És més car un insult que un cop de colze?

Minut trenta de partit. Diego Costa protesta desmesuradament una falta no xiulada i l’àrbitre atura el joc. La conversa puja de to i el matalasser perd els papers. “Em cago en la puta mare que et va parir”, diu el davanter. I l’àrbitre, que inicialment li volia ensenyar la groga, canvia de parer i busca la targeta vermella. “En la puta mare que em va parir no s’hi caga ningú”, respon Gil Manzano, quan els jugadors de l’Atlètic de Madrid l’envolten, demanant-li explicacions. La decisió és ferma i el jugador, fora de si, necessita que l’acompanyin fora del terreny de joc, mig per l’enrabiada que porta, mig perquè potser s’acaba d’adonar que l’ha vessat del tot.

La vermella va ser inqüestionable. El reglament és clar i lògic. Sigui per una qüestió d’esportivitat o per un tema simplement d’educació. Ara bé, el que sorprèn de veritat és que un jugador professional pugui autoexpulsar-se per una acció com aquesta. Per protestar una simple falta, que no té més transcendència en el joc, i quan encara queda una hora de partit per disputar-se, és per fer-s’ho mirar. I més en un partit clau en què t’hi jugues -i acabes perdent- les opcions a la Lliga. Encara que Diego Costa, ahir, anava bastant calent, perquè al minut vuit ja va deixar anar el colze de manera totalment gratuïta, en una falta innecessària sobre Clément Lenglet. Curiosament, aquesta acció, en la qual el central francès va quedar estès, no va ser ni groga.

Aquest criteri arbitral no deixa de ser curiós. Com és que una acció en què hi ha en joc la integritat física d’un futbolista es pot veure amb tanta lleugeresa i en canvi un insult es veu com un pecat mortal? Entenc que en tots dos casos s’hauria de ser igual de contundent, no? Si enrecordar-se de la família de l’àrbitre és vermella, una entrada al genoll o un cop de colze a la cara hauria de tenir el mateix càstig. El que passa és que una cosa la viuen en primera persona i l’altra no. Com tampoc els agraden gens les accions en què un jugador aixeca els braços per protestar, perquè d’aquesta manera tot l’estadi sap que hi ha hagut alguna acció discutible.

Sempre he sospitat que un dels problemes del col·lectiu arbitral, en això de les entrades, és que no han jugat al futbol d’elit i els costa de diferenciar una acció en què -de manera més o menys dura- el futbolista intenta tocar la pilota però després impacta el jugador d’una en què, clarament, l’objectiu és caçar el rival. Certament, d’aquestes se’n veuen poques, i més ara que hi ha televisió a tot arreu, però se’n troben algunes al llarg de la temporada. Per exemple, la de Diego Costa sobre Lenglet. O el cop de colze de Sergio Ramos a Messi, en el clàssic del Bernabéu de fa un mes.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF