EL SUPLENT DE WEMBLEY
Esports 21/05/2011

El millor final de curs per a un porter del filial

Albert Solé
3 min
El millor final de curs per a un porter del filial

La sanció de Pinto per tres partits de la Lliga de Campions ha obert les portes a un dels dos porters principals del filial de poder seure en una banqueta mítica, la de Wembley. I qui sap si la sort -o la mala sort, segons com es miri- els permet fins i tot jugar uns minuts en tota una final de la Champions. Rubén Miño o Oier Olazábal són els porters que poden tenir aquest honor, i Guardiola no farà oficial la seva decisió fins dijous, quan l'expedició del Barça vagi cap a Londres, o potser se'ls endú els dos amb Valdés, i no es decanta per cap fins a l'hora de donar els divuit convocats.

La figura del tercer porter del primer equip mai havia causat dubtes perquè era el porter titular del filial, però que Luis Enrique hagi repartit els minuts entre Oier i Miño sense apostar per cap d'ells clarament, fa que ara hi hagi la incògnita. De tota manera, la convocatòria del porter basc per anar avui a Màlaga per l'últim i intrascendent partit de Lliga podria ser una pista de les intencions de Guardiola.

El 2007 Juan Carlos Unzué, entrenador de porters del Barça, va recomanar el fitxatge d'un jove porter basc de disset anys del Real Unión de Irún com una aposta de futur, i Frank Rijkaard no va dubtar a endur-se'l aquell mateix estiu a la gira asiàtica. Encara no havia fet els divuit i ja va debutar en un amistós a Pequín, i en la seva primera temporada va ser el porter titular del filial tot l'any amb Guardiola a tercera divisió. La greu lesió d'Albert Jorquera en un partit amb la selecció catalana a Bilbao el Nadal del 2007 podria haver-li obert les portes del primer equip -va debutar en un partit de Copa al Camp Nou-, però Rijkaard va considerar que encara era massa jove i el Barça va fitxar Pinto del Celta per ser el suplent de Valdés. A més, la temporada següent, Rubén Miño va pujar del juvenil i a Luis Enrique li va agadar més el porter de Cornellà i Oier va quedar en un segon pla. Però l'irundarra no es va conformar i va continuar treballant per posar les coses difícils a Luis Enrique.

Sense la titularitat assegurada

En les dues últimes temporades el Barça B (una a Segona B i aquesta a Segona A) no ha tingut un porter titular indiscutible. De fet, mentre Oier i Miño han estat en condicions de jugar -ni lesions ni sancions-, en aquests dos anys el tècnic asturià del filial ha repartit el partits quirúgicament: dos partits un i dos partits l'altre. Amb alguna excepció que ha jugat Jordi Masip, tercer porter del filial que també té molta qualitat i ha intentat fer-se un lloc entre Oier i Miño. Aquesta alternància a la porteria també s'ha vist reflectida en les convocatòries amb el primer equip cada cop que Valdés o Pinto han tingut lesió o sanció. Tot i això, en els moments importants, últimament Guardiola sempre ha escollit Rubén Miño: quan va haver d'escollir un tercer porter per anar al Mundial de clubs el 2009, i en el partit d'anada de la Supercopa a Sevilla l'estiu passat. Aquest cop, però, sembla que el de Santpedor s'ha decantat per Oier, en una mostra més que el Barça i Guardiola consideren els dos porters al mateix nivell.

stats