BarcelonaNo trobaríem cap altre esport al món en què els dos millors clubs de la Lliga estiguin separats per només vuit metres. La piscina de l'Escullera (CN Barcelona) i la de Sant Sebastià (At. Barceloneta) estan una al costat de l'altra (al passeig Joan de Borbó), i l'única separació és un carrer que et porta a la platja de la Barceloneta. I com és lògic, aquesta proximitat comporta una gran rivalitat.
Aquest vespre (20.30 h) comença la final de la Divisió d'Honor al millor de cinc partits -novetat d'aquesta temporada- entre el gran dominador del waterpolo estatal dels últims anys, l'Atlètic Barceloneta -campió els últims cinc anys-, i el CN Barcelona, l'equip que va guanyar les primeres 45 Lligues consecutives fins als anys 70, i que fins a l'auge dels seus veïns va seguir sent el rival a batre cada temporada.
Ivan Pérez -hispanocubà- és la gran estrella del CN Barcelona tot i els seus 39 anys. Va jugar deu anys seguits al CNB (1997-07), va marxar tres anys -un dels quals al Barceloneta-, i aquest any ha tornat a casa. Pérez coneix com ningú aquesta rivalitat: "Són dos clubs al mateix barri, i la rivalitat entre les entitats s'ha traslladat al waterpolo. Ells, els mariners, sempre han dit que nosaltres som els rics, però ara és el Barceloneta qui té el pressupost més alt de la Lliga". El cert és que si el CNB és conegut com el club dels rics del barri té la seva part da raó: per ser soci del CN Barcelona cal pagar una quota mensual de 82 euros, i per ser-ho de l'Atlètic Barceloneta només 36.
Tal com explica Ivan Pérez, la rivalitat històrica entre dos clubs de natació fundats a principis dels segle XX (l'Atlètic Barceloneta neix el 1992 de la fusió entre el CN Atlètic i el CN Barceloneta), que sempre s'han barallat per qui tenia més socis, ha acabat passant a les seccions de waterpolo. De fet, molt pocs jugadors han passat d'un club a l'altre, i quan Ivan Pérez ho va fer el 2007 perquè el tècnic no comptava amb ell, al CNB no els va agradar: "No ho van entendre, però són coses de la vida, i som professionals. Jo sempre he sigut del CNB i sempre ho seré vagi on vagi".
Històricament el CNB sempre havia estat per sobre de l'altre, però des de fa cinc anys els pobres mariners han girat la truita, tot i que el CNB torna a treure el cap, i ja ha guanyat la Copa. A partir d'avui es veurà si els cenebistes recuperen el tron perdut a mans dels veïns del costat.
