El millor, diguin el que diguin

Barcelona.Al Madrigal va tornar a aparèixer el millor Víctor Valdés. I no és que durant un temps no hi hagi estat, sinó que el porter del Barça no sempre brilla perquè ha d'intervenir molt poques vegades. De fet, sovint no cal ni que intervingui. Segurament aquest és el seu problema. Beneït problema, en tot cas. Però Valdés és tossut, i de tant en tant li ve de gust reobrir -metafòricament- el debat sobre qui és el millor porter del món. Qui és més bon porter, el que fa sis o set aturades impossibles per partit o el porter que fa tres anys seguits que és el menys golejat de la seva lliga i que cada cop que posa la mà o el peu és per sumar punts per al seu equip? El debat està obert i no es tancarà mai.

"No diré si Valdés és el millor porter del món perquè això són valoracions injustes, però no hi ha dubte que és entre els cinc millors porters del món", assegura Julen Lopetegui, exporter del Barça (94-97) i actual seleccionador espanyol sub-19, que afegeix: "Ell sí que ha tancat el debat de la porteria del Barça, ara ja ningú en dubta, i Valdés passarà a la història del Barça i del futbol espanyol". Lopetegui va ser uns dels molts porters que van passar pel Barça entre la retirada de Zubizarreta i la consolidació de Valdés, i ell sap que posar d'acord tota la massa social culer, socis i aficionats, és molt difícil. Actuacions com la de Vila-real, amb dues aturades a Rossi al principi i una a Cazorla al final que contra un altre equip haurien sigut gol segur, confirmen el nivell sublim d'un porter dels que sumen punts per al seu equip. "No sé si és el millor porter del món, però sí que és el millor porter que pot tenir el Barça", comenta Aitor Egurrola, porter del Barça Sorli Discau d'hoquei patins.

Falta reconeixement oficial

Potser precisament aquest detall que comenta Egurrola, que és una frase certa que de tan repetida s'ha convertit en un tòpic, potser l'ha perjudicat a l'hora de rebre els premis individuals internacionals. Víctor Valdés, en la seva pàgina de la Wikipedia, en l'apartat de títols individuals, només en té tres: el Zamora del 2005, del 2009 i el 2010. Tres premis que s'ha guanyat ell sent el porter menys golejat d'aquestes tres temporades, sense valoracions subjectives externes. Ara, quan arriba el moment d'escollir el millor porter de la temporada, Valdés no surt mai. Ni els anys que ha sigut el menys golejat -el 2005 va ser Buffon (Juve), i els dos últims anys Casillas, gràcies a l'Eurocopa i el Mundial, no pel que ha fet amb el Madrid-, ni els anys que ha guanyat la Lliga de Campions i en què, com el 2006 a París, intervencions seves en la final han permès al Barça guanyar el títol. "Aquests premis són per la premsa, ell no necessita cap reconeixement extern", argumenta Lopetegui, que coincideix amb l'opinió de Daniel Saric, el porter del Barça Borges d'handbol: "No hi ha gaire diferència entre els tres millors porters del món; ningú t'ha de donar un títol per saber que ets bo, i el millor títol que pot tenir Valdés és la confiança que té dels seus companys del Barça". I ahir David Villa va corroborar les paraules de Saric: "És un porter vital per al nostre joc. Hi ha partits que intervé menys i no és fàcil ser porter d'un equip en què t'arriben molt poc, i Víctor sempre hi és, el mèrit que li hagin fet tants pocs gols és seu (14), i ofensivament també ens dóna moltíssim perquè ens ajuda a treure la pilota amb els peus, cosa que ens dóna superioritat al darrere. És un exemple en mil partits, i a Vila-real vam guanyar gràcies a ell".

En canvi, Cristian Domínguez, porter del Barça Alusport de futbol sala, sí que creu que sovint cal una raspallada a l'ego des de fora: "Un porter també necessita que li reconeguin la feina amb premis; que sigui el porter menys golejat per tercer any seguit vol dir alguna cosa, no?" I Egurrola és a mig camí entre Saric i Cristian: "Crec que és injust que no tingui cap premi d'aquests, però tot arribarà, encara que no crec que ell es capfiqui per això, a ell li interessen el premis col·lectius".

Un fet, però, que l'ha perjudicat en aquesta cursa -potser mediàtica, com diu Lopetegui- és la seva absència en la selecció espanyola. Els grans porters en cada moment sempre han sigut els porters indiscutibles de les seves seleccions nacionals i han disputat Mundials i Eurocopes. Valdés, no. El porter del Barça ha viscut sempre a l'ombra de Casillas i Reina, i ara si va convocat com a tercer porter -només fa un any que el consideren el tercer porter de la roja - sembla que sigui per compensar un greuge històric que ja és difícil de reparar.

"A banda de les condicions físiques i tàctiques que té, Valdés és un porter permanentment concentrat, una actitud fonamental per rendir en moments puntuals com li passa a ell", assegura Julen Lopetegui. Aquesta és una de les principals virtuts que destaquen de Valdés els altres porters de les diferents seccions professionals blaugranes, que saben què significa ser porter d'un club com el Barça, obligat a guanyar sempre i en què cada errada es magnifica. "Admiro la concentració màxima que té en tots els partits", explica Aitor Egurrola. De fet, Pep Marí, psicòleg esportiu, vincula aquesta capacitat de concentració extrema del porter de Gavà amb la seva actitud sobre el camp, de vegades un pèl xulesca. "Semblar autosuficient és un símptoma de concentració total", diu Marí, que assegura que els passa a molts esportistes d'alt nivell. "No s'ha de jutjar un jugador per com és sobre el camp, si tothom estima Valdés i en parlen meravelles és per alguna cosa; jo tinc grans amics que no em cauen bé quan són en una pista", explica el porter de la secció de futbol sala.

Unes xifres espectaculars

Probablement Víctor Valdés acabarà aquesta temporada amb el tercer títol de Lliga consecutiu i amb el tercer trofeu de porter menys golejat de la Lliga seguit -en sumaria quatre en total-. Valdés tindrà el rècord de Ramallets de cinc premis Zamora a tocar. I aquesta temporada ho aconseguirà amb uns registres de mig gol per partit (14 en 27). En un aspecte ja ha superat al mític porter blaugrana dels anys 50: en el nombre de partits oficials defensant la samarreta blaugrana. Ramallets en va jugar 384, mentre que Valdés està a quatre dels 400, i es convertirà en el segon porter del Barça amb més partits jugats, però amb el rècord de Zubizarreta a l'abast de la mà (410); l'atraparà al principi de la temporada que ve.