Míchel Sánchez, l'escollit per liderar el nou projecte del Girona

GIRONATothom pot estar tranquil: el Girona ja té entrenador. Després de la patacada contra el Rayo Vallecano i l’adeu de Francisco, el club gironí vol reactivar els ànims. Si primer ho va fer anunciant la renovació de Cristhian Stuani fins al 2026, ara ho fa anunciant l’arribada de Míchel Sánchez a la banqueta. El tècnic madrileny signa per un curs, fins al 2022, prorrogable a un any més. Sánchez, amb passat al mateix Rayo Vallecano i a l’Osca, ha pujat dos cops a Primera, una amb cadascun dels equips mencionats. A més, ho ha fet de manera directa. Un camí que és l’únic que als de Montilivi els ha anat bé per pujar a Primera; perquè el play-off no el vol veure ni en pintura. 

Míchel era l’escollit des del primer moment. De fet, l’acord era una realitat des de principis de setmana. Una altra cosa és que el Girona ho hagi fet oficial o no, però totes les parts havien donat el seu vistiplau. Quique Cárcel, el director esportiu, ho va tenir clar amb una primera presa de contacte en què les dues parts es van entendre. Cárcel va temptejar altres noms, això és cert. Garcia Pimienta, acomiadat del Barça B, va ser un d’ells. També Iraola, que ha acabat renovant pel Rayo Vallecano. Amb qui no hi va haver manera va ser amb Francisco, amb el cor trencat i amb necessitat d’agafar aire després d’haver perdut dues finals de play-off consecutives en l’últim sospir. 

Els propietaris blanc-i-vermells volen accentuar el projecte, que no pensa fer cap pas enrere. No va passar amb el descens de Primera a Segona, en què tenir el pressupost més gran de la segona categoria del futbol estatal no va ser prou per tornar a l’elit. Tampoc va passar l’any passat, en què la plantilla va patir una forta sacsejada i l’economia encara tremola. Tampoc passarà aquest 2021/22, en què el Girona espera donar a Míchel prou motius perquè no tingui cap queixa. Míchel ja sap que el vestidor, malgrat no tenir el caixet d’altres cursos, serà un vestidor sa i amb talent. Francisco va fer bona feina i l’herència es manté viva. 

Serà el Girona dels joves, el Girona que es vol menjar el món. El Girona d’Arnau i Terrats. També el de Cristhian Stuani. I tant de bo sigui el d’Aday, Juanpe, Gumbau i Mamadou Sylla, peces llamineres en el mercat, però molt vinculats emocionalment a Montilivi. Aquesta, i no cap altra, és la gran virtut que tindrà Míchel a la seva disposició: el compromís. Sobretot, després de l’enèsim punyal a l’ànima. Com més dificultats ha patit el Girona, més s’ha unit. Aquest any tampoc hauria de ser diferent. 

Dilluns, retorn a la feina 

Això no vol dir que Míchel Sánchez parli obertament de l’ascens a Primera. Si ha d’arribar, ja arribarà. Ja s’ha comprovat amb Francisco, que com menys se’n parlava més a prop el va tenir. I amb Unzué al contrari, que de tant recordar la paraula les ments de tots es van acabar desgastant. Míchel tindrà recursos i s’haurà de posar a treballar immediatament, gestionant el futur d’un grup que canviarà. A totes les baixes que hi hagi cal sumar-hi què fer amb els cedits que tornen. Àlex Gallar podria ser important, perquè amb Francisco no s’hi entenia i va haver de marxar. Si el Girona el recupera, serà un reforç important. 

Els gironins es posaran en marxa dilluns, el primer dia a la feina. Ho faran amb les típiques proves de l’estrena, abans de posar-se a córrer l’endemà. Un estiu més, no hi haurà estada de pretemporada. Queda molt lluny quan viatjava a Manchester sentint-se una estrella. No és per no estar-hi convidat, però, és la maleïda pandèmia. Un altre any serà. De moment, l’únic partit programat és contra el Barça, el dia 24 al Johan Cruyff, en què se suposa que serà el debut de Míchel Sánchez a la banqueta del Girona.