’un equip de Segona, no troba el seu lloc al camp i els pocs minuts que juga se’ls passa discutint amb àrbitres de cognoms desconeguts.

Sergi Darder és el fundador del darderisme, una declaració d’intencions que el comprometia personalment amb un canvi revolucionari a l’Espanyol consistent a posar el llistó de l’ambició sempre alt. Òbviament, hem fracassat. I ara, també suplent, surt al camp enfadat i amb ganes de resoldre-ho tot per la via ràpida. No gaudeix del futbol i ni el golàs de pretemporada contra el Màlaga li va arrencar un somriure.

Raúl de Tomás ens va il·lusionar durant un mes i va desaparèixer. El millor jugador amb la samarreta blanc-i-blava dels últims anys s’ha convertit en un davanter que -al marge de marcar o no- es mostra indolent i arrogant. Un Cristiano Ronaldo sense els gols del portuguès. Amb faltes absurdes i desconnexions incomprensibles.

Vull que tots tres es quedin perquè vull els bons al meu equip. Tots tres serien titulars a molts equips de Primera i algun ho podria ser en un equip de Champions. A més a més, Marc és un ex futur símbol que encara ho podria ser. Però si no ho tenen clar, prefereixo jugadors inferiors però amb ganes i amb gana. Perquè ni els noms, ni els sous et fan pujar a Primera. I quan els millors no ho demostren, esdevenen els pitjors.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF