AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR...

El milionari Tebas i el Barça

En biologia es diferencia entre simbiosi i parasitisme. En el primer cas, la relació entre dues espècies es basa en un benefici mutu. En el segon, un dels dos organismes s’aprofita de l’altre, que no n’obté res a canvi. Mal que em pesi, per entendre l’estranya relació entre el Barça i el president de la Lliga, Javier Tebas, hauré d’agafar-me al primer concepte. Mai un personatge tan allunyat dels valors que representa el club s’ha considerat tan indispensable al Camp Nou. Escoltant segons qui als despatxos nobles d’Aristides Maillol sembla que no hi hagi vida després de Tebas.

A vegades, en aquesta peculiar relació hi ha hagut unes dosis de teatre gegants, ja que les sortides de to repetides una i mil vegades del president de la LFP han obligat el Barça a renyar-lo públicament. Tanmateix, tot i aquests estira-i-arronses, pel que diuen els uns i els altres, el Barça necessita Tebas gairebé tant com ell necessita un club com el Barça per intentar fer créixer el producte del futbol espanyol i fer-lo competitiu amb la totpoderosa Premier. De fet, ni ell es creu les seves amenaces sobre el viatge pel ciberespai que haurien de fer els blaugranes en cas d’independència de Catalunya.

La simbiosi entre el Barça i l’exrepresentant de Fuerza Nueva és tan estreta que el club català va votar la setmana passada a favor del substanciós augment de sou de Tebas, que passarà a cobrar 1,2 milions fixos i 250.000 euros variables. Al nivell de l’Íbex-35. Als despatxos del Camp Nou es posaven les mans al cap quan s’apuntava la possibilitat que Tebas marxés a Itàlia i abandonés el vaixell de la Lliga. Amb Tebas no s’hi juga. Se li perdona el seu madridisme confessat, o que fos ell qui va intentar torpedinar els inicis com a futbolista de Leo Messi, o les seves sortides de to contínues contra el catalanisme que defineix l’ADN del club. Tebas és negoci.

El Barça va trobar en aquest advocat aragonès de llengua viperina l’aliat perfecte per parar els peus a Florentino Pérez. Encara m’enrecordo d’un dia de partit en què havia caçat Manel Arroyo entrant a l’estadi per preguntar-li algun tema pendent. Ens va interrompre una trucada de Tebas per posar al dia Arroyo de l’acord que s’estava a punt de tancar sobre el repartiment dels drets de televisió. Complicitat màxima. Socis. El Barça i el president de la Lliga junts per arrossegar un Madrid recelós del projecte. La simbiosi ja és això: dos animals radicalment oposats fent-se favors mútuament.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF