FUTBOL

El millor record de Zidane com a tècnic no és per a la Champions

“Alçar la Lliga ha sigut el millor moment, i l’eliminació de Copa amb el Leganés, el pitjor”

Tot i que a Madrid ha viscut un trienni de regnat a la Champions, Zinedine Zidane va admetre ahir que haver guanyat la Lliga ha sigut la seva màxima alegria després de dues temporades i mitja com a tècnic del Madrid. No és el primer cop que dona valor a la competició de la regularitat, un títol que va guanyar la temporada 2016-2017 després que les dues anteriors se l’hagués adjudicat el Barça. “És més difícil guanyar la Lliga que la Champions” i “La Lliga és el títol que tots volen guanyar” són frases que ja havia deixat anar durant la seva etapa com a tècnic blanc. A l’altra cara de la moneda, després d’insistir que la temporada ha tingut alts i baixos, Zidane va reconèixer que el seu “pitjor moment” va ser l’eliminació de la Copa aquest curs a mans del Leganés als quarts de final.

Des de l’òptica blaugrana, el discurs de Zidane reforça un doblet que hauria estat més celebrat si el Madrid no hagués alçat la seva tercera Champions consecutiva, la quarta en cinc anys, per una del Barça de Messi l’últim lustre. Després de la victòria blanca a Kíev, Carles Puyol, mitjançant un tuit, va fer una reflexió en què demanava repensar “les prioritats”, argumentant que la Copa l’haurien de jugar “els menys habituals” i, així, “estar al màxim per a la Champions”. Aquests dies també ha circulat un àudio d’una conversa privada de Xavi Hernández en què l’exmigcampista blaugrana qüestionava la política de fitxatges del Barça: “El Madrid té un gen guanyador i el Barça s’ha adormit, fa que anys que s’han adormit en els fitxatges: els que fitxen no saben per on van, i això passa factura”. Aquestes reflexions conviden a replantejar-se les decisions esportives d’un Barça que ja treballa per començar a tancar les diferents carpetes obertes que té damunt la taula, com ara la continuïtat o no de Robert Fernández, els fitxatges de Griezmann i Lenglet, la renovació d’Umtiti, les sortides dels futbolistes que no compten i obrir una nova etapa en un filial que ha baixat a Segona B i que necessita tornar a començar.

Els comiats de Guardiola i Zidane

És inevitable fer un paral·lelisme entre l’adeu de Zidane i el de Pep Guardiola. Tots dos van ser una aposta arriscada, ja que van arribar a la banqueta dels seus grans clubs sense haver passat pel futbol d’elit com a tècnics. El 2008 Joan Laporta va oferir el càrrec a un Guardiola que acabava de proclamar-se campió de Tercera amb el filial blaugrana en la seva primera temporada com a tècnic. Zidane, després de dues temporades al Madrid Castilla i d’haver format part de l’ staff de Carlo Ancelotti el curs 2013-2014, va agafar un Madrid que no rutllava amb Rafa Benítez.

Guardiola, precursor del millor Barça de la història, va deixar el club després de quatre temporades afirmant que s’havia “buidat” i amb un palmarès a l’alçada d’un joc que va meravellar: 14 títols de 19. Per la seva part, en dues temporades i mitja de Zidane a la banqueta, el Madrid ha alternat moments de coratge i rauxa amb altres de gran futbol. L’argument que ha esgrimit el francès per acomiadar-se és que el Madrid “necessita un canvi de discurs per continuar guanyant”. Zidane també s’acomiada amb un palmarès daurat: 9 títols de 13, i tres Champions consecutives. Marxa, això sí, valorant la Lliga guanyada com el seu record més dolç a la banqueta blanca. Un títol que el Barça ha guanyat set cops els últims deu anys.

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF