Quan el més important no és el resultat

GIRONA"Som vermells i blancs, som quatre rius a sota el cel; estem units, germans i amics, ara no cal témer per res; com canta la terra i com crida el nostre vent; alcem les veus per néixer més valents; mira al teu costat, ara ja som dos; millor si som molts més, tots junts ho podem fer; Girona, cantem tots junts, i cridem tots fort, endavant!", ha dit en veu alta Montilivi, més ple i il·lusionat que cap altra vegada des del seu retorn a Primera. Fins a 13.402 espectadors han presenciat un derbi català futbolísticament entretingut i emocionalment bonic. Fins i tot hi havia gent fora de l'estadi, en un turonet damunt del gol sud, perquè ningú no s'ho volia perdre. Avis i àvies, pares i mares, fills i filles i nets i netes han immortalitzat el moment, envoltats de bufandes, gorres i cartolines que han deixat constància que el 28 de gener ha existit de veritat. Aquesta és la gran victòria del Girona.

Perquè així sigui, els gironins han hagut de patir molt, immersos en el fang d'uns play-offs d'ascens dels quals hi va haver un moment que creia que no sabria sortir-ne. Van ser dues temporades duríssimes, més una tercera en què es va consumar el descens a Segona. Però mai s'han arronsat, això no va amb el seu caràcter. De fet, a l'infern van conèixer Míchel, i amb ell ha arribat l'amor i la Primera Divisió.

"Jugarem 11.000 espectadors, més onze futbolistes més cinc canvis. I és complicat guanyar tanta gent", amenaçava el tècnic del Girona a la prèvia. Tenia raó, com gairebé sempre. Però el que li ha faltat és que els seus futbolistes amenacessin més estona en atac, més enllà de la rauxa final; perquè el Barça ha guanyat fent ben poc. Als de Montilivi se'ls continua ennuegant el conjunt blaugrana i és un dels peixos grossos als quals encara no ha pogut derrotar mai, en la seva tercera aventura a l'elit. Li va pispar la Supercopa de Catalunya, això sí. Al Madrid l'ha empetitit dues vegades, Santiago Bernabéu inclòs, i a l'Atlètic de Madrid se'l va carregar a la Copa. Ho va tenir a tocar al Camp Nou, en un 2-2 pels pèls i en superioritat numèrica. Tot arribarà.