ESPÈCIE PROTEGIDA

La meva llista de baixes

Tot i el meu optimisme vital, quan ara fa una setmana vaig dir i escriure que érem equip de Segona n’estava convençut. Gràcies a això he pogut viure el partit contra la Reial amb una certa tranquil·litat. No soc dels pericos que, animats per les ensopegades dels rivals directes i per algun detall vist en el partit contra el Reial Madrid, s’havien fet il·lusions.

Pensant més en la temporada vinent que no pas en aquesta, l’onze de Rufete em va semblar una bona declaració d’intencions. Si el Rufete-entrenador no posa com a titulars ni Víctor Sánchez, ni Darder, ni Javi López i no convoca ni Iturraspe ni Ferreyra, és perquè el Rufete-director esportiu (que és qui haurà de decidir la plantilla de l’ascens) no hi confia i, per tant, vull pensar que no continuaran. Anem bé.

La base inicial de l’Espanyol 2020-21 la trobem en l’onze titular d’ahir. Hem d’entendre que els dos jugadors que acaben contracte (Diego López i Dídac Vilà) no han de ser renovats i que el cedit Bernardo no té gaire sentit que el fitxem. Víctor Gómez -tot i el desastrós partit que va fer- ha de continuar sempre que es fitxi un bon lateral dret titular. N’hi ha cinc que, si se’ls pot retenir, han de ser l’ànima de l’equip que ens retorni la felicitat. Tres de la casa (David López, Melendo i Nico Melamed) i dos dels fitxatges d’hivern (Cabrera i Embarba). Capítol a banda mereixen els dos millors jugadors de la plantilla: Marc Roca i Raúl de Tomás. Com que són els millors, els vull al meu equip. Però no a qualsevol preu. Ells haurien de ser els líders i els demano el màxim compromís. M’agradaria veure el Marc fent una declaració d’amor al seu club i dient que ell, a Segona, no ens deixa. Que se sent (co)responsable del drama i que no abandonarà el vaixell que s’enfonsa. Porta el 21 a l’esquena, recordem-ho. Raúl de Tomás és molt bo. Però encara no ha triomfat en cap gran equip. De fet, és el seu segon descens. I no el veig gens compromès. Després d’un inici explosiu, ara sembla més preocupat de lluir-se que no pas d’ajudar l’equip. Ahir va quedar retratat a l’inici de les jugades dels dos gols de la Reial. Per indolència i per aquesta mania de fer faltes absurdes. No l’imagino ni a Segona (és massa bo) ni compromès (és massa egoista). Això sí: si vol anar-se’n, que vingui amb una oferta ben bona.

Si tenim en compte els deu que acaben contracte (jo potser en salvaria Campuzano com a cinquè davanter) i els esmentats amb contracte, estem parlant de més de mitja plantilla. Cal fer neteja. Pot semblar dur. Però més dur és el que vivim els aficionats pericos.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF